L'ésser humà com a ésser social: Desenvolupament i socialització

L'ésser humà com a ésser social

El desenvolupament social influeix en la relació que estableix amb si mateix i amb els altres.

• Factors genètics: forma de ser en la qual intervenen les seves arrels de la genètica.
• Factors ambientals: circumstàncies ambientals i socials concretes.

Desenvolupament social i socialització

Des de la primera infància, s'estableix una interacció positiva i de qualitat, ampliant aquesta xarxa a mesura que va creixent. Mitjançant la socialització:

• La persona es forma com a ésser únic i membre actiu.
• Es produeix a partir de la interacció de l'infant amb el grup social al qual pertany.
• Adquireix pautes de convivència.

1 Socialització primària i secundària

• Socialització primària: família en un context de relació afectiva.
• Socialització secundària: contextos socials, relacions menys íntimes.

2 Agents de socialització

• Família: primer agent de socialització, primeres experiències per a futures relacions socials.
• Escola: transmissió de continguts i de comportament social (autoconcepte).
• Grup d'iguals: interactuar amb altres iguals de forma autònoma.
• Educació incidental: televisió i pantalles → educació i valors a través de la pantalla.

Teories explicatives

1 Aprenentatge social - A. Bandura

• El bebè aprèn a demanar la presència de la mare mitjançant la interacció → observació i imitació.
• L'infant busca recompensa i s'adona que imitant les accions dels seus pares, les obté.
• Al créixer, associa imitació i recompensa, de forma directa o vicària (substitutiva).

*No vol dir que totes les conductes hagin de ser apreses, imitades i recompensades prèviament → observant conductes i les conseqüències s'aprenen noves respostes.