Humanisme, Renaixement i Reforma: Claus del Segle XVI

Humanisme i Renaixement al Segle XVI

L’humanisme és un corrent cultural que va néixer al segle XIV, va proposar una nova forma d’interpretar el món i va influir en la ciència, la tècnica, la religió i l’art.

• L’antropocentrisme: importància de l’ésser humà sense abandonar la fe.
• Inspiració en la literatura, la filosofia i l’art de l’antiguitat.
• L’interès per arribar a la veritat a través de la raó i l’experiència.
• Llengües vernacles (pròpies de cada país) en front del llatí.
• L’individualisme: derivat de l’antropocentrisme.

Van difondre les idees humanistes en els seus viatges a través de la correspondència, es reunien en acadèmies, ho van promoure a algunes universitats i publicaren llibres més ràpid i més barats amb la invenció de la impremta.

El Renaixement: corrent artístic que va sorgir a Itàlia i es va desenvolupar en dues etapes: Quattrocento i Cinquecento.

La Crisi de l'Església i la Reforma Protestant

L’Església entra en crisi al segle XVI perquè el clergat tenia una formació escassa i les altes jerarquies vivien envoltades de luxe, cosa que atemptava contra els principis del cristianisme.

Martí Luter era un monjo alemany que va ser excomunicat. Considerava que l’Església havia perdut el seu paper rector en el camí per aconseguir la salvació dels fidels. Va publicar les 95 tesis: criticava el papa i exposava les bases per a reformar la doctrina cristiana.

Calvinisme: Joan Calví defensa que, des del naixement, l’ésser humà està predestinat a la salvació o a la condemnació, però això no depèn de les seves obres.

Idees Fonamentals de la Reforma (Difoses per Martí Luter)

• Les persones se salven per la fe, no per les obres.
• Els creients es relacionen directament amb Déu per l’oració, no pels sacerdots.
• Rebutja l’autoritat del papa, perquè la veritat està en les sagrades escriptures que els fidels podien llegir i interpretar lliurement.
• Només es reconeixen dos sagraments: baptisme i eucaristia, i es rebutja el culte a la Mare de Déu i als Sants perquè no figuren a les escriptures.
• El celibat del clergat o prohibició de casar-se no és obligatori, ja que va ser instituït per l’Església, no per Déu.

Acte de Supremacia: El Rei Enric VIII va trencar amb Roma quan el papa es va negar a concedir-li el divorci. Per això es va publicar aquesta acta, per la qual el monarca es va convertir en el cap de l’Església anglicana.

La Contrareforma

El Concili de Trento el va organitzar l’Església per a posar en marxa la Contrareforma (moviment per reorganitzar i rehabilitar l’Església i enfrontar-se al protestantisme). Aquesta renovació va afectar a les ordes religioses.

Economia i Societat al Segle XVI

El creixement de la població va impulsar la demanda d’aliments i, en conseqüència, aquests van pujar de preu. Per atendre aquesta demanda creixent, es van explotar noves terres de conreu. En algunes zones es va substituir el guaret per la rotació de conreu.

El sistema domèstic era una forma de producció organitzada per mercaders empresaris que utilitzava mà d’obra camperola fora de les ciutats, escapant del control dels gremis. Els mercaders supervisaven totes les etapes de producció, que es feien a les llars o tallers rurals, responent a l’augment de la demanda de productes durant l’Edat Moderna.

Les ciutats europees, especialment les portuàries, van créixer durant el segle XVI i es van convertir en importants centres econòmics.

El comerç a llarga distància va experimentar canvis:

• Els descobriments geogràfics van potenciar els intercanvis comercials, especialment amb Amèrica. L’arribada de grans quantitats de metalls preciosos des d’aquelles terres va contribuir al creixement econòmic general.
• Es va desenvolupar el comerç d’esclaus africans.

La població europea va començar a créixer: la millora en l’economia va proporcionar l’increment dels matrimonis, la natalitat i algunes epidèmies esdevingueren menys letals, ja que es van centralitzar les mesures preventives.

La societat va continuar sent estamental.

Es va donar una nova burgesia en què van sobresortir els comerciants i els canvistes. Molts participaven en el govern de les ciutats, no obstant això, no posseïen ni valors ni estil de vida propis, ja que el seu objectiu era acostar-se a la noblesa o obtenir algun títol.

La Monarquia Autoritària

La monarquia autoritària era una nova forma de govern en què uns reis i reines europees es van imposar sobre els senyors feudals, consolidaren la seva autoritat i crearen monarquies fortes.

Els Reis Catòlics eren un model de monarquia autoritària perquè van crear un exèrcit professional, reorganitzaren i reforçaren la justícia, nomenaren corregidors i crearen consells.