L'Humanisme i la Literatura Catalana del Segle XV

L'Espiy: Constad7359 versos aparellats de 3 il·labes i estaven dividits en 4 llibres. En el 1r i 2n, el protagonista-narrador relata la seva vida després que la mare el despatxés de casa. En el 3r, quan encara estava pensant en tornar a casa, té un somni en el qual hi apareix Salomo i l'esposa una i argadiatrib contra les dones. En el 4t llibre, el protagonista decideix viure la seva vida al marge de les dones amb ocupacions com l'oració o les obres de caritat. El Vita Christi d'Isabel de Viyena: Intenció de provocar un efecte emotiu en un públic devot. Una vida de Jesucrist vista a través de les dones. Potser una rèplica a la misogínia de l'Espiy. (Visió totalment pessimista de la realitat humana, Jaume Roig l'Espiy: escrits en versos aparellats de 4 sil·labes i llibre de literatura misogina, una novel·la en vers, visió grisa i desencantada de la vida.

La llengua estàndard és una variant que no té un origen natural, sinó que s'ha creat amb un nivell elevat de codificació per a servir de norma de model de referència a tots els usuaris d'aquesta llengua i per àmbits públics que demanen una comunicació formal. Una consciència comunitària lingüística, conveni social, tot i que l'estàndard oral o els escrits són iguals en el primer, s'atén d'una manera específica i fonètica. En 1494, Ferran II incorporà la cançó i real al Consell d'Aragó, però no serà fins a l'Renaixement que començaran a aparèixer propostes de fixació ortogràfica i gramatical. Bilingüisme individual: capacitat d'una persona d'emprar dues llengües. El bilingüisme pot ser actiu, passiu, simètric o asimètric, instrumental o integratiu. Bilingüisme territorial: espai territorial dividit en dues zones. Diglòssia: en un mateix espai cohabitant dues llengües genera una jerarquització de funcions per a cada llengua (bilingüisme social).

Els grans autors s'aplegaven en grups literaris: - Joan Roís de Corella (estil de valenciana prosa) liderava un grup d'aristòcrates. Aquestes escrivien en un estil anomenat la valenciana prosa. “Obra profana” (poesia a matèria, prosa mitològica, tragèdia de Caldesa). “Obra religiosa” poesia religiosa, traduccions de locar toixà de Caldesa. - Bernat Fenollar (corrents satíric valencià) liderava un grup d'escriptors burgesos a casa. Aquests tenien una temàtica satírica i humorística amb un llenguatge planer i pintoresc. Lo procés de les olives/lo somni de Joan Joan. Valenciana prosa (prosa humanística): era un estil solemne, artificiós i classicitzant. El mateix solien ser mitològics o amorosos. I atinització de la sintaxi amb l'ús d'hipèrbats, frases i arguments subordinats.

La poesia del segle XV: Darrer terç del segle XIV (Jaume Marx - Pere Marx). Ús exclusiu de l'occità. Final XIV i primera meitat XV, temes de la poesia trobadoresca. – Andreu Ferrer-Gilabert de Proixita-Jordi de Sant Jordi (escriuen en occità catalanitzat) - expressió d'una subjectivitat - to malencònic, nostàlgic - poesia arcaïtzant i plena de referents trobadorescos. - Ausiàs March (escriu poesia en català sense provençalismes) l'experiència amorosa es combina amb un component important de reflexió moral i amorosa present com un dilema tràgic: d'engany, una passió destructora - tot dolor - estil (ús del decasíl·lab amb censura de la quart sil·laba, precisió conceptual immediata, col·loquial, sintaxi complexa, nombroses comparacions sobre individus en situació límit.

L'Humanisme: Metge, per seues, esperit crític per la seva preocupació estilística és l'auto d'la nostra literatura medieval que més s'acosta a l'esperit de l'Humanisme. Característiques de l'Humanisme: recuperació dels textos de l'antiguitat clàssica. – crítica contextual que converteix sovint en crítiques d'idees i costums. – voluntat d'aproximar el llatí medieval al clàssic. – nova concepció de la literatura: una vocació i una manera de viure. La literatura dels XV: La ciutat de València va experimentar un fort creixement demogràfic que n'ava i li donava la seva condició de gran port mediterrani, de gran centre mercantil i financer. La crisi de Catalunya i les seves guerres civils va transferir la posició hegemònica de Barcelona a València. Els grans autors seran Ausiàs March, Jaume Roig i Joanot Martorell. Cal destacar la invenció de la impremta que va revolucionar la vida literària.

Guiyem de Cabestany, Guiyem de Berguedà o Cerverí de Girona (els més importants trobaires...) componien la seva obra poètica en occità, i a via una llengua per a i a prosa i una altra per als versos, el català i l'occità són dues llengües molt semblants. La poesia trobadoresca és la primera lírica culta europea en llengua vulgar, amb música i lletra, no era feta per a ser llegida individualment ni recitada davant d'un públic, sinó per a ser cantada. Els poemes i la música dels trobaires... eren difosos per als joglars. La concepció de l'amor: l'amor cortès instaura el desig com a valor en si mateix. Aquest amor implica la consideració de la dona com a ésser excel·lent. Els gèneres: els més importants són la cançó (en el poema amorós), el plany (cant tristes per la desaparició d'una persona), els sirventes (poemes de sàtira i burla), l'alba (que descriu el disgust dels enamorats), balada (format per un refrany).

Pensaments de Yuy: L'art no era un cos de doctrina, sinó una tècnica de pensament de base lògica i matemàtica que permetia demostrar qualsevol veritat religiosa, estudiar i comprendre qualsevol ciència o aspecte de l'univers. El propòsit era demostrar que les grans veritats cristianes deriven de l'estructura mateixa de l'univers. Blanquerna: (1283) conta la història per a una forta vocació religiosa arribant a patir, que renuncia a perdre durant una vida de contemplació. El llibre de les meravelles (1287) enciclopèdia novel·la. El protagonista, Félix, viatja per tot el món meravellat, i troba una mena de personatges que li pregunten el que no sap. Les respostes a les preguntes traslladen les qüestions abstractes al món de la realitat quotidiana. Els 3 llibres importants són arbre de la ciència, arbre de la filosofia de l'amor, i llibre del gentil. Obres en vers: Les desconort (1295) cant dramon, Lo conci i (1311) plant de nostradon a Santa Maria. Aquest tema foren escrits en català.

La crisi del segle XV: es va caracteritzar per una forta crisi demogràfica, política i ideològica. L'Europa occidental va experimentar tot un seguit de guerres, epidèmies, fams i desordres. La primera gran pesta va recórrer l'any 1348. Sant Vicent Ferrer: nascut a València el 1350. Va ingressar a l'orde dominicà, on va ser mestre teològic de la catedral. El gran èxit de la predicació de Vicent fou perquè sabia treure profit com va poder de tots aquells recursos que més podien commoure el públic al qual es dirigia. Vicent es referia sempre a la doctrina a la realitat. Francesc Eiximenis: s'avia convertit en un frare de gran prestigi, començà la seva activitat com a escriptor, tant en àtic com en català. Lo crestià (català) és un projecte ambiciós per a posar a l'abast dels laics la totalitat de la cultura clerical de l'època.

Anselm Turmeda: nascut a Mallorca. A Tunís, que escriu, en àrab, l'autobiografia a tal cas partidaris de la creu. Turmeda escrivia llibres en català que feia arribar al seu país a través dels mercaders, com el llibre dels amonestaments. La duplicitat i l'ambivalència són els símptomes d'una crisi que Sant Vicent i Francesc intentaven combatre. Metge abans de Lo somni: obres (Sermo, i llibre de fortuna prudència, apologia) Lo somni: els fets del 1396 i la redacció de Lo somni. Estructura (3 diàlegs i args dividits en quatre llibres). Temes (la immortalitat de l'ànima - la mort de Joan i crítica a les dones - defensa de les dones i crítica dels homes) estil (elaborat a partir de la imitació del clàssic. L'Humanisme: Metge, per seues, esperit crític per la seva preocupació estilística, és l'auto d'la nostra literatura medieval que més s'acosta a l'esperit de l'Humanisme. Característiques de l'Humanisme: recuperació dels textos de l'antiguitat clàssica. Crítica contextual, que converteix sovint en crítiques d'idees i costums.