L'Humanisme i els Canvis del Renaixement: Societat, Religió i Estat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,19 KB

L'Humanisme: Definició, Característiques i Difusió

Definició d'Humanisme

L'Humanisme va ser un corrent cultural que va néixer al segle XV i que va suposar una nova forma d’interpretar el món. Va influir profundament en la ciència, la tècnica, la religió i l'art.

Característiques de l'Humanisme

  • Antropocentrisme: Importància de l'ésser humà com a centre. La intel·ligència humana es considerava l'instrument fonamental del coneixement.
  • Inspiració en la literatura, la filosofia i l'art de l'Antiguitat clàssica.
  • Promoció de les llengües vernacles, les pròpies de cada país.
  • Interès per arribar a la veritat a través de la raó i l'experiència.
  • Individualisme: Abundància de biografies i valoració de l'individu.

Mitjans de Difusió de l'Humanisme

  • Intercanvi d'idees a través dels viatges i la correspondència.
  • Acadèmies i universitats com a centres de coneixement.
  • L'Impremta de Gutenberg: Va tenir un paper fonamental en la ràpida difusió de les idees humanistes.

Representants Destacats de l'Humanisme

  • Erasme de Rotterdam
  • Thomas More
  • Antonio de Nebrija
  • Lluís Vives
  • Isotta Nogarola

Reforma Protestant i Contrareforma: Canvis Religiosos

El Luteranisme

Martí Luter va defensar els següents principis:

  • Les persones se salven per la fe, no per les obres.
  • Els creients es relacionen amb Déu directament, sense la mediació dels sacerdots.
  • Es rebutja l'autoritat del Papa.
  • Es reconeixen només dos sagraments: el baptisme i l'eucaristia.
  • Es rebutja el culte a la Mare de Déu i als sants.
  • El celibat del clergat, o la prohibició de casar-se, no és obligatori.

El Calvinisme

A Ginebra, Joan Calví defensà que des del naixement l'ésser humà està predestinat a la salvació o a la condemnació. Les seves obres no importen per a la salvació. Es va imposar una rígida censura per evitar que els creients pequessin.

L'Anglicanisme

Enric VIII d'Anglaterra va trencar amb Roma perquè el Papa no li va concedir el divorci per a casar-se amb Anna Bolena. L'any 1534, es va convertir en el cap de l'Església Anglicana per l'Acta de Supremacia.

La Contrareforma Catòlica

La Contrareforma va ser la reacció de l'Església Catòlica a la Reforma Protestant. Es van adoptar resolucions importants en el Concili de Trento:

  • Es van reafirmar els set sagraments, la primacia del Papa, el culte a la Mare de Déu i als sants, i la validesa de les bones obres per a salvar-se.
  • Es van fundar seminaris per a formar adequadament el clergat.
  • Es va difondre la doctrina catòlica a través del catecisme i les escoles.

Canvis Socials i Econòmics als Segles XV i XVI

Canvis Socials

  • La població europea va començar a créixer. La millora de l'economia va propiciar els matrimonis i la natalitat, i algunes epidèmies es van tornar menys letals.
  • La societat va continuar sent estamental, però va sorgir la Nova Burgesia: molts dels seus membres participaven activament en el govern de les ciutats. Les dones, tot i dependre sempre d'un home, van aconseguir importància en l'àmbit literari i artístic.

Canvis Econòmics

  • Augment de la producció agrícola: El creixement de la població va augmentar la demanda d'aliments, i es van haver d'explotar noves terres de conreu a costa de reduir boscos i prats. La producció agrícola també va créixer gràcies a la rotació de conreus.
  • Expansió de la manufactura: Es va produir una important construcció naval, fabricació d'armes i desenvolupament de la mineria. També l'impremta va ser un sector clau.
  • Desenvolupament comercial: Les ciutats europees, sobretot les portuàries, van créixer i es van convertir en importants centres econòmics. Es van potenciar els intercanvis comercials, especialment amb Amèrica, amb l'arribada de grans quantitats de metalls preciosos.
  • Es va desenvolupar el comerç d'esclaus i esclaves africans.
  • Els comerciants es van associar en companyies mercantils per a compartir beneficis i pèrdues.
  • Desenvolupament de la banca privada i els bancs públics.

Naixement de l'Estat Modern i la Monarquia Autoritària

A finals de l'Edat Mitjana, alguns reis europeus es van imposar sobre els senyors feudals i van crear monarquies fortes, que s'anomenaren monarquies autoritàries. Aquest va ser l'origen de l'Estat Modern.

Mesures Clau de la Monarquia Autoritària

  • Administració centralitzada, amb funcionaris al servei directe del rei.
  • Exèrcits reials permanents.
  • Augment dels impostos per finançar l'exèrcit i l'administració.
  • Limitació del poder de les assemblees representatives (parlaments, corts).
  • Desenvolupament de la diplomàcia per gestionar les relacions internacionals.

Al segle XVI, van sorgir cinc grans monarquies autoritàries a Europa: França, Anglaterra, Espanya, Portugal i Rússia.

L'Estat Modern a Espanya: Els Reis Catòlics

L'any 1469, van contraure matrimoni Isabel de Castella i Ferran d'Aragó. Així es va produir la unió dinàstica de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó. Se'ls va conèixer com els Reis Catòlics.

Política Interior i Exterior dels Reis Catòlics

  • Van crear un exèrcit professional permanent i van fundar la Santa Hermandad per mantenir l'ordre.
  • Van reorganitzar i reforçar la justícia, creant tribunals reials d'apel·lació (chancillerías).
  • Van nomenar corregidors per al govern de les ciutats i van crear consells per assessorar els monarques.
  • També van emprendre una política d'expansió territorial i van aplicar una política d'aliances matrimonials amb altres estats europeus.

Entradas relacionadas: