L'Humanisme i el Segle d'Or de la Literatura Catalana

L'Humanisme

Durant els segles XII i XIV, es va produir una crisi de valors que anunciava el tancament de l'Edat Mitjana i la presència de noves actituds davant del món. Aquest corrent ideològic, conegut com a Humanisme, impregnarà l'època següent: el Renaixement.

Al segle XIV, la raó humana s'imposa a la raó divina a l'hora d'entendre el món. Això es coneix com a Antropocentrisme, que col·loca l'ésser humà com a centre i eix de totes les coses, amb la capacitat de raonar, reflexionar i pensar sobre ell mateix. No nega l'existència de Déu, però confia en el potencial de la ment humana per formular preguntes sobre la vida i donar-hi respostes.

Itàlia: Bressol de l'Humanisme

L'Humanisme neix a Itàlia. Era més fàcil que nasqués allà perquè:

• L'estructura feudal no era tan sòlida.
• La realitat social de la cavalleria no era tan forta; les ciutats van adquirir un relleu cabdal.
• La burgesia va prendre les regnes, imposant els seus gustos, inquietuds i racionalisme.

Itàlia té una estructura sociopolítica excepcional, ja que posseeix ciutats estat, habitades per palaus amb cada vegada més importància social i més luxe.

El Trecento Italià

El canvi de mentalitat impulsat per la burgesia italiana (Trecento) dona lloc, al segle XIV, a l'Humanisme. En aquesta època:

• Els intel·lectuals estudien grec i llatí.
• S'escriu amb la intenció de crear bellesa.
• La literatura comença a ser considerada com una realitat artística.

La invenció de la impremta és un fort impuls per difondre la mentalitat humanista, que s'expandeix per tota Europa.

L'Humanisme té la seva gran eclosió quan rep el nom de Renaixement.

El Dolce Stil Novo

És la nova manera de concebre la creació poètica a la qual pertanyen els autors que, en italià, feien poesia apartant-se de l'estil trobadoresc.

El nom va ser batejat per Dante.

Els autors italians del Trecento introdueixen el concepte de la “dona angelicata”, que interpreta la bellesa de l'estimada com a símbol d'elevació espiritual, abandonant la dama feudal.

Es tracten temes poètics i morals, i el tema de l'amor passa a ser un filtre a través del qual s'hi fan altres reflexions.

Dante Alighieri (1265-1321)

Escriptor italià. Va escriure la Divina Comèdia, una de les obres cabdals de la literatura europea, a través de la qual Dante vol demostrar que per arribar a assolir la felicitat cal fer un llarg camí.

Francesco Petrarca (1304-1374)

Escriptor italià. Fill d'una família toscana exiliada a França. Es va enamorar d'una noia, Laura, qui va ser la seva inspiració. Als seus poemes hi explica l'amor que sentia per ella. Ignorava la poesia intimista.

Es mostra innovador: expressa el seu estat de tristesa i la seva desgràcia perquè Laura no el correspon. D'aquesta desgràcia, ell hi troba un plaer: la malenconia, un tema recurrent a la seva obra.

Giovanni Boccaccio (1313-1375)

Escriptor italià. De formació autodidacta, va escriure en italià i llatí sense finalitat ideològica. Gràcies a ell, la prosa en italià va adquirir un alt nivell artístic.

Grans obres:

• Decameró: recull 100 contes de temàtica amorosa coneguts arreu del món.
• Il Corbaccio: última obra. Sàtira contra una vídua que s'havia burlat de l'amor de l'autor i és una diatriba contra les dones. Bernat Metge en va agafar passatges sencers per a Lo Somni.

L'Humanisme a la Corona d'Aragó

L'entrada de l'Humanisme va ser un procés lent, encara que a finals del segle XIV ja hi havia humanistes a la Corona d'Aragó.

La introducció va ser gràcies a:

• La influència dels autors italians sobre les nostres lletres, que es manifesta només en la prosa; la poesia encara seguia models trobadorescos.
• Durant el regnat de Pere el Cerimoniós es van començar a fer traduccions importants de textos clàssics.

La tasca més important que va dur a terme Pere el Cerimoniós va ser la reorganització de la Cancelleria Reial, la gran secretaria del palau reial on treballaven escrivans, secretaris, notaris, etc.

Gràcies al contacte que els funcionaris tenen amb Itàlia, comencen a redactar els seus escrits imitant l'elegància, els hipèrbatons i els cultismes lèxics de la prosa italiana. Així van crear un estil depurat, que es va imposar com a model de llengua de tot el territori de parla catalana.

Bernat Metge (1340-1413)

Escriptor català. Va néixer a Barcelona. El seu pare, especier de la cort, va morir quan ell era molt jove. La seva mare es va tornar a casar amb Ferrer Saiol, que també oferia serveis a la Cort com a escrivà.

Saiol va influir molt en Bernat: va ser qui el va iniciar en la lectura i el domini de la llengua llatina i en la carrera de funcionari reial.

• L'any 1371 va ser nomenat ajudant de registre a la Cancelleria.
• L'any 1375 va passar a ser escrivà de Joan I, a qui va servir durant tot el seu regnat.
• L'any 1396, dos mesos després de la mort de Joan I, es va iniciar un procés contra 38 consellers reials, acusats d'haver aconsellat malament el rei i d'acceptar suborns.
• El successor de Joan I va absoldre tots els encausats.
• Durant el regnat de Martí l'Humà, va actuar d'ambaixador. Després de la mort de Martí, no va rebre cap més càrrec oficial.

Obres en vers

• Sermó: data incerta. Paròdia dels sermons dels predicadors medievals. Sàtira dels valors ètics del cristianisme. Gran ironia i una actitud poc escrupolosa.

Lo Somni

Escrit el 1399. Un cop va haver sortit de la presó, ja madur, posa tota la seva destresa literària a un propòsit: quedar lliure de la culpabilitat per si algú encara en podia sospitar. Recurs clàssic de diàleg com a mètode de persuasió. Presència de personatges mitològics. Model dels autors més famosos del Trecento.

Estructura en quatre llibres:

• Primer llibre: tancat a la presó, rep una visita de l'ànima de Joan I en somnis, amb el qual s'inicia un diàleg sobre la immortalitat de l'ànima.
• Segon llibre: fa conèixer la identitat dels companys del rei (Orfeu i Tirèsies). Explica les circumstàncies de la mort de Joan i el destí de la seva ànima.
• Tercer llibre: Orfeu explica la seva vida i fa una descripció de l'infern. Tirèsies fa una dura condemna dels amors de Bernat Metge.
• Quart llibre: construeix una elogi a les dones des de l'antiguitat fins a les contemporànies. Dedica atenció a la reina Maria de Luna. Ironia crítica contra els homes.

El Segle d'Or de la Literatura Catalana

Canvis en la història: final de l'Edat Mitjana, moment històric per a Catalunya. Pere II va tenir dos fills. Cap dels dos va tenir descendència. L'any 1412, Ferran I es proclama rei d'Aragó. Els Trastàmara passen a regnar a la Corona.

Segle d'Or literari: al segle XIV, màxima esplendor de la Corona d'Aragó. Al segle XV, comença una crisi política i social que culmina al segle següent. Acaba al segle XVIII: el Principat de Catalunya perd el seu paper hegemònic.

El segle XV és el Segle d'Or de la literatura catalana. Autors importants com ara Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March van fer que la literatura catalana fos coneguda a Europa. A finals del segle XV, la literatura va assolir una gran difusió, suficient per consolidar els autors i els lectors gràcies a la impremta.

València, Capital Cultural

Durant els segles XIV i XV, Barcelona va perdre pes cultural dins la Corona d'Aragó. La capital es va desplaçar a València.

Causes:

• Econòmiques i socials: pestes a Catalunya.
• Religioses: els papes Borja eren valencians.
• Polítiques: guerres civils a Catalunya.
• Estratègiques: els ports valencians eren més cèntrics.

Tot això provoca el desplaçament de la capital.

Alfons el Magnànim

Després de Ferran, va regnar ell, amant de la caça, la música i les cançons. Es va envoltar d'un munt de gent que dominava aquestes arts.

L'esperit d'armes el va portar a fer expedicions pel mar, que partien dels ports valencians per conquerir terres.

A les expedicions s'enduia músics i poetes propers a la cort.

L'any 1421 es va traslladar a Nàpols. En aquesta decisió hi van influir els nous aires del Renaixement italià. Hi va traslladar poetes castellans i catalans. El contacte amb la lírica italiana i la convivència amb poetes castellans va produir la riquesa i la renovació de la poesia catalana i el bilingüisme català-castellà.

Al segle XIV va ser l'època en què va aflorar el segon Renaixement.

Jordi de Sant Jordi

Va participar en l'expedició de 1420 contra Còrsega i Sardenya. Això li va permetre conèixer la poesia literària.

Sempre va rebre protecció d'Alfons i la seva dona. Estimació especial.

Va néixer a finals del segle XIV i va morir l'any 1425. Hi ha poques dades de la seva vida.

Va ser embarcat com a cambrer reial amb altres poetes.

L'any 1423 va ser empresonat a Nàpols, però va ser alliberat aviat. El temps que va estar a la presó el va dur a escriure poemes molt sensibles.

Com per exemple, Presoner: poema realista. Planteja la seva situació. Considerat una petició del poeta a Alfons perquè agiliti els tràmits per ser alliberat aviat. Argumenta que ha sigut bon cavaller. Molta sinceritat, amb nostàlgia, poema de circumstàncies. És una peça essencial catalana.

Conceptes de Mètrica

Elisió

Quan dues vocals neutres (a, e àtones) o una vocal neutra i qualsevol altra vocal tònica entren en contacte, en tots dos casos la neutra s'assimila al so de la a, de la e, de la i, de la o o de la u.

Sinalefa

Es produeix quan les dues vocals que entren en contacte formen una síl·laba perquè la i o la u es converteixen en semiconsonants o en semivocals.

Hiat

És un fenomen que es produeix quan entren en contacte dues vocals de paraules diferents i es pronuncien separadament per voluntat del poeta.

Pausa

És el silenci més o menys llarg que es fa en la cadena parlada després d'un grup fònic o d'una oració. En l'escriptura s'ha de marcar, en alguns casos, amb un signe de puntuació. En mètrica es consideren tres tipus de pausa: estròfica (al final del vers de l'estrofa), final de vers i la cesura.