Humanisme i Reforma: Canvis a Europa (s. XIV-XVI)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,69 KB
Crisi i recuperació a Europa (s. XIV-XVI)
Al segle XIV, parlem d'una crisi generalitzada. En canvi, als segles XV i XVI, es parla de la recuperació econòmica i un gran dinamisme a Europa. La nova manera de pensar era l'humanisme i l'estil artístic era el renaixentista. L'Església s'enfronta a una nova concepció religiosa que va fragmentar la comunitat cristiana.
Canvis entre l'Edat Mitjana i la Moderna
Els canvis que van condicionar el pas de l'Edat Mitjana a la Moderna van ser:
- Recuperació demogràfica
- Recuperació econòmica
- Aparició de l'Estat Modern
- Invents com la impremta i la brúixola
- A nivell polític, la monarquia autoritària
- L'humanisme
Recuperació demogràfica
La població va augmentar com a conseqüència de la desaparició de les epidèmies i, com a resultat, la natalitat va pujar.
Recuperació econòmica
Com a resultat de l'augment de la població, calia llaurar més terres fèrtils. Així, la producció per alimentar les persones va generar excedents que van anar als mercats. L'activitat comercial i econòmica va créixer perquè hi havia un mercat interior i es va potenciar el comerç pel Mediterrani i d'ultramar.
La burgesia
La burgesia va ser el nou grup social que tenia capital i es dedicava a l'activitat comercial (compravenda al mercat). Això va donar lloc al capitalisme comercial.
La monarquia autoritària
A nivell polític, va sorgir la monarquia autoritària. Quan el rei es va imposar a la noblesa, va crear un exèrcit permanent amb infanteria, artilleria i cavalleria. Exemples d'això són els Reis Catòlics a Espanya, Francesc I a França i Enric VIII a Anglaterra.
L'humanisme: una revolució cultural
L'humanisme va significar una revolució cultural perquè va canviar la manera de pensar. L'ésser humà es va convertir en el centre del món (antropocentrisme), ja que té intel·ligència per raonar, mentre que a l'Edat Mitjana, Déu era el centre del món (teocentrisme).
Principals ideals humanistes
- Nova visió de l'ésser humà
- Llibertat i raó
- Interès científic
- Redescobriment dels clàssics (Pitàgores, Tales de Milet, Sòcrates, Heràclit)
- El progrés humà
- L'educació
- La proporcionalitat
Autors humanistes i focus d'interès
| Humanista | País | Focus d'interès |
|---|---|---|
| Thomas More | Gran Bretanya | Política: una societat sense desigualtats |
| Maquiavel | Itàlia | Raó d'estat: la fi justifica els mitjans |
| Vesalius | Itàlia | Científic: estudiar l'anatomia |
La unió de cultures
La nova manera de pensar humanista és fruit d'unir la cultura clàssica (Grècia i Roma), la jueva i la cristiana.
Erasme de Rotterdam
Erasme de Rotterdam, considerat el príncep dels humanistes, va ser una figura clau. Disgustat per la mala praxi de l'Església i els errors de les autoritats eclesiàstiques (papa, bisbes, arquebisbes...), va proposar una sèrie de mesures per corregir les males pràctiques. Per això, va demanar una dispensa papal per convertir-se en seglar.
La difusió del pensament humanista
El pensament humanista es va difondre gràcies a la impremta, que permetia publicar més llibres en menys temps i arribar a més gent. També les acadèmies i universitats van difondre el pensament humanista. Es va estendre des d'Alemanya cap al nord d'Itàlia, el centre d'Itàlia, Londres i Alcalá de Henares (Espanya).
La impremta
L'invent més important en la difusió de l'humanisme va ser la impremta, ja que va permetre que les idees humanistes es difonguessin per tot Europa. Era un invent que combinava la tipografia (tipus de lletra), el paper, la premsa i la tinta. Va permetre elaborar més exemplars, publicar-los i donar-los a conèixer en menys temps, arribant així a més persones.
La Reforma Protestant
La Reforma Protestant va sorgir davant del luxe exagerat, la relaxació dels costums (no donar almoina ni auxiliar els pobres), la compravenda de títols eclesiàstics i la venda de butlles i indulgències. Tot això denunciava la corrupció de l'Església.
Martí Luter
Martí Luter era un frare agustí alemany que va publicar les 95 tesis contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica.