Humanisme i Renaixement: Filosofia, Política i Canvi Social
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Religión
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,19 KB
Humanisme i Renaixement: El Canvi de Mentalitat
L'humanisme i el renaixement van coexistir al final de l'Edat Mitjana. Defensaven que:
- L'ésser humà és el centre de totes les coses.
- Promovien l'educació i la formació de l'home nou a través de:
- Gramàtica
- Retòrica
- Literatura
- Filosofia
Es va produir un canvi de mentalitat, esdevingut per tres invents fonamentals: la pólvora, la brúixola i la impremta. Gràcies a la impremta, les idees es van poder escampar més ràpidament. El resultat d'aquestes tres invencions va provocar un canvi en la mentalitat. Tot això va sacsejar la consciència de la societat, acostumada a l'ordre, la jerarquia i el rebuig al canvi, i va generar actituds noves. El renaixement i el barroc són temps de canvi, on s'apreciaran noves teories iusnaturalistes.
La Filosofia del Renaixement
Els estudis filosòfics van donar llum al renaixement, i es van crear escoles filosòfiques de l'antiguitat. Durant el segle XV es va reeditar tota l'obra de Plató i Aristòtil.
Nicolau de Cusa: L'Autor Frontissa
Nicolau de Cusa es considera un autor frontissa pels seus interessos i les seves idees. El centre de la reflexió de Cusa és l'ésser humà des d'un punt de vista teològic. La seva teoria del coneixement segueix el nominalisme de Guillem d'Ockham, en afirmar la intervenció activa i reactiva de l'esperit humà en el coneixement.
Una Nova Política: Maquiavel i el Iusnaturalisme
El Canvi Polític
A l'Edat Mitjana, la política fonamental va ser l'agustinisme polític, derivat de la teoria d'Agustí d'Hipona. Al llarg de l'Edat Mitjana van succeir diferents disputes, per exemple la del papa Gregori VII i Enric IV. Es diferenciaven dos poders d'aquests dos. Marsili de Pàdua, juntament amb Guillem, va defensar la separació de l'Església i l'Estat.
Es van fer presents dos grans temes fonamentals de la filosofia política moderna: el pragmatisme polític, defensat per Maquiavel, i el iusnaturalisme, defensat per Grotius.
Nicolau Maquiavel: El Príncep
Nicolau Maquiavel, polític florentí i republicà, va publicar El Príncep per aconsellar sobre el bon govern. Maquiavel considera que l'objectiu del govern és la preservació del poder i l'assoliment màxim de benefici per als ciutadans. Defensa la figura del tirà legal. La república romana és un model de la seva teorització i l'objecte del seu estudi.
Iusnaturalisme: Hugo Grotius
Després de la mort de Maquiavel, es va fer veure l'obra de Hugo Grotius, la qual defensava el iusnaturalisme. Amb aquest punt de partida, dedueix una teoria del dret i de la política únicament racional. El criteri de justícia es deriva de la idea de dret esmentada. I com que l'ús de la força no es considera contrari a la natura humana, la guerra pot arribar a ser justificada com a procediment per conservar la vida de la comunitat.