L'Ésser Humà: Natura, Evolució i Capacitats Psíquiques

Què és l'Ésser Humà?

L'ésser humà viu en un ambient natural que el lliga i l’encadena. És capaç de modificar-lo, de distanciar-se’n i de canviar-ne les condicions. És un ésser obert, té projectes i possibilitats des dels punts de vista personal i col·lectiu.

El gènere humà és singular dins del món animal. L'ésser humà és un animal estrany, diferent dels altres animals. Està poc dotat, és més feble, no està gens especialitzat, no és gaire àgil, no té bones ungles ni una mandíbula forta. Només hi ha dues espècies animals capaces de sobreviure en qualsevol medi: les rates i els éssers humans. Les rates, per la facilitat que tenen d’adaptar-se genèticament, i els éssers humans, gràcies a l’enginy i la raó, que els permeten de comportar-se d’una manera diferent davant el món físic divers i canviant.

Trets Distintius de l'Ésser Humà

L'ésser humà té un component animal. Els trets que el defineixen són:

• La més comuna és la que considera la persona com un ésser dotat de pensament, de raó. Descartes: «La raó o el seny és l’única cosa que ens fa homes i que ens diferencia dels animals».
• El llenguatge. Aristòtil: «I és que la natura no fa res en va; i entre els animals, l’home és l’únic que posseeix la paraula». Els animals també es comuniquen, encara que no tinguin un llenguatge articulat, i la diferència és únicament de complexitat.
• El treball. Karl Marx: «Suposem el treball com una forma exclusiva de l'home».
• El joc com un fenomen cultural que té una funció creadora. D'homo ludens, 'home que juga'.
• Erich Fromm: ésser que nega i que espera. D'homo negans (el qui diu que no, encara que la majoria d’homes diuen sí), homo sperans (el qui espera). Esperar és una condició essencial de ser home.
• Jean-Paul Sartre: «No és lliure de deixar de ser lliure», condemnat a ser lliure. Ha de triar i exercir la seva llibertat.

Sobre l'Origen de l'Ésser Humà

L’ésser humà ha heretat l'estructura fisiològica i el bagatge psíquic dels homínids prehumans.

Teories Fixistes i Evolucionistes

L’origen de l’ésser humà va ser explicat durant molt de temps d’una manera fixista. Les espècies es mantenien inalterables des del moment de la seva creació.

La Terra, immersa en una transformació constant, tot i que no s’havia pogut demostrar, ja havia estat intuïda per alguns savis grecs. L’ésser humà no havia aparegut d’una manera espontània, ni era fruit d’una erupció volcànica o d’una llavor, sinó que va sorgir de l’herència i de l’evolució.

La teoria de Lamarck es pot resumir en dues lleis:

• Els òrgans més usats es desenvolupen, mentre que els inútils es debiliten i acaben desapareixent.
• Aquests canvis es transmeten de generació en generació.

La Teoria de l'Evolució de Darwin

Les idees de Lamarck sobre l'evolució eren errònies. Darwin ja va observar que l’evolució no es dóna per l’adaptació al medi de les diferents espècies, que és la teoria que defensava el científic francès.

Darwin va establir els següents punts:

• Observa que cada espècie animal presenta variacions i diferències entre els seus individus.
• Dedueix que aquestes particularitats poden ser hereditàries o no, i que aquelles variacions que s’observen en la majoria dels individus d’una espècie no són forçosament hereditàries.
• Conclou que aquelles variacions hereditàries que millor s’adaptin a la lluita per la supervivència seran les que finalment sobreviuran.

El Cervell i la Mà: Capacitat d'Adaptació

El cervell i la mà, que simbolitzen la capacitat teòrica i la possibilitat de manipulació pràctica, es conjuminen per fer de la persona un ésser especial dins el procés evolutiu.

• La dieta omnívora va multiplicar les possibilitats de supervivència d’aquests animals en tots els ambients.
• Els animals omnívors tenien un repertori de pautes de conducta més ampli que els herbívors: la caça requeria un comportament més actiu i dúctil que el dels animals recol·lectors.
• Els primats tenien un cervell amb capacitat per desenvolupar-se en entorns adversos, però el seu cos no estava gaire ben dotat per a la caça.

Qualitats que van Propiciar la Raó en Primats

• La representació central de l’espai. S’ha comprovat que els animals que viuen en entorns poc complexos no els calen reaccions d’orientació gaire precises. Els animals que viuen als arbres són els que millor dominen l’espai tridimensional, ja que han de tenir un bon domini de la direcció, de la distància i del punt de recolzament.
• La curiositat exploradora. Aquesta manca d’especialització té l’avantatge que l’obliga a aprendre. Com que no està subjecte a les normes de l’espècie, a l’instint, l’ésser humà ha d’anar descobrint i experimentant per mitjà de l’observació i l’exploració.
• La fixació de certs caràcters juvenils. Hi ha més semblança entre una persona adulta i un ximpanzé jove que entre una persona adulta i un ximpanzé adult.

Animal, Però No Tant

La gran diferència entre les persones i els animals no es troba en l’aspecte físic ni en les capacitats més complexes i evolucionades, sinó en la manera de comportar-se.

Estructura del Psiquisme Humà

L’ésser humà és un ésser pensant.

La Percepció

La percepció és una facultat que compartim de manera molt similar amb la resta d’animals. Ens posa en contacte amb la realitat i ens permet de construir representacions d’aquesta realitat a partir de les dades proporcionades pels sentits. La percepció organitza i interpreta les dades sensorials.

La Memòria

La memòria és la capacitat que permet l’evocació del passat en tant que passat. Fa la funció psíquica de conservar i reproduir estats de consciència passats que són reconeguts pel subjecte com a anteriors. Gràcies a la memòria, hi ha la possibilitat de relacionar el passat amb el present.

La Imaginació

Imaginar és pensar més enllà de la realitat donada. La imaginació crea els objectes. La imaginació té en comú amb la memòria la capacitat de conservar i reproduir allò que hem percebut, però se’n distingeix per la seva tendència de futur. La imaginació permet associar les imatges percebudes amb els sentits, que només es poden recrear en la ment.

La Intel·ligència

La intel·ligència és una facultat d’adaptació que permet a l’ésser humà adequar-se al món de manera flexible i variada.

• Comprendre: entendre la natura. La comprensió ens permet copsar, tenir consciència de les relacions que s’han establert per mitjà de les diverses activitats mentals.
• Descobrir relacions: ser capaç d’inventar. Hem de saber superar les dificultats i resoldre els problemes que se’ns presenten.

Els Sentiments

Els sentiments són estats d’ànim, estats emotius que impregnen la vida psíquica. Sentiments bàsics: alegria, còlera, tristesa, calma, esperança, calma.

• Emocions: representen la intensificació dels estats afectius.
• Passions: són sentiments intensos i irracionals que dominen la persona que els pateix.

Reflexió Filosòfica sobre l'Ésser Humà

Singularitat de l'Ésser Humà

La gran diferència entre les persones i els animals és en la manera de comportar-se. Segons Józef Bochensky, els trets peculiars de l’ésser humà són:

• La capacitat tècnica. L’ésser humà fabrica eines que utilitza per poder obtenir un millor rendiment en la seva tasca de dominar la natura.
• La tradició. La persona pot aprendre tot allò que li han llegat els avantpassats: llengua, usos i costums.
• El progrés. L’ésser humà no es limita a repetir el que ha après, sinó que reinventa i avança en el coneixement i en l’experiència. Els animals transmeten de generació en generació; l’ésser humà construeix i innova a partir del saber anterior.
• La capacitat de pensar de manera diferent que les altres espècies. Només la persona té capacitat d’abstracció, de pensar conceptes.
• La reflexió o l’habilitat perquè una persona pugui pensar per si mateixa.
• La capacitat de comprendre. La persona es comprèn a si mateixa i entén el món com un tot que li és ofert perquè l’entengui.
• La consciència de la mort. L’ésser humà se sap efímer, té una clara consciència de la seva minça temporalitat.

Natura i Cultura

La cultura és tot allò que l’ésser humà és i fa, i que no es pot explicar per la seva simple herència biològica.

Universalitat i Diversitat Cultural

Hi ha universalitat d’algunes pautes culturals, però la concreció o especificitat fa que de vegades apareguin com a contradictòries. L’explicació de la diversitat s’ha de buscar, d’una banda, en la natura i, de l’altra, en la història. Trobem cultures similars en pobles de característiques diferents, i cultures molt diferents en pobles de característiques físiques molt semblants.

Relativisme Cultural i Etnocentrisme

Relativisme Cultural

Els trets culturals s’han d’analitzar en funció del seu emplaçament harmònic dins d'un determinat marc cultural. Però no vol dir que tot valgui a tot arreu, o que res no valgui enlloc; no es tracta d’acceptar-ho tot com a bo o com a dolent.

Etnocentrisme

Se sol fer referència a la posició predominant que la cultura occidental ha mantingut gràcies al seu potencial econòmic i el seu esperit investigador.