Humanisme, Reforma i Renaixement: Segles XV i XVI
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,23 KB
Humanisme (Segle XIV)
Durant el segle XV, l'Humanisme es va escampar per Europa i va acabar incidint en tots els aspectes de la vida humana.
Característiques
- Exalta l'ésser humà, l'únic ésser proveït de raó i llibertat.
- S'inspira en la cultura grecollatina.
- S'interessa per la ciència i pel progrés tècnic; va comportar l'esperit científic.
- Utilitza les llengües vernacles.
L'expansió de l'Humanisme
Des de mitjans del segle XV, la invenció de la impremta va facilitar la difusió de les idees humanistes. Les acadèmies van centrar els estudis en la llengua, la literatura i la filosofia.
Causes de la Reforma
El luxe exagerat amb què s'envoltava l'alta jerarquia eclesiàstica, l'escassa cultura i el relaxament dels costums del clergat, la compravenda de càrrecs eclesiàstics i la venda de butlles i d'indulgències van ser les principals causes de la Reforma.
El Protestantisme a Europa
- El Calvinisme: es va propagar per Suïssa amb Joan Calví. Tenia un caràcter més radical i defensava que només algunes persones estan predestinades a assolir la salvació, mentre que totes les altres eren condemnades, segons la doctrina de la predestinació.
- L'Anglicanisme: el va crear a Anglaterra el monarca Enric VIII. Per mitjà de l'Acta de Supremacia, el monarca es va separar de Roma i es va autoproclamar cap suprem de l'Església d'Anglaterra.
El Concili de Trento
La Contrareforma es va concentrar al Concili de Trento (1545-1563). Hi van assistir les més altes jerarquies eclesiàstiques i també alguns monarques, com l'emperador Carles V.
Art Renaixentista
El Renaixement va promoure la recuperació de l'art de l'antiguitat grecoromana. Els pintors i els escultors es van obrir a nous temes profans inspirats en la mitologia clàssica. Els artistes es van preocupar per l'estudi de la naturalesa i de l'anatomia humana.
El Quattrocento
El Renaixement va sorgir a Itàlia i va tenir importància al segle XV.
- Arquitectura: els arquitectes van dominar l'espai per mitjà d'elements simples, proporcionats i ordenats, que contribuïssin a crear un espai racional. Arquitectes: Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti.
- Escultura: els escultors es van interessar per la representació del cos humà seguint els models clàssics pel que fa a les proporcions i al tractament del nu. Escultors: Donatello i Lorenzo Ghiberti.
- Pintura: les grans innovacions dels pintors del Quattrocento van ser l'ús racional de la perspectiva. Pintors: Masaccio, Piero della Francesca i Sandro Botticelli.
El Cinquecento
Al segle XVI, la capital de l'art es va traslladar de Florència a Roma; es va iniciar un període de maduració del Renaixement.
- Arquitectura: al segle XVI, els papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts. Al nord d'Itàlia va destacar Andrea Palladio.
- Escultura: a més d'arquitecte, Miquel Àngel era pintor i està considerat com l'escultor més important del seu temps i de la història.
- Pintura: Leonardo da Vinci i Rafael van ser un model d'art del Renaixement. A Roma, Miquel Àngel va decorar la Capella Sixtina. Al segle XVI, va destacar l'escola de Venècia.
Ascens de la Burgesia
El creixement del comerç i de les activitats manufactureres van tenir com a conseqüència l'acumulació d'uns beneficis immensos a mans de la burgesia.
Unió de Castella i Aragó
El 1469, el príncep Ferran, rei de la Corona d'Aragó, i la princesa Isabel, germana d'Enric IV, rei de Castella, es van casar. A la mort del seu pare, Ferran es va convertir en rei de la Corona d'Aragó. Aquell mateix any, Isabel es va fer reina de Castella. La unió del territori castellà i aragonès va comportar la unió dinàstica. Els unia una mateixa corona.
La Noblesa i el Clergat
Constituïen les classes privilegiades i posseïen una part molt important de la terra i dels ramats. Una bona part de la població eren pagesos sense terres sotmesos a unes condicions de vida precàries.
Estils Arquitectònics
- Estil plateresc: es basava en la introducció de nous elements decoratius en edificis d'estil gòtic.
- Estil classicista: va introduir els models arquitectònics clàssics.
- Estil herrería: es caracteritza per l'absència decorativa, les línies rectes i els volums cúbics.
El Greco
El gran geni de la pintura renaixentista a Espanya és el Greco. A la seva obra, sobretot pintures religioses i retrats, plasma unes figures tortuosament allargades i d'aparença sovint fantasmagòrica.
Expedicions Portugueses
- La ruta africana: navegant cap a l'oest, van arribar a les illes Madeira i a les Açores. Més endavant, Bartolomeu Dias va arribar fins al cap de Bona Esperança o de les Tempestes.
- La ruta de l'Índia: una nova expedició, dirigida per Vasco de Gama, va arribar fins a la costa de l'Índia i obrí així el camí cap a les illes de les Espècies.
Els Maies
La civilització maia es va estendre pel sud de la península del Yucatán entre els segles X i XV. Eren agricultors que vivien del conreu de blat de moro i s'organitzaven en ciutats estat independents.
Els Asteques
Van poblar la fèrtil vall de Mèxic. Van ser un poble guerrer i van conquerir un gran imperi. Tot el poder polític i religiós es concentrava en mans d'un emperador. L'agricultura i el comerç eren les seves activitats econòmiques principals.
Els Inques
La civilització inca es va desenvolupar a Amèrica del Sud, als altiplans de la serralada dels Andes. La seva població va superar els 12 milions d'habitants. Eren un poble agricultor i estaven governats per un emperador.