L'Humanisme: De Petrarca a Bernat Metge i Lo Somni

Petrarca i Boccaccio són els primers escriptors que veieren l’antiguitat clàssica amb ulls nous, és a dir, no d’una manera medieval; sentiren els escriptors antics com a companys en la manera de pensar i els prengueren com a model en la manera d’escriure. Aquesta nova manera de sentir la literatura, unida a la consciència d’individu (individualisme, egocentrisme) expressada en la preocupació per la fama, la glòria i la prosperitat, són alguns dels pilars en què se sustentarà l’humanisme.

Definició de l'Humanisme

L’humanisme és una línia de pensament caracteritzada pel propòsit de recuperar i d’enllaçar amb l’actualitat les obres dels autors de l’antiguitat clàssica. Amb l’humanisme, els autors guanyen major consciència de la seva obra i la veuen com una creació amb personalitat pròpia: distingeixen entre el fons i la forma dels seus escrits. I l’oratòria recupera l’interès per l’antiga cultura clàssica. Això es concreta en el fet que molts humanistes imitaven el llatí quan escrivien en romanç, de manera que es procurava ressuscitar la llengua clàssica i construir amb ella una literatura creativa. L’estètica medieval, doncs, era considerada lletja, bàrbara, mentre que la forma clàssica esdevingué un cànon de perfecció i l’única bellesa admissible. L’home es converteix en el centre de la inquietud intel·lectual, desplaçant Déu, que era el centre del pensament medieval. L’home passa a ser mesura de totes les coses, i en els seus textos predomina una clara voluntat didàctica, ja que els humanistes tenien la voluntat decidida de transformar l’home i la societat i per això s’esforçaren a estendre les seves idees.

Antecedents de l'Humanisme Català

Ja en el regnat de Pere el Cerimoniós, foren bastantes les obres que es van traduir al català, amb el propòsit d’incorporar a la cultura laica el pensament i la ideologia dels clàssics. Les relacions internacionals de la Corona feren que durant el regnat de Joan I el Caçador, encara augmentessin. La cancelleria reial, la uniformitat lingüística i l’humanisme.

Bernat Metge i Lo Somni

Mor Joan I el Caçador i tot canvia radicalment. Bernat Metge gaudia de la confiança reial, per això rebia considerables concessions. Això se li girarà en contra: la reina Maria de Luna, amb l’ajuda de la societat, farà de jutge, i ell i els seus col·laboradors seran acusats de perpetrar greus crims i grans delictes per revelar secrets i donar mals consells al rei i la reina. Abunden les acusacions d’immoralitat, tant econòmica com sexual, d’haver dissipat el patrimoni reial, entre moltes d’altres. Això el porta a escriure un llibre anomenat Lo Somni, que intentava exculpar-lo de totes les acusacions a través del que ell exposa.

Lo Somni: Defensa i Recursos

Bernat Metge se serveix de l’humanisme per dur a terme els seus objectius: exculpar-se de qualsevol acusació i guanyar-se el favor reial. En Lo Somni, fa servir recursos humanístics com la ironia, els recursos augmentatius i els dobles sentits. Es diu que Bernat Metge era de "natura d’anguila".