Humanisme, Renaixement i Contrareforma: Moviments Clau de la Història Moderna
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,05 KB
L'Humanisme i la Renovació Cultural
L'Humanisme va ser el moviment de renovació cultural que va nàixer a Itàlia. Erasme de Rotterdam és considerat l'exponent més important de l'humanisme cristià.
La Reforma Protestant
La Reforma Protestant va suposar una escissió en el cristianisme occidental, amb diverses doctrines clau:
Luteranisme
- Justificació per la fe: La religiositat de la persona es basa en la seva relació amb Déu, per mitjà d'una fe intensa i sense intervenció de l'Església.
- El sacerdoci universal: Es creia que la persona es pot salvar per la seva fe i convertir-se en el seu propi sacerdot.
- Autoritat de la Bíblia: Considerada com l'única font d'inspiració cristiana.
- El luteranisme negava la sobirania del papa i la jerarquia episcopal.
Calvinisme
El calvinisme es va propagar a Suïssa gràcies a Joan Calví. Tenia un caràcter més radical que el luteranisme i defensava que totes les persones tenen el destí determinat després de la mort (predestinació).
Anglicanisme
L'Anglicanisme va sorgir a Anglaterra de la mà del monarca Enric VIII, quan el papa Climent VII es va negar a concedir-li l'anul·lació del seu primer matrimoni amb Caterina d'Aragó.
La Contrareforma Catòlica
Per frenar el protestantisme, l'Església Catòlica va protagonitzar un moviment de renovació conegut amb el nom de Contrareforma. Les mesures principals van ser:
- Reorganització de la Inquisició, un tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els heretges.
- Creació de la Congregació de l'Índex, una organització eclesiàstica encarregada de publicar la llista de llibres contraris a la doctrina catòlica.
- La Companyia de Jesús (fundada el 1537) fou l'instrument de lluita més important contra el protestantisme. Aquest nou orde religiós es va caracteritzar per la seva organització militar, la rígida disciplina i la dependència directa del papa.
L'any 1547, Carles V es va enfrontar amb les armes a una coalició de prínceps protestants i els va derrotar a la Batalla de Mühlberg.
El Renaixement Italià: Art i Arquitectura
El Renaixement és, en primer lloc, un moviment italià que va arribar acompanyat per l'Humanisme racional del segle XV, el Quattrocento (1400-1500), un període de prosperitat econòmica i de grans mecenes.
Arquitectura del Quattrocento
- Brunelleschi: Va projectar l'enorme cúpula de la catedral de Florència, obrint el camí als altres arquitectes del Renaixement. La cúpula va introduir innovacions estilístiques basades en les lleis de la geometria.
- Donatello: Va realitzar escultures de marbre per a la catedral de Florència.
Grans Mestres del Cinquecento
El pas al Cinquecento (segles XVI) va ser anunciat per artistes que sintetitzaven l'ideal humanista:
- Leonardo da Vinci: Artista dotat excepcionalment per a la creació estètica i per a la ciència.
- Bramante: Va ser encarregat de la construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
- Miquel Àngel: Es va convertir en el gran artista del focus romà. A més d'arquitecte, també va ser un pintor amb una concepció volumètrica de la pintura gairebé escultural.
- Rafael Sanzio: Considerat com el cim de la pintura renaixentista, despunta pel domini absolut de la tècnica, pels retrats, per l'elegància i l'harmonia.
Estils Arquitectònics Espanyols
Arquitectura a Espanya
- Estil Plateresc: El nom prové de la decoració amb delicats relleus, com els que feien els platers, amb els quals s'ornamentaven les façanes dels edificis.
- Estil Classicista: S'inspira en els models arquitectònics clàssics, on els elements arquitectònics i espacials prevalen sobre els decoratius.
- Estil Herrerià: Es caracteritza per una arquitectura nua, sòbria i geomètrica.
El Greco
El Greco va ser el gran geni de la pintura renaixentista a Espanya. Nascut a l'illa de Creta, es va establir a Toledo i va renovar amb un estil molt personal la pintura espanyola i universal del seu temps.
El Concili de Trento
El Concili de Trento va establir les bases de la Contrareforma:
- Va proclamar que la fe era important, però que la salvació també s'havia d'aconseguir per mitjà de les bones obres.
- Va reafirmar els set sagraments.
- Va declarar la Vulgata com l'única interpretació vàlida de la Bíblia i va establir que el seu ensenyament s'havia de completar amb la Tradició.