Ésser humà i persona: Tots els humans naixem humans, però que no tots els humans esdevenim persones?

Unitat 6

Ésser humà i persona: Tots els humans naixem humans, però que no tots els humans esdevenim persones?

Jo crec que és cert, ja que nosaltres naixem sent humans, entenent "humà" com a un ésser pluricel·lular existent, i arribem a ser persones, és a dir, som persones que estem en construcció a través de les relacions entre éssers i les accions que aquestes comporten, perquè la condició de persona no s'hereta, sinó que es duu a terme a través de l'acció i el contacte amb els altres. Podem esdevenir de persones, ja que els altres ens reconeixen com a persones i nosaltres reconeixem els altres, a mesura que anem seguint els comportaments característics de la persona.

Com deia Kant (s. XVIII): “la persona humana és un agent racional i moral”, ell destacaba la capacitat moral i, per tant, la seva autonomia. Kant dona el sentit filosòfic i modern al terme persona, l’autonomia d’un ésser racional i moral és el fonament de la seva dignitat. El valor de tota persona és absolut. Segons Kant, la categoria de persona converteix l’ésser humà en un fi en si mateix, és a dir, en algú que no pot ser només utilitzat com a mitjà per obtenir un altre fi, i que, per tant, mereix tot el respecte i reconeixement. La pregunta que ens plantejem és si tots els éssers humans són persones i si hi pot haver persones que no siguin éssers humans i com gairebé sempre en filosofia, depèn del que entenguem per persona.

També estan les persones que no són humans, són individus racionals i morals que pertanyen a altres espècies o a altres gèneres, com ara els àngels, els esperits descarnats, els extraterrestres o els deus, no serien humans però es podrien considerar persones si mostrassin consciència de si mateixos, racionalitat i capacitat moral. A més, estan els humans que no són persones, que són aquells humans que han perdut la raó per una malaltia mental, els fetus humans, els nadons i els humans en coma o en estat vegetatiu no tenen la consciència de si mateixos, ni són capaços de tenir racionalitat i sentit moral.

El fet que els conceptes d’ésser humà i persona no siguin equivalents, planteja alguns problemes ètics i jurídics, com ara determinar quins són els seus drets i deures. Únicament les persones en sentit estricte poden tenir drets i deures, això ens compromet a tractar moralment i jurídicament com a persones els éssers no humans que ostentin, ara o en el futur, robots o extraterrestres (característiques d’una persona) i els nadons o als malalts mentals (els humans que no són persones). Tenen drets però no deures. Són “persones en sentit social” que, pel fet de pertànyer a l’espècie humana, tenen la mateixa dignitat i drets que la resta de persones.

Tenen drets, no tenen obligacions, alguns autors, com ara Jorge Riechmann (1962), les anomena quasipersones, entenent que no són agents morals ni poden ser moralment responsables dels seus actes, ni imputables en Dret.

Aquesta denominació de quasipersones es pot fer extensiva a determinats primats dels quals es considera moralment justificat atorgar alguns drets, ja que per exemple, alguns animals, com ara els goril·les i ximpanzés quan socialitzen entre humans, assoleixen les capacitats dels nens normals de tres o quatre anys, evidentment, no tothom pensa així, i hi ha un gran nombre de filòsofs i juristes que defensen la identificació entre els conceptes “d’ésser humà” i “persona”, desatenent les reflexions anteriors.

Amb això, cal dir que una persona és un producte social que és el resultat de la vida en comú amb els altres humans, de la convivència i l'aprenentatge. Els humans que han perdut la raó per alguna una malaltia mental, els fetus humans, els nadons i els humans en coma no tenen consciència de si mateixos, ni són capaços de tenir raó ni sentit de la moral. Llavors, sí que podria dir que tots som humans, però no tots som persones.

Unitat 7

Què és una acció?

És la intervenció, o no-intervenció, intencionada d’un ésser humà en el curs dels esdeveniments. Ex: Resar.

Requisits de les accions: objectius i subjectius.

Els objectius són conductes observables

• Que s’hagi produït una acció: encendre la tele.
• Conducta observable de l’agent (conjunt de moviments corporals): aixecar el braç per donar-li al botó.
• Conducta que causi l’esdeveniment. L’agent ha d’estar la causa: pressionar el botó del comandament amb el dit fa que s’encengui la tele.

Els subjectius són el procés psíquic no observable

• L’agent creu que la seva conducta provocarà l’estat final de les coses.
• L’agent desitja que es produeixi l’esdeveniment que la seva conducta causarà.
• L’agent decideix emprendre la conducta.

Resultats i conseqüències.

El resultat d’una acció és l’estat final de les coses causat per una acció, és a dir, causat per una conducta intencionada de l’agent. (creu, desitja i decideix que es produeixi el resultat.)

Les conseqüències de l’acció són tots els esdeveniments causats per una acció, però no pretesos per l’agent, al marge de la seva conducta intencionada. (no creu, desitja i decideix que passin les conseqüències).

L’agent té la intenció que es produeixi el resultat, però no que es produeixin les conseqüències.

Explicacions de les accions: Les raons (motius i creences)

Les accions s’expliquen per raons i motius (mentals).

Els esdeveniments s’expliquen per les causes (universals).

• Motius: el motiu d’una acció és assolir la finalitat de l’acció, aconseguir el que desitgem i volem i ens porta a actuar.
• Creences: les creences d’una acció són les idees assentides sobre els mitjans d’assolir el fi de l’acció

Descripció i interpretació de les accions.

● Descripció: la descripció d’una acció és la descripció tant dels aspectes objectius com dels subjectius que la configuren. Coneixem les intencions de l’agent.

● Interpretació: la interpretació d’una acció és una hipòtesi sobre el sentit d’aquella acció. Només suposem les intencions de l’acció, no les sabem. Sempre que contestem una pregunta sobre el sentit d’una acció sense conèixer la finalitat que pretenia l’agent, estem fent una interpretació.

Components socials de les accions:

- Influència socials: és una trama d'accions que produeix un efecte sobre les raons que un agent té per actuar. L'entorn social en el què vivim són l'origen de les influències socials rebudes. El medi social ens envia constanment estímuls i informació que configuren les nostres creences i motius i com a conseqüéncies les nostres accions i la nostra vida. Cadascuna de nosalters influència al seu entorn.

- Impactes socials: és una trama d'accions que suposadament produeix un efecte sobre els estats d'un ésser humà. Constantment rebem i creem impactes socials.

- Components socials: Les accions tenen un component social com a generadores d’impactes socials.

- Instruments socials: son els objectes que utilitzem per assolir les nostres finalitats i tots tenen origen i finalitat social. Han estat produïts peraltres persones, són fruit del treball humà, els humans depenem els uns dels altres.

- Convenció i normes socials i legals: és un acord, exprès o tàctic (que es deixa endevinar sense ser espressat formalment), entre els membres d'un grup sobre la relació d'equivalència que, en determinades circumstàncies, s'estableix entre una conducta i la seva finalitat

-  Pautes de conducta: algunes són reforçades per sancions externes

- Acció cooperativa: és l'acció d'un agent que comparteix amb altres agents una finalitat i la creença que l'assoliran amb la contribució de tots. És important perquè moltes de les finalitats no les podem aconseguir individualment.

Les conseqüències no previstes/ conseqüències no previsibles (activitats unitat 7 pàg. 2)

Conseqüències no previstes:Les accions poden desencadenar seqüències d’esdeveniment no previstes per l’agent, tot i que causades en certa manera per ell. Són els esdeveniment que no haguessin succeït si l’agent no hagués fet l’acció.

Conseqüències no previsibles: Són les no esperades, imprevisibles, no esperar en cap moment i inevitables en cas de no fer una acció. No provocades per l’agent.

Acció racional és aquella que es basa en bones raons. (activitats unitat 7 pàg. 4)

Acció racional: quan es basa en bones raons.

Bones raons:

• Quan hi ha hagut un esforç per triar la millor opció
• Valorar adequadament els nostres motius i creences
• Valorar les possibilitats que hi ha i les conseqüències que se'n poden derivar.

Cal repassar la presentació de les activitats perquè és on queda palès la relació entre la teoria i els exemples reals.