Hume i Descartes: Jo i Coneixement

Teoria del Coneixement del Jo (Hume-Descartes)

Aquesta comparació es pot fer amb Descartes, un filòsof racionalista, que defensa que la raó humana és l'única via per arribar al coneixement i menysprea els sentits. En contrast, Hume és empirista i defensa que les idees provenen de l'experiència.

El Coneixement del Jo segons Descartes

Pel que fa al coneixement del jo, Descartes afirma que el jo és una substància, és a dir, una realitat en si mateixa, i n'afirma l'existència a partir de l'evidència intuïtiva: "penso, per tant existeixo". Com que no puc dubtar de la meva pròpia existència, perquè no puc dubtar de l'acció del pensament, el jo existeix i és una veritat evident i indubtable.

El Coneixement del Jo segons Hume

D'altra banda, pel que fa a l'existència del jo, Hume afirma que, com que no podem referir cap impressió ni cap idea a la nostra identitat personal, el jo resulta incognoscible. És a dir, el jo no serà sinó un conjunt d'impressions i idees en perpetu flux i moviment que es defineixen unides entre si. La meva ment té tendència a unificar aquestes impressions i idees, però no puc inferir que el jo que capta aquestes impressions sigui el mateix; per tant, mai no tindré una mateixa percepció del jo contínuament.

Conclusió: Descartes vs. Hume

Per concloure, podem dir que per a Descartes el jo és una veritat evident i inevitable, i per a Hume el jo resulta incognoscible, no existeix com a substància.

El Paper dels Sentits en el Coneixement (Hume-Descartes)

En primer lloc, els dos autors tenen dos pensaments diferents: Hume considera que el coneixement es basa en l'experiència (empirista), mentre que per a Descartes tot coneixement deriva de la raó (racionalista).

La Raó i els Sentits segons Descartes

Per a Descartes, la raó és una facultat única. A partir d'aquesta, desenvolupa el seu pensament i arriba a la conclusió que el jo existeix. Per tant, hi ha coneixement de la substància del jo. El jo rep i reconeix les idees de les coses sensibles. Les idees com quantitat, longitud, entre d'altres, són originades per cossos reals que tenen aquestes propietats. Això vol dir que existeix un món de coses que tenen propietats sobre les quals ens informen els sentits. Però, és clar, aquesta informació que ens aporten els sentits pot arribar a ser confusa. Llavors, d'allò que ens diuen els sentits només ens podem refiar d'aquelles propietats que són clares a la raó, les matematitzables.

Les Impressions i els Sentits segons Hume

En canvi, Hume considera que l'humà coneix a través de percepcions: impressions (proporcionades pels sentits) i idees (les quals només són un record de les impressions). Per tant, el nostre coneixement, malgrat les infinites possibilitats de la imaginació, té uns límits marcats per les impressions i les idees.

Conclusió: El Paper dels Sentits

Per a Descartes, el paper que aporten els sentits en el coneixement és sobre les coses sensibles (dóna més importància a la raó). Per a Hume, l'origen del coneixement és l'experiència, i la certesa proporcionada per aquesta sempre serà superior a la de la raó (dins del nostre enteniment no hi pot haver res sense que hi hagi estat experimentat anteriorment). A més, segons Hume, una idea tindrà significat sempre que la puguem referir a una impressió.