L'Humanisme: Un Moviment Cultural Clau del Renaixement

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,97 KB

L'Humanisme és un moviment cultural que s'inicia a Itàlia durant el segle XIV i constitueix la base del Renaixement. Els humanistes són, de fet, una minoria d'intel·lectuals i literats que descobreixen el gran atractiu de les humanitats, de les lletres i de la cultura del món clàssic grecollatí. Els autors clàssics seran per als humanistes els models a seguir. Els humanistes són els defensors de la condició humana i el seu objectiu és fer que l'ésser humà sigui el centre de tota l'activitat cultural i artística.

Humanisme a Catalunya: Els funcionaris de la cancelleria reial eren persones amb uns grans coneixements lingüístics i literaris, i de seguida es van familiaritzar amb els autors de l'humanisme italià. Bernat Metge (1340-1413), un dels funcionaris de la cancelleria reial, és un escriptor que millor va assimilar la influència de l'humanisme italià. Les seves obres presenten una prosa culta i elegant. L'obra més important de Metge és Lo somni. Bernat Metge, en presó, fou vençut per la son i, un cop adormit, en somnis se li aparegué el rei mort, Joan I. A partir d'aquí s'enceta un llarg diàleg. Es presenta al principi d'aquest diàleg com un personatge escèptic. L'obra de Metge planteja l'enfrontament o debat entre el pensament humanista i el pensament medieval. Va imitar l'estil i el contingut d'obres de grans autors llatins.

El purgatori del rei Joan I el caçador: En Lo somni, el rei Joan I el caçador diu que es troba al purgatori. En el somni, el rei explica a Bernat els turments que pateix en aquest purgatori.

Edat moderna: És el període que va del segle XV a les acaballes del segle XVIII. Durant aquest llarg període, la societat europea va experimentar un progrés important. L'expansió de l'humanisme italià constitueix la base i el punt de partida de grans moviments artístics i literaris de l'edat moderna, en primer lloc del Renaixement, després del Barroc, i finalment de la Il·lustració i el Neoclassicisme.

Renaixement: Basat en les idees de l'humanisme, el Renaixement es va iniciar a Itàlia i es va estendre arreu d'Europa durant els segles XV i XVI. La idea de renéixer expressa l'anhel de recuperar els ideals de la civilització clàssica i grecollatina. Renéixer expressa un desig de ruptura respecte al passat més immediat, l'edat mitjana. L'art i la ciència seran els mitjans idonis per aconseguir-ho. En l'àmbit artístic, naixerà l'afany d'imitar els models literaris, arquitectònics i pictòrics clàssics amb l'ambició de superar-los. Els escriptors més importants de la literatura catalana del segle XVI són Pere Serafí i Cristòfor Despuig.

Pere Serafí (1505/10-1567) constitueix una confluència de corrents literaris: medievals i moderns, populars i cultes. Sense abandonar les tradicions medieval i popular, va introduir a la literatura catalana l'estil del poeta Petrarca, el poeta més important de l'humanisme italià. Serafí és considerat el màxim representant del petrarquisme en la literatura catalana.

Cristòfor Despuig (1510-1580), seguint l'exemple dels humanistes italians i de Bernat Metge, va conrear la prosa dialogada amb l'objectiu d'expressar els seus pensaments i les seves reflexions. La seva obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) utilitza el català culte seguint el model humanista de defensa de les llengües nacionals.

Barroc: És el moviment que predomina a Europa, sobretot a Espanya i a Anglaterra, durant el segle XVII. Neix en un moment de crisi política, religiosa, econòmica i cultural. L'art i la literatura tendeixen a dissimular la duresa de la realitat embellint a través d'artifici, ornamentació i lluïment.

Francesc Vicent Garcia (1582-1623), conegut popularment com el rector de Vallfogona, és un autor d'una extensa obra poètica que es caracteritza per la seva diversitat de formes i, sobretot, de registres. Gran diversitat com pel gust constant per l'artifici retòric, Garcia és considerat el màxim representant del Barroc a Catalunya.

Il·lustració i Neoclassicisme: L'Il·lustració és el moviment filosòfic i científic que, des d'Anglaterra i França, es va expandir per Europa durant el segle XVIII. Es tracta d'un moviment racionalista. El triomf del pensament il·lustrat es concretà artísticament en el Neoclassicisme, que va recuperar els models i els grans ideals clàssics.

Entradas relacionadas: