La Veu Humana: De l'Instrument al Bel Canto
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,9 KB
La Veu Humana: L'Instrument per Excel·lència
La veu és l'instrument que més treballem i que ha generat més música en totes les èpoques i cultures. És la nostra pròpia veu. Es tracta d'un instrument de vent, ja que provoca la vibració d'aire gràcies a una columna d'aire. El seu timbre és variat, i unificar-los és una de les feines més difícils a l'hora de formar un cor.
Cada estil de música requereix un to de veu diferent; per exemple, no podem cantar igual flamenc que jazz. En la música docta, es treballa un tipus de veu sense pèrdua del caràcter personal de cadascun.
Classificació de les Veus Humanes
Podem classificar les veus humanes en tres grans grups:
- Veus blanques: Les dels nens.
- Veus femenines:
- Agudes: Soprano
- Mitjanes: Mezzosoprano
- Greus: Contralt
- Veus masculines:
- Agudes: Tenor
- Mitjanes: Baríton
- Greus: Baix
- Contratenor: Pot ser masculí o femení.
El Bel Canto: Art i Evolució Vocal
En el període de l'estil barroc, els cantants d'òpera, sobretot els castrati, interpretaven les melodies, improvisacions i una gran quantitat d'ornaments. Aquesta manera de cantar va influir en els compositors, que van començar a escriure aquests ornaments.
La manera de cantar amb llargues síl·labes ornamentades amb escales i arpegis es va anomenar bel canto. Georg Friedrich Händel en va fer un ús important.
Un exemple destacat de bel canto de l'estil clàssic són les àries de la Reina de la Nit de l'òpera La flauta màgica de W. A. Mozart. El bel canto va arribar al punt culminant i va ser una de les característiques principals de l'òpera italiana, per exemple, amb Vincenzo Bellini.