L'Humanisme: Origen, Desenvolupament i Influència a la Corona d'Aragó

L'Humanisme: Una Nova Mentalitat

Un Món que Canvia: Crisi del Pensament Medieval

Als segles XIII i XIV, a la fi de l’edat mitjana, va sorgir un nou corrent: l’Humanisme. Era un corrent ideològic que va impregnar una nova etapa històrica, el Renaixement. Al segle XIV, la raó humana es va començar a imposar a la raó divina, que ho havia explicat tot durant la llarga etapa medieval. El teocentrisme (la idea que Déu és el centre de tot) es va començar a deixar de banda i va ser substituït per l’antropocentrisme, que col·locava l’ésser humà, posseïdor de la capacitat de raonar, com a eix de totes les coses, ja que era l’únic ésser capaç de pensar. Aquest nou canvi de mentalitat es manifesta en una nova actitud que s’enfronta a la vida amb més seguretat, confiant més en el potencial de la ment humana per donar respostes racionals a les qüestions fonamentals de la vida.

Itàlia: Bressol de l’Humanisme

El bressol de l’Humanisme va ser Itàlia per diverses raons:

• L’estructura feudal i la realitat social de la cavalleria no hi estaven tan arrelades.
• La realitat social italiana estava formada per ciutats Estat (petites ciutats que funcionaven com a països independents), on hi havia una burgesia nombrosa amb gustos i inquietuds totalment diferents a l’estructura feudal.
• Gràcies al comerç intens amb Orient (potenciat per les Croades), les ciutats italianes es van fer més poderoses i van desenvolupar un nou sistema bancari.

El Trecento Italià (Segle XIV)

Aquest canvi de mentalitat, cada vegada més emparat i impulsat per la classe burgesa, es va anar cristal·litzant al segle XIV (el Trecento) i va originar el corrent conegut com l’Humanisme. La literatura comença a ser considerada una realitat artística amb un valor immens. La invenció de la impremta va donar un fort impuls a la seva expansió per tot Europa i va tenir una gran eclosió en el moviment que va rebre el nom de Renaixement.

El Dolce Stil Nuovo

Dante va batejar aquesta nova manera de concebre la creació poètica amb el qualificatiu de dolce stil nuovo (dolç estil nou) i abandona la visió feudal de la dama. Així, els autors italians del Trecento introdueixen el concepte de donna angelicata, que interpreta la bellesa de l’estimada com a símbol d’elevació espiritual.

Els Grans Autors del Trecento

Dante Alighieri (1265-1321)

Dante és considerat un dels més grans poetes de la literatura italiana. La seva producció literària es pot dividir en tres apartats:

• L’obra poètica en italià, representada per la Vita nuova, que tracta sobre la història del seu amor ideal.
• L’obra doctrinal, escrita en llatí.
• La Divina Comèdia, que descriu l’estructura de l’altre món segons la concepció de l’època.

Francesco Petrarca (1304-1374)

L’any 1327, Francesco Petrarca es va enamorar de Laura a l’església de Santa Clara, fet que va ser la font de la seva inspiració. En els seus poemes explica l’amor que sentia per ella, inaugurant així la poesia intimista. En aquesta poesia, expressa el seu estat de tristesa i es considera desgraciat, però en aquesta desgràcia hi troba un plaer: la malenconia, que és el tema recurrent de la seva obra. La seva influència es va concentrar en el codi d’amor. Va escriure totes les seves obres en llatí, excepte les poesies amoroses aplegades en el Cançoner.

Giovanni Boccaccio (1313-1375)

Giovanni Boccaccio va ser un escriptor italià que va escriure obres en italià i en llatí sense cap finalitat ideològica. Gràcies a ell, la prosa italiana va adquirir un alt nivell artístic. La seva gran obra és el Decameron, que recull cent contes de temàtica amorosa que van tenir una gran influència en totes les literatures. La seva darrera obra és Il Corbaccio, una sàtira contra una vídua que s’havia burlat de l’amor de l’autor, i constitueix una diatriba contra les dones.

L’Humanisme a la Corona d’Aragó

Canals d’Introducció i Difusió

A la fi del segle XIV, l’Humanisme ja va entrar a la Corona d’Aragó, tot i que el procés va ser lent. Això va ser possible gràcies a:

1. Els contactes polítics amb Itàlia.
2. L’estreta relació establerta amb la cort papal d’Avinyó.

La influència dels autors italians sobre les nostres lletres només es manifesta en el camp de la prosa, ja que la poesia encara seguia els models trobadorescos.

La Cancelleria Reial

La tasca més important que va fer el rei Pere el Cerimoniós va ser la reorganització de la Cancelleria Reial, la gran secretaria del palau reial, on treballaven escrivans, secretaris i notaris. Aquests funcionaris dominaven tres llengües: el català, l’aragonès i el llatí, i van ser els primers traductors d’obres clàssiques al català a partir dels textos originals. Gràcies al contacte amb Itàlia, van començar a redactar els seus escrits imitant l’elegància d’una prosa que els fascinava, creant així un estil depurat.

La Cort Papal d’Avinyó

L’altre canal important d’introducció de l’Humanisme va ser la Cort Papal d’Avinyó. Els reis d’Aragó mantenien un estret contacte amb Itàlia, i gràcies a figures com Juan Fernández de Heredia, ambaixador a la cort papal, l’Humanisme va arribar a la Corona d’Aragó.

Influència dels Autors Italians

Autors com Petrarca (que va viure molts anys a Avinyó), Dante i Boccaccio van exercir una forta influència en els primers humanistes catalans.

Bernat Metge: L'Humanista Català

Vida

Bernat Metge va néixer a Barcelona entre el 1340 i el 1346. Després de la mort del seu pare, la seva mare es va tornar a casar amb Ferrer Sayol. Gràcies a aquest padrastre, Metge va rebre formació en lectura, domini de la llengua llatina, el món de les lletres i la carrera de funcionari reial.

• 1371: Nomenat ajudant de registre a la cancelleria de la reina Elionor.
• 1375: Passa a ser escrivà de Joan I, a qui va servir durant tot el seu regnat.
• 1390: Nomenat secretari reial; Joan I el tenia com a mestre i confident.

A causa de la mort de Joan I, Bernat Metge va ser empresonat, acusat d’haver-lo aconsellat malament. Va ser absolt el 1398 gràcies al successor de Joan I, el seu germà Martí. Durant el regnat de Martí, va fer d’ambaixador. Després de la mort del nou rei, Bernat Metge no va tenir cap més càrrec i va morir a Barcelona el 1413.

Obres

Obres en Vers

Destaquen:

• El Sermó de data incerta: Una paròdia dels sermons dels predicadors medievals.
• La medicina apropiada a tot el mal: Un poema escrit a la presó en forma epistolar adreçat a Bernat Margarit (amic i processant), on explica la injustícia de l’empresonament i la seva confiança en la ràpida solució del cas.

Obres en Prosa

Destaquen:

• Valter e Griselda (1388): Una traducció d’una epístola de Petrarca.
• L’Apologia (1395): Reprèn el diàleg filosòfic a l’estil de Ciceró i de Plató arran de l’acusació per la mort del rei. La va deixar inacabada i es considera un esbós.

Lo Somni (1399)

Va ser escrita l’any 1399, quan va sortir de la presó, i està estructurada en quatre llibres:

1. L’autor, tancat a la presó, rep la visita de l’ànima de Joan I en somnis, amb qui s’inicia un diàleg sobre la immortalitat de l’ànima.
2. Es fa conèixer la identitat dels acompanyants del rei. Joan I explica les circumstàncies de la seva mort i el destí actual de la seva ànima.
3. Orfeu explica la seva vida i inclou una descripció de l’infern seguint Virgili.
4. L’autor construeix un abrandat elogi de les dones, des de les de l’antiguitat fins a les contemporànies, i dedica una atenció especial a les virtuts de l’actual reina, Maria de Luna. Lo Somni s’acaba en despertar-se l’autor.

Acostumat a redactar elegants documents per a la Cúria i posseïdor d’un especial enginy, Bernat Metge ens va donar, amb Lo Somni, la prosa més bella del seu temps. Va ser el primer autor en llengua catalana que va escriure amb una finalitat exclusivament literària.