L'Ésser Humà: Raó, Emoció i Evolució

L'Ésser Humà: Un Ésser Intel·ligent?

És el qui pot escapar de les subjeccions del medi i elevar-se per contemplar el món i mirar de comprendre'l. El fet que els animals no parlin indica que tenen una manca de raó, que no poden pensar, que no posseeixen una ment racional com la nostra. Es desprèn que ser racional és pensar i pensar és com parlar en veu baixa. L'ésser que pensa és l'ésser que parla. Els sistemes de comunicació dels animals no es poden comparar al llenguatge humà, aquest és un sistema de signes obert, articulat, flexible i potencialment infinit, un instrument no tan sols per comunicar-nos sinó per expressar qualsevol idea o pensament.

Aportacions de Freud a la Psicoanàlisi

Comprendre la Realitat Humana

Freud desfà l'equació del psiquisme = a racionalitat? Sàpiens-demens? Segons Freud, la consciència no és sinó la punta d'un iceberg de la nostra personalitat, la part que aflora a l'exterior i sobre la qual tenim control. Per sota d'ella resta amagat l'inconscient constituït per un amalgama d'impulsos irracionals, aquests impulsos són vigilats de prop per la censura i per l'ideal del jo, una instància moral. Els somnis, els lapsus o les manifestacions patològiques ja no són percebuts com a anomalies inexplicables, sinó com a símptomes del combat aferrissat que mantenen la raó i els instints. Segons Freud, no és gaire probable que la racionalitat s'acabi imposant a la irracionalitat destructora.

Dialèctica Sàpiens-Demens

La lluita permanent entre raó i follia, entre la necessitat d'ordre i la tendència espontània al caos.

Importància de l'Afectivitat Humana

Éssers Humans: Raó i Emocions

La raó per si sola no pot explicar la gran complexitat de la vida humana, cal afegir-li un element que la matisa i la complementa, l'afectivitat, els sentiments, les emocions, etc. Ens apropem o ens allunyem de les coses en funció de si ens resulten plaents o doloroses. A mesura que anem creixent, es van desenvolupant les nostres capacitats cognitives, anem adquirint l'ús de la raó. Es tendeix a remarcar l'estreta interconnexió existent entre les diferents estructures cognitives i afectives, entre la intel·ligència i els sentiments. Tan inhumana seria la intel·ligència desproveïda d'afecte com una afectivitat mancada d'un mínim de racionalitat.

Àngels o Dimonis?

• Sociables per naturalesa: les persones ens busquem les unes a les altres ja sigui per plaer o per necessitat. Aristòtil hi aportava un altre argument: l'existència del llenguatge. La paraula crea vincles i estableix relacions, com més ric és el llenguatge, més densa és la nostra xarxa de relacions socials; el llenguatge atorga un nou marc de possibilitats a la sociabilitat humana.
• Segons Hobbes: els individus som egoistes i agressius per naturalesa i només la por al càstig ens obliga a respectar la llei i a mantenir-nos en societat. Freud afirma la primacia dels instints agressius. Aquests serien els responsables de totes les conductes violentes de l'ésser humà i podrien fins i tot arribar a dur-nos a la nostra pròpia autodestrucció. Segons Freud, la font del mal no és social sinó natural.
• Ni àngels ni dimonis: som éssers complexos on s'encreuen naturalesa i cultura. Allò que ens caracteritza és el conflicte. Kant es va referir a la condició humana amb la paradoxal expressió "insociable sociabilitat", no podem viure sols, però ens resistim a acceptar restriccions a la nostra llibertat.

Les Múltiples Facetes de l'Ésser Humà

Homo sapiens: pensar, raonar, conèixer. Homo faber: treballar, fabricar objectes. Homo symbolicus: parlar, crear símbols. Homo oeconomicus: produir, consumir. Homo ludens: jugar, divertir-se. Homo videns: mirar, ser espectador. Homo bellicus: barallar-se, combatre.

Teories Antropològiques: Ànima i Cos

A l'hora d'explicar la relació entre matèria i esperit, alguns filòsofs van començar a plantejar-se que en comptes d'estar constituïts per dues substàncies diferents, potser érem una sola entitat que comprèn tant allò que anomenem cos com allò que anomenem ànima, d'aquesta concepció en diem monisme. Si aquest principi és concebut com a material parlem de monisme materialista, i si és mental parlem de monisme espiritualista. Per a Berkeley, això que anomenem cos o matèria no té una existència independent de la ment, no existeix si no és en o per una ment, d'aquesta concepció en diem idealisme o mentalisme.

Conductisme, Funcionalisme i Emergentisme

El Problema Ment-Cervell

Segons el conductisme, els qui creuen que la ment és diferent del cervell cometen el mateix error que aquells que un cop han vist les aules, els laboratoris, la biblioteca o el rectorat encara es pregunten on és la universitat. No hi ha dues realitats separades, ment i cervell, sinó una sola que integra tant aspectes físics com psíquics i conductuals. El funcionalisme nega que la ment sigui una cosa o substància per reduir-la a una funció o a un conjunt de funcions que du a terme el cervell. La ment sembla un programa informàtic que rep, processa i transmet informació. L'emergentisme veu en la ment un fenomen emergent fruit del procés de creixement i organització de la matèria. Igual com la vida va emergint de la matèria inorgànica, la consciència emergeix de la matèria inconscient. És ben evident, doncs, que sense la base material que el sustenta, el pensament no existiria.

Analogia entre Ment i Ordinador

Ésser humà:

• Estímuls que arriben al cervell per mitjà del sistema nerviós.
• Processament de les dades rebudes en l'àrea corresponent del cervell.
• Resposta en forma d'acte mental (percepció, imatge, record, etc.).

Ordinador:

• Input. Dades subministrades per qualsevol perifèric.
• Software. Programa que processa les dades rebudes.
• Output. Resposta o informació de sortida.

Evolucionisme i Creacionisme

Teories Contràries?

El creacionisme diu que som el resultat de l'acció directa d'un déu, o molts, que ens ha creat a la seva imatge i semblança. Per contra, l'evolucionisme defensa la idea de l'evolució de les espècies, a nosaltres no ens ha creat ningú, hem anat evolucionant fins a arribar a ser el que som ara.

Lamarckisme i Darwinisme

Diferències a Partir de l'Exemple de la Girafa

Segons Lamarck, les espècies actuals provenen per l'evolució d'altres espècies anteriors. Aquesta evolució s'explicaria a partir de dues lleis: la llei de l'ús i el desús afirma que els esforços continuats dels individus per adaptar-se al medi poden provocar petits canvis en el seu organisme. La segona llei, anomenada de l'herència dels caràcters adquirits, diu que aquestes modificacions són transmeses als descendents. Així, l'acumulació i la conservació de petits canvis al llarg de moltes generacions explicaria la transformació d'unes espècies en unes altres. Segons Darwin, quan hi ha més individus que no pas recursos es produeix una lluita per la supervivència de la qual sempre en surten vencedors els més aptes, és a dir, aquells que en cada cas presenten unes característiques més avantatjoses que els altres. L'evolució s'explica com el resultat de l'acumulació successiva de petits canvis durant llargs períodes de temps. Darwin diria que si una girafa té el coll més llarg que una altra ho tindrà més fàcil per aconseguir l'aliment de les branques més altes i podrà sobreviure i tenir descendència, per això les girafes tenen el coll tan llarg. Però, Lamarck diria que a una girafa se li estiraria el coll de fer força per poder agafar el menjar i això ho transmetria a la seva descendència i així de generació en generació, per això tenen el coll tan llarg.

Teoria Sintètica de l'Evolució

La teoria sintètica de l'evolució o neodarwinisme va ser el descobriment de l'estructura de l'ADN i la introducció del concepte de mutació. Les mutacions són còpies infidels en la transcripció del material genètic que determinen modificacions en l'anatomia o fisiologia dels seus portadors. La major part de les mutacions són perjudicials, però n'hi ha algunes que poden suposar un avantatge adaptatiu per als seus portadors. Aquestes es conserven i es transmeten a la següent generació. L'evolució és bàsicament el resultat de la interacció entre mutacions i selecció natural.

Trets Principals de l'Evolució Humana

• Adopció de la marxa bípeda.
• Alliberament de les mans.
• Augment del volum del cervell.
• Maduració lenta o neotènia.