Humanisme i Renaixement: Art, Religió i Pensament

1. HUMANISME

1.1. Una nova manera de pensar

Durant el segle XIV a Itàlia, els literats van començar a interessar-se pels autors clàssics grecollatins. Això va comportar un canvi de la mentalitat medieval en què el centre del món era Déu; la nova mentalitat posà l'home com a centre del món. Per això es va anomenar Humanisme. Durant el segle XV es va escampar per Europa i va acabar incidint en tots els àmbits (art, economia, religió i política). Llavors, al segle XVI ja podem parlar de Renaixement.

Característiques de l'Humanisme:

• Exalça l'ésser humà, considerat com l'únic ésser proveït de raó i llibertat.
• S'inspira en la cultura grecollatina.
• S'interessa per la ciència i pel progrés tècnic, fet que va comportar la difusió d'un nou esperit científic.
• Utilitza les llengües vernacles com a vehicle de transmissió cultural.

Molts humanistes van pretendre unir l'herència de la cultura clàssica, l'interès científic i els valors cristians. El més destacat va ser Erasme de Rotterdam.

1.2. L'expansió de l'Humanisme

Des de mitjan segle XV, la invenció de la impremta va facilitar la difusió de les idees humanistes. Les acadèmies, les grans impulsores del pensament humanista, van centrar els estudis en la llengua, la literatura i la filosofia. Les universitats com les de Bolonya, Pàdua, Florència, etc., van tenir un paper important en la formació i la transmissió dels nous coneixements.

2. REFORMA RELIGIOSA

2.1. Les causes de la Reforma

Entre els motius de descontentament cal esmentar el luxe exagerat amb què s'envoltava l'alta jerarquia eclesiàstica, l'escassa cultura i el relaxament dels costums del clero, la compravenda de càrrecs eclesiàstics i la venda de butlles i d'indulgències. Alguns humanistes, com Erasme de Rotterdam, van criticar això i van defensar una religiositat més íntima basada en la lectura de la Bíblia. L'enfrontament que va portar a la divisió de l'Església es va produir l'any 1515.

2.2. La ruptura de Martí Luter

Va iniciar les crítiques sobre la situació de l'Església l'any 1517 contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica. Va rebre el suport dels prínceps i dels nobles alemanys, que ambicionaven les propietats de l'Església i volien reforçar l'autoritat davant l'emperador Carles V i el Sant Pare. La Reforma luterana es fonamenta en tres principis bàsics: la salvació per la fe i no per les bones obres, el sacerdoci universal i l'autoritat de la Bíblia. La doctrina de Luter, el luteranisme, es va difondre ràpidament per Alemanya, Suècia, Dinamarca, Noruega, els Països Baixos, Anglaterra i Suïssa.

2.3. El protestantisme a Europa

Es van crear noves doctrines reformistes com:

• Calvinisme: el va propagar per Suïssa Joan Calví. Tenia un caràcter més radical que el luteranisme i defensava que només algunes persones estan predestinades a assolir la salvació, mentre que totes les altres seran condemnades, segons la doctrina de la predestinació. Es va difondre per França (hugonots) i Anglaterra (puritans). A Escòcia, John Knox va fundar l'Església presbiteriana.
• Anglicanisme: el va crear a Anglaterra el monarca Enric VIII quan el papa Climent VII es va negar a concedir-li l'anul·lació del seu matrimoni amb Caterina d'Aragó. Per mitjà de l'Acta de Supremacia (1534), el monarca es va separar de Roma i es va proclamar cap suprem de l'Església d'Anglaterra.

3. LA CONTRAREFORMA CATÒLICA

La ràpida difusió de la Reforma protestant per Europa va convèncer les autoritats religioses de la necessitat de frenar-ne l'expansió. Es va proposar per la persecució dels protestants i la reforma de l'Església.

3.1. La lluita contra els protestants

L'any 1542 el papa va establir la Inquisició, sobretot a Itàlia i a Espanya. La Inquisició era un tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els heretges. També es va crear la Congregació de l'Índex, una organització eclesiàstica encarregada de publicar la llista dels llibres contraris a la doctrina catòlica i prohibits als creients. Els sospitosos d'heretgia eren sotmesos a un judici, anomenat acte de fe. Els condemnats s'havien de retractar públicament de les seves creences i aleshores podien tornar al si de l'Església; si no es retractaven, eren condemnats a la foguera.

3.2. El concili de Trento

La jerarquia eclesiàstica va impulsar a l'interior de l'Església un moviment de renovació conegut com a Contrareforma. Tenia com a objectiu corregir els errors propis i, sobretot, defensar els dogmes de la fe catòlica. Es va concretar al concili de Trento, les sessions del qual van tenir lloc entre l'any 1545 i el 1563. Hi van assistir les més altes jerarquies eclesiàstiques i alguns monarques, com l'emperador Carles V. El concili va confirmar els dogmes principals de la doctrina catòlica.

Va proclamar que la fe era important. Va confirmar els set sagraments, el caràcter sagrat de la missa i el culte a la Mare de Déu i als sants. També va declarar la Vulgata com l'única interpretació vàlida de la Bíblia. En aquesta direcció es van adoptar un seguit de mesures: es va prohibir la venda d'indulgències, es van crear seminaris per garantir la formació del clero, es va obligar els bisbes a residir a la seva diòcesi i els sacerdots a la seva parròquia, i es va instar el clero a dur una vida exemplar i a respectar el celibat. La necessitat d'instruir els infants en la doctrina correcta va comportar la publicació d'un catecisme.

3.3. La difusió de la Contrareforma

Per difondre el nou esperit religiós, a mitjan segle XVI es va iniciar la reforma de molts ordes religiosos per corregir la relaxació de la disciplina; un exemple és la reforma que va dur a terme Santa Teresa de Jesús. També es van crear nous ordes, com la Companyia de Jesús, fundada per Ignasi de Loiola (1537). Aquest orde religiós tenia una disciplina rígida i depenia directament del papa.

4. EL NOU ESPERIT DEL RENAIXEMENT

4.1. Cortesans i mecenes

L'individualisme i el culte a l'esforç personal que afavorien l'enriquiment van augmentar. Alhora va començar un procés de secularització, on la religió va deixar de ser el centre de la vida cultural i espiritual. L'ideal d'home va deixar de ser el cavaller medieval i es va identificar amb el cortesà, que també era un guerrer, però culte i refinat, que s'interessava per la música, les lletres i l'art, i s'envoltava d'artistes i de pensadors. La noblesa es va anar fent cortesana i va abandonar els costums feudals. Els nobles i els prínceps que governaven les ciutats italianes, com Llorenç el Magnífic a Florència, van ser els impulsors de la renovació artística que coneixem com a Renaixement. La seva prosperitat econòmica i el seu interès per l'art i les lletres els van convertir en mecenes que oferien protecció als grans artistes i els finançaven les obres.

4.2. Una nova concepció de l'art

El Renaixement va promoure la recepció de l'art de l'antiguitat grecoromana. Els pintors i els escultors es van obrir a nous temes profans inspirats en la mitologia clàssica. Els artistes van voler plasmar a les seves obres la bellesa ideal. Van considerar l'ésser humà l'obra més perfecta de Déu i es van preocupar per l'estudi de la naturalesa i de l'anatomia humana. D'aquest convenciment prové l'interès per representar la figura humana i la proliferació de retrats. Els arquitectes van assimilar la simplicitat de les línies a l'harmonia de les proporcions. Els pintors van adoptar la perspectiva i els escultors van recuperar la proporcionalitat dels cànons del classicisme. Els artistes van deixar de ser anònims, signaven les obres i van començar a gaudir de prestigi i de reconeixement social.

5. EL QUATTROCENTO

El Renaixement va sorgir a Itàlia i va tenir la primera etapa d'esplendor durant el segle XV. Es va iniciar a Florència, impulsat per la família Mèdici.

5.1. L'arquitectura

Creació d'un espai racional utilitzat de forma proporcional i ordenada. Utilització d'elements arquitectònics bàsics de l'art clàssic (columnes, arc de mig punt, cúpules).

5.2. Escultura

Els escultors es van interessar per la representació del cos humà seguint els models clàssics pel que fa a les proporcions i al tractament del nu.

5.3. Pintura

S'abandonen els fons daurats dels quadres medievals per paisatges, i les imatges religioses per temes de mitologia, retrats, nus.

6. EL CINQUECENTO

Al segle XVI la capital de l'art es va traslladar de Florència a Roma i es va iniciar un període de maduració del Renaixement.

6.1. L'arquitectura

Al llarg del segle XVI els papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts. El papa Juli II va iniciar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà i va encarregar les obres a Bramante i, més tard, a Miquel Àngel. Al nord d'Itàlia va destacar Andrea Palladio, autor de la vil·la Capra.

6.2. Escultura

A més d'arquitecte, Miquel Àngel era pintor i està considerat com l'escultor més important del seu temps i un dels artistes més grans de la història. La seva obra ja no se centrava en la recerca de les proporcionalitats i de l'equilibri, sinó en l'expressió de sentiments: David, la Pietat... Un altre gran escultor va ser Benvenuto Cellini, que va representar temes mitològics.

6.3. Pintura

Leonardo da Vinci és un model d'artista del Renaixement, dotat per la creació artística i la ciència. Entre les seves pintures cal remarcar La Gioconda i el Sant Sopar. Rafael destaca pel domini de la tècnica, pels retrats i per l'elegància i l'harmonia de les composicions. Són remarcables les seves Madonne i les pintures murals de les Estances Vaticanes, com l'Escola d'Atenes (1511). A Roma, Miquel Àngel va decorar la Capella Sixtina; va representar la Creació del Món i el Judici Final. Aquests frescos reflecteixen una concepció volumètrica de la pintura, perquè Miquel Àngel va conferir a les figures un volum escultòric. Al segle XVI va destacar l'escola de Venècia.

7. DIFUSIÓ DEL RENAIXEMENT

7.1. Flandes

Estil propi, especial gust pels detalls, el realisme i els retrats. Manca total de temes clàssics. Jan Van Eyck, domini de l'oli i perspectiva. De la següent generació cal destacar Hans Memling i Hieronymus Bosch, que mostra un món imaginari i fantàstic amb una finalitat moralitzadora. A mitjan segle XVI, Pieter Brueghel el Vell va pintar escenes de la vida quotidiana, visió grotesca i satírica de la realitat.

7.2. Alemanya

Albrecht Dürer és humanista, gran viatger i coneixedor del classicisme. Va pintar una obra religiosa significativa. Altres destacats són Hans Holbein i Lucas Cranach.

7.3. França

Artistes italians a la cort. És remarcable l'arquitectura amb la construcció de castells. A l'escola de Fontainebleau hi van confluir les influències flamenques i l'art ornamental, que comprèn totes les arts decoratives.