L'Humanisme i el Renaixement: Història, Art i Reforma
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Religión
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,14 KB
L'Humanisme
L'humanisme és una nova mentalitat que posa l'ésser humà com a centre del món. Es va estendre per Europa i va culminar en tots els aspectes al segle XVI, període conegut com el Renaixement. L'exponent més destacat d'aquest humanisme cristià fou Erasme de Rotterdam.
Característiques principals:
- Exalça l'ésser humà, considerat com l'únic ésser dotat de raó i lliure.
- Inspiració en la cultura grecollatina.
- Interès per la ciència i el progrés tècnic.
- Ús de les llengües vernacles (llengües romàniques).
Expansió de l'humanisme
Des de mitjan segle XV, la invenció de la impremta va facilitar la difusió de les idees humanistes:
- Acadèmies: Impulsadores del pensament humanista.
- Universitats: Van tenir un paper important en la formació i transformació de nous coneixements.
La impremta, originada a Alemanya, va revolucionar la difusió del coneixement gràcies als tipus mòbils.
La Reforma i la Contrareforma
La Reforma
Moviment religiós que va tenir lloc al segle XVI i que va ser l'origen del protestantisme. Martí Luter va ser l'artífex de la reforma protestant, defensant la salvació per la fe, el sacerdoci universal i l'autoritat de la Bíblia.
La Contrareforma
Moviment de renovació que tenia com a objectiu corregir errors propis i, sobretot, defensar els dogmes de la fe catòlica. Es va prohibir la venda d'indulgències, es va obligar els bisbes a residir a la seva diòcesi i el clergat a respectar el celibat.
Fets de la Contrareforma
Al segle XVI es va iniciar la reforma de molts ordes religiosos per corregir la relaxació de la disciplina i es van crear nous ordes, com la Companyia de Jesús l'any 1537.
L'Esperit Renaixentista
Quattrocento (Segle XV)
Es va iniciar a Florència:
- Arquitectura: Filippo Brunelleschi, Leon Battista Alberti (estètica de lleis geomètriques).
- Escultura: Donatello, Lorenzo Ghiberti (estudi del cos humà).
- Pintura: Masaccio, Piero della Francesca, Sandro Botticelli (ús de la perspectiva).
Cinquecento (Segle XVI)
La capital de l'art es va traslladar de Florència a Roma:
- Arquitectura: Bramante, Miquel Àngel (Basílica de Sant Pere del Vaticà), Andrea Palladio (Vil·la Capra).
- Escultura: Miquel Àngel (Pietat), Benvenuto Cellini (Perseu).
- Pintura: Leonardo da Vinci (Gioconda i Sant Sopar), Rafael (Mare de Déu), Miquel Àngel (Capella Sixtina), Tintoretto i Ticià (Escola de Venècia).
Difusió renaixentista
- Flandes: Amb poca influència italiana, els pintors van desenvolupar un estil propi basat en el detall, el realisme i el retrat.
- Alemanya i França: A Alemanya, els temes predilectes eren els retrats i el paisatge; a França, es va crear l'Escola de Fontainebleau.