Humanització de l'Atenció Sanitària: Empatia i Competència Professional

Humanització de l'Atenció Sanitària i Model Biopsicosocial

• El model assistencial biopsicosocial tracta d'unir els elements biològics amb els psicosocials per explicar la complexitat dels determinants de salut i malaltia.

Implicacions Pràctiques per als Professionals Sanitaris

1. Impregnar la relació sanitari-pacient d'un clima emocional terapèutic. Això suposa observar i reconduir les emocions, donar confiança i ajudar el pacient a entendre's. Es crea un context propici per al canvi.
2. Diferenciar entre la demanda que faci el pacient i la seva necessitat de salut global. Per exemple, el pacient acut per un lumbago, però el professional es fixarà en altres problemes que pugui presentar, ja que potser no sigui tan important el lumbago com la seva necessitat de controlar el colesterol.
3. Recordar les dimensions físiques, psíquiques i socials de la salut. Per exemple, quan tenim una faringitis, no només tenim inflamada la faringe, sinó que també ens sentirem molestos, cansats i frustrats perquè no podrem parlar (variable emocional) i reconeixerem la variable social.

Objectius i Reptes de l'Atenció Sanitària Actual

• Objectiu principal: Salut de l'individu (responsabilitat de tots els professionals de la salut).
• Canvis en l'atenció sanitària:
  • Tecnificació de l'atenció.
  • Augment de l'esperança de vida.
  • Augment de les pluripatologies en individus d'edat avançada.
• El centre de la relació terapèutica ha de ser la humanització del tracte al pacient, que intenta fer efectiva l'empatia i recuperar el tracte humà, el respecte i la confiança.

Competència Professional i Valors

La competència professional consisteix a generar respostes adequades a les necessitats que sorgeixen del treball. Els recursos necessaris inclouen: coneixements, habilitats o qualitats, relacions i documents o informació.

Es caracteritza per la relació d'ajuda entre el pacient i el professional de la salut. Els valors comuns i qualitats essencials del personal sanitari són:

• Integritat
• Professionalitat
• Respecte de la diversitat

Què Valoren Més els Pacients en l'Assistència?

Els pacients valoren principalment:

• L'eficàcia: Que el seu problema es resolgui.
• La informació: Que se'ls faciliti informació clara sobre el seu procés.
• El tracte humà: Que sigui amable i no paternalista.
• El confort: El confort de les instal·lacions (habitacions individuals, seients i llits còmodes, etc.).

Claus de les Cures Psíquiques i el Suport Psicològic

Les claus de les cures psíquiques i el suport psicològic inclouen:

• Detectar les necessitats psicològiques bàsiques i les conductes anòmales que influeixen en la salut dels diferents tipus de pacients.
• Prestar suport psicològic bàsic.
• Promoure actituds d'autocura.
• Ajudar les persones a manejar sentiments negatius.
• Intervenir en la formació i promoció d'hàbits saludables (per a pacients, familiars i col·lectius).

3. Empatia: La Clau de la Comprensió

L'empatia és la capacitat de posar-se en el lloc del pacient per entendre'l, ajudar-lo i comunicar-li la nostra comprensió; és a dir, posar-se en la pell del pacient.

Comunicació Assertiva

L'assertivitat és la capacitat que tenim per defensar els propis pensaments i sentiments sense vulnerar els drets dels altres.

Característiques d'una Persona Assertiva

• Accepta les conseqüències dels seus actes.
• Reconeix els seus errors.
• No se sent intimidada pel criteri dels altres.
• Promou el respecte mutu: «Jo i la meva opinió som importants, i també ho són les dels altres».

Cal negociar per acostar postures. No s'han de buscar guanyadors ni perdedors; tots hem de guanyar.

Com Comunicar-se de Forma Assertiva?

1. Escoltar activament.
2. Decidir què dir o fer i quan.
3. Dir o fer el que es va decidir.

Situacions on l'Assertivitat és Eficaç

• Quan s'ha de demanar qualsevol cosa fora del normal.
• Quan s'ha de dir «NO».
• Quan s'ha de fer una crítica.
• Quan s'ha de sortir d'una manipulació.

Escolta Activa

L'escolta activa és la capacitat de recollir i tornar el missatge que l'altra persona ens comunica. Consisteix a ajudar el pacient a exposar la seva situació, saber detectar el que el pacient ha dit i el que no ha dit, i contestar el missatge.

Pretén ajudar els pacients a responsabilitzar-se i a trobar les seves pròpies solucions. Qui sap escoltar posa un signe de qualitat a les relacions.

4. Distàncies en la Relació Terapèutica (Proxèmica)

Distància pública (més de 3,5 m)

Exemple: Distància entre la porta de l'habitació i el llit del pacient. La comunicació és impersonal i tothom pot sentir-la; hi ha poca confidencialitat.

Distància social (1,5-3,5 m)

Exemple: La distància pròpia d'una xerrada amb un desconegut, o la distància des dels peus del llit al pacient.

Distància personal (0,5-1,5 m)

Exemple: Distància entre l'auxiliar a la capçalera del llit i el pacient. Permet converses privades i certa confidencialitat sense envair la distància íntima del pacient. És la distància més freqüent.

Distància íntima (contacte directe-0,5 m)

El treball sanitari requereix sovint envair aquest espai personal, la qual cosa pot crear incomoditat al pacient.

5. Barreres en la Comunicació

És essencial que el codi de comunicació sigui comú, que es parli el mateix idioma i que es comparteixi el mateix lèxic. Les barreres sorgeixen quan l'ambient no és adequat, quan es parla de manera diferent o quan l'entorn distorsiona la parla.