Humanisme i Reforma: Transformació d'Europa (s. XV-XVI)

Europa a l'inici de l'Edat Moderna

Europa va superar la crisi de la darreria de l’Edat Mitjana i va entrar en una etapa de recuperació demogràfica i econòmica, d’enriquiment de la burgesia i d’enfortiment de la monarquia.

Causes de la recuperació

• Puixança del comerç (per l'exploració de territoris nous) i de la burgesia (pel creixement de les ciutats).
• Nova manera de comprendre el món: l’Humanisme.
• Desaparició d’epidèmies i augment de la natalitat = increment de la població.
• Augment de la demanda = explotació de terres noves, millora dels rendiments agrícoles, comercialització dels excedents agrícoles.
• Millores en la navegació = facilitació de l’activitat comercial en les rutes marítimes del Mediterrani, el Bàltic i el mar del Nord = increment de la producció artesanal.
• Necessitat de capital per a viatges i compra de mercaderies = creixement de la banca, creació de les lletres de canvi (per facilitar canvis i pagaments).

El capitalisme comercial

El poder econòmic de la burgesia es basava en la possessió de capital, que invertien en activitats que els proporcionaven beneficis. Van sorgir les primeres empreses capitalistes i es va assentar el capitalisme comercial, on els intercanvis comercials van ser una font de riquesa.

La monarquia autoritària

Durant el segle XV, els reis havien anat perdent poder en favor de la noblesa i van aconseguir imposar la seva autoritat. Van centralitzar el poder i van anar prescindint dels parlaments per governar. Així es va consolidar un model nou: la monarquia autoritària.

Van crear:

• Exèrcits permanents.
• Sistema burocràtic.
• Hisenda reial.

Exemples: Reis Catòlics a Castella, Francesc I a França i Enric VIII a Anglaterra.

L'Humanisme

Al segle XV es va difondre per Europa un nou corrent cultural que va revolucionar la manera de pensar.

• Mentalitat medieval: Déu al centre del món (teocentrisme).
• Els humanistes van descobrir la cultura i l’art dels grecs i romans de l’antiguitat, perduts i ignorats, i van admirar els tractats polítics, filosòfics...
• Per poder llegir-ho, van aprendre llatí i grec i ho van traduir a les llengües vernacles.
• Mentalitat del món clàssic: Ésser humà al centre de la natura (antropocentrisme).

Figures clau de l'Humanisme

• Petrarca: considerat el primer humanista.
• Erasme de Rotterdam: l'humanista més prestigiós i universal.
• Maquiavel: va escriure un model de príncep que justificava tots els seus actes en la raó d’Estat.

Els humanistes van crear les acadèmies, dedicades a la traducció de manuscrits i a l'intercanvi de coneixements, teories i opinions.

Ideals humanistes

• Home nou: nova visió de l’ésser humà, el més perfecte dels creats per Déu.
• Llibertat i raó: Déu havia creat l’ésser humà lliure, responsable i dotat de raó. L’home havia de cercar la veritat i comprendre el món per mitjà de la reflexió personal i de la investigació científica.
• Interès científic: mètode basat en l’observació i l’experimentació.
• Redescobriment de l’antiguitat: ensenyaments dels autors clàssics, Plató i Aristòtil, com a models de conducta intel·lectual, social i política.
• Progrés humà: el pensament humanista era optimista. Els intel·lectuals creien fortament en Déu.
• Educació: ensenyament com a mitjà per afavorir el progrés humà.

Erasme de Rotterdam

Va ser un intel·lectual humanista i profundament cristià que va defensar el lliure pensament i la necessitat de l’educació i la tolerància.

Va néixer a Rotterdam (Països Baixos). Es va ordenar sacerdot però, a causa de les males pràctiques o els errors de les autoritats, va demanar una dispensa papal per viure com un laic i dedicar-se a investigar manuscrits antics. Va defensar la llibertat de llegir, reflexionar i investigar.

Va proposar una reforma moral de l’Església, on l’actitud religiosa autèntica es trobava a l’interior de l’ànima i no en la pompa de les cerimònies religioses.

La seva actitud va fer que l’acusessin de luterà; no va ser ben vist ni pels catòlics ni pels protestants. Les seves obres van ser prohibides i denunciades.

La influència del seu pensament es va estendre per tota Europa, va ensenyar a moltes universitats i va mantenir correspondència amb molts humanistes.

Les idees d’Erasme van tenir una gran difusió als regnes hispànics, especialment al nucli humanista de la Universitat d’Alcalá de Henares.

A Catalunya, la petjada humanista va ser menor.

L’erasmista més important d’Espanya va ser Lluís Vives, deixeble directe d’Erasme. La influència d’Erasme va anar minvant a mitjans del segle XVI, quan la Inquisició va prohibir els seus llibres i va perseguir els erasmistes.

Idees d'Erasme

• Religiositat i fe: la caritat no és només anar a missa, sinó també donar al proïsme testimoni de vida recta i exemplar amb obres de caritat.
• Lectura de la Bíblia: volia que la Bíblia estigués disponible en més idiomes.
• Educació: Déu ens va donar una ment capacitada per exercir-la.
• Bon govern: que ningú no en surti perjudicat, ni el pobre ni el ric, però s'ha d'afavorir els febles, que estan més exposats a la injustícia.

La impremta de Gutenberg

A mitjans del segle XV, la invenció de la impremta per Johannes Gutenberg va permetre que les obres humanistes i dels autors clàssics es poguessin difondre. Combinava la tipografia amb l’ús d’una premsa, paper i tinta.

El primer llibre complet va ser la Bíblia en dos volums. Va arribar als regnes hispànics a mitjans de la dècada del 1470, a Barcelona, València i Saragossa.

Un dels primers llibres que es va assolir arreu d’Europa va ser la Bíblia poliglota, impresa a Alcalá de Henares. Contenia el text bíblic en hebreu, llatí i grec, i se'n van imprimir 600 còpies.

La Reforma Protestant

La crisi espiritual de l’Església

Hi havia cert malestar en sectors molt extensos pel rumb que havia agafat l’Església:

• Luxe exagerat.
• Escassa cultura i relaxació dels costums.
• Compravenda de càrrecs eclesiàstics.
• Venda de butlles i d’indulgències.

Martí Luter i les 95 tesis

El 1517, Martí Luter, un frare agustí alemany, va publicar a l’església de Wittenberg una llista de 95 tesis contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica.

Condemnava l’enriquiment de l’Església, negava el valor de les indulgències i defensava una nova religiositat fonamentada en:

• Salvació per la fe.
• Autoritat de la Bíblia.
• Sacerdoci universal.

La Contrareforma

Per frenar el protestantisme, es va iniciar un procés de renovació, la Contrareforma.

El Papa Pau III va convocar un concili a Trento (Itàlia) del 1545 al 1563, on es va procurar la correcció d’errors de l’Església i es van establir els dogmes i ritus obligatoris.

Per difondre-ho, es va iniciar la reforma d’un gran nombre d’ordres religiosos i se’n van crear de nous, com la Companyia de Jesús, fundada per Sant Ignasi de Loiola el 1540. Els jesuïtes es van convertir en l’instrument més gran de difusió.

Dogmes de la doctrina catòlica

• Salvació per la fe i les bones obres.
• 7 sagraments, presència de Crist en l’Eucaristia i culte a la Verge i als Sants.
• Declaració de la Vulgata, Bíblia en llatí, com a única interpretació vàlida.

Nova disciplina eclesiàstica

• Prohibició de la venda d’indulgències.
• Creació de seminaris diocesans.
• Els bisbes i sacerdots havien de residir a la diòcesi o a la parròquia respectives.
• Obligació del clergat de portar una vida exemplar.

El catecisme

• Publicació del catecisme, una exposició sintètica dels continguts essencials de la doctrina catòlica i les pautes morals que s’han de seguir.

Diferències entre catòlics i protestants

Congregació del Sant Ofici (Inquisició romana): creada el 1542 pel Papa. Era un tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els qui es desviaven dels dogmes de l’Església.

Sotmetia els sospitosos d’heretgia a un judici públic anomenat acte de fe. Es va fundar la Sagrada Congregació de l’Índex, que elaborava i publicava la llista de llibres contraris a la doctrina catòlica.

La ruptura religiosa va provocar enfrontaments i guerres entre catòlics i protestants, i la intolerància religiosa es va expandir per tot Europa.

Després de més d’un segle de guerres, es va anar imposant la tolerància religiosa, una nova idea que clamava per la convivència entre persones de religions diferents.

Conceptes clau

• Antropocentrisme: mentalitat que situa l’home al centre de la natura.
• Acte de fe: judici de la Inquisició que sotmetia els sospitosos d’heretgia públicament.
• Excomunió: expulsió d’un catòlic de l’Església.
• Inquisició: tribunal eclesiàstic on perseguien i castigaven la gent que es desviava dels dogmes de l’Església.
• Heretgia: pensaments i fets contradictoris als dogmes de l’Església.

Personatges destacats

• Maquiavel: va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià. Es considera un dels teòrics polítics més notables del Renaixement, ja que amb la seva aportació es va obrir camí a la modernitat en la seva concepció política i a la reestructuració social. Algunes de les seves obres van ser: *El Príncep*, *La Mandràgora*...
• Gutenberg: va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils a la dècada del 1450. El seu invent va fer possible la publicació de llibres en grans quantitats.
• Sant Ignasi de Loiola: fou un noble basc que va seguir la vida religiosa i va ser ordenat prevere; és el fundador de la Companyia de Jesús.
• Lluís Vives: fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
• Calví: fou un teòleg de la Reforma Protestant que posteriorment va ser anomenada calvinisme. Ell tenia 8 anys quan Martí Luter va fer públiques les seves 95 tesis.
• Enric VIII: va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda, el segon monarca de la casa Tudor. Famós per haver-se casat sis vegades i per exercir el poder més absolut entre tots els monarques anglesos. Entre els fets més notables del seu regnat s'inclou la seva ruptura amb l'Església Catòlica Romana, i el seu establiment com a cap de l'Església d'Anglaterra (Església Anglicana).

El Renaixement

Renaixement: nova concepció de l’art que es va desenvolupar els dos primers segles de l’Edat Moderna i va estar fortament vinculada a la revolució cultural de l’Humanisme.

• Arquitectes: es van inspirar en vestigis arqueològics i van adoptar els estils clàssics, barrejant grecs i romans. El progrés en les tècniques de construcció els va permetre reinterpretar i perfeccionar l’arquitectura de l’antiguitat.
• Pintors i escultors: es van inspirar en la mitologia grecoromana i van exalçar la bellesa del cos humà. Van millorar les tècniques i van inventar la pintura a l’oli i la perspectiva.

Un art centrat en l’ésser humà

• Temes religiosos.
• Escenes de vida quotidiana.
• Retrats.

El nou paper de l’artista

A diferència dels artistes medievals, els renaixentistes van començar a signar les seves obres. L’art va esdevenir un objecte de mercat i els mecenes van encarregar obres als seus artistes preferits.

El Renaixement es va iniciar a les ciutats italianes, on els nobles i els prínceps es van envoltar d’artistes, literats i filòsofs, van actuar com a mecenes i en van finançar les obres.

Els Mèdici i Florència

Entre el 1389 i el 1537, Florència va estar governada per la família Mèdici.

Llorenç el Magnífic, humanista i mecenes

Llorenç era un gran amant de les lletres i les arts i per això va convidar a la seva cort escriptors i artistes; la seva generositat com a mecenes li va donar el nom d’El Magnífic.

Va protegir artistes com Sandro Botticelli, Leonardo da Vinci i Miquel Àngel. També va crear un cercle d’humanistes per estudiar els filòsofs grecs i va fundar la Biblioteca Laurenziana.

• Quattrocento (1400): a Florència, impulsat per la família Mèdici.
• Cinquecento (1500): quan la capital de l’art es va traslladar a Roma i els papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts.

Com s’aconsegueix la profunditat en la pintura?

Els artistes intentaven representar la realitat, la natura i els éssers humans, amb tota la bellesa i complexitat, i fer un món tridimensional en una superfície plana.

La perspectiva

Per donar profunditat a l’espai.

La perspectiva lineal o geomètrica (Quattrocento)

Punt de fuga: els pintors van intentar mostrar una tercera dimensió mitjançant l’obertura d’un “forat imaginari” al fons (finestra, porta, balconada...), que produeix la il·lusió òptica de veure qualsevol paisatge o espai amb sensació de profunditat.

La perspectiva aèria o atmosfèrica (Cinquecento)

Leonardo va ser el primer en aplicar la perspectiva aèria amb la tècnica de l’esfumat, desdibuixant els contorns i els detalls i modificant els colors.

Els pintors van avançar en el domini de la llum i l’ombra per donar volum i contrast a les figures i els objectes (clarobscur). Per fer-ho van utilitzar la pintura a l’oli, per aconseguir més efectes i textures.

El Renaixement fora d'Itàlia

El Renaixement italià es va estendre per la resta d’Europa a partir del segle XVI; va ser el resultat dels contactes amb artistes italians.

A Flandes, la influència italiana va ser molt escassa.

La pintura flamenca

La pintura flamenca del segle XVI va desenvolupar un estil propi, amb una gran originalitat:

• Gust pel detall i realisme.
• Escassa freqüència en temes mitològics.
• Desenvolupament del paisatgisme, de les escenes quotidianes i dels retrats familiars.

La pintura: l’originalitat d’El Greco

Llenguatge renaixentista: preocupació per la llum, el color i la perspectiva; es van centrar en temes religiosos.

El Greco

Domenico Theotokópulos

En la seva joventut va viatjar a Itàlia, on va aprendre dels mestres renaixentistes. Es va instal·lar a Toledo, on va realitzar obres mestres que van definir un estil molt personal.

La seva obra es caracteritza per un cromatisme molt viu, on predominen les tonalitats vermelles i blavoses, pel contrast de la llum i la complexitat, plenes de figures allargassades.

Pintures destacades: *Enterrament del senyor d’Orgaz*, *L’espoliació* i *El cavaller de la mà al pit*.

L’arquitectura

Tres fases:

• Estil plateresc.
• Estil classicista.
• Estil herrerià.

L’escultura i la imatgeria religiosa

Intent de plasmar els sentiments religiosos, representant més espiritualitat que bellesa. Moltes escultures eren de fusta policromada.