L'Ésser Humà en la Filosofia: Una Exploració Històrica

Introducció

La filosofia es planteja quina és la nostra naturalesa (què som?) i què ens diferencia de la resta d'éssers vius. En la filosofia occidental, hi ha dues grans tradicions:

• Dualisme: l'humà és un compost de dues substàncies: l'ànima i el cos.
• Monisme materialista: l'humà és fet de matèria, com la resta de coses del món. L'anomenada ànima no és més que una funció del cos o un tipus especial de matèria.

En la Filosofia Grega

• Plató: considerava l'humà un ésser dual format pel cos i l'ànima.
• Aristòtil: pensava que l'ésser humà és una unitat substancial, en què es distingeixen, però no se separen, el cos i l'ànima.
• Epicur: defensava que l'ésser humà és un conjunt d'àtoms materials que se separen amb la mort.

En la Filosofia Cristiana

• L'home és una criatura de Déu, amb una ànima racional i lliure.
• És fet a imatge i semblança de Déu.
• Tots els humans som fills de Déu i tenim la mateixa dignitat.
• Estem fets per transcendir aquest món material, però necessitem ser salvats del pecat i la corrupció.

En la Filosofia Moderna

• S'exalta l'ésser humà i les seves qualitats racionals.
• Durant el Renaixement i la Modernitat, l'humà és vist com a subjecte de coneixement i d'acció.
• Descartes: ens veu com una dualitat de cos i ànima, seguint Plató i el cristianisme. Afirma que ell no és, parlant amb propietat, sinó una cosa que pensa.
• Hobbes: defensa una antropologia monista i materialista: els humans som màquines complexes.
• Kant: subratlla la racionalitat i l'autonomia moral de l'home. Les idees de racionalitat, ciència i progrés orientaran la cultura occidental fins als nostres dies.

En la Filosofia Contemporània

• L'ésser humà s'interpreta des de la ciència, l'economia i la història cultural.
• Darwin: l'home és una espècie animal com les altres, fruit de l'evolució.
• Marx: l'ésser humà és l'animal que treballa, transforma la naturalesa i la utilitza per construir-se com a persona.
• Nietzsche: cal superar l'home actual, substituir Déu i la raó per nous valors i transformar la vida humana en la d'un superhome.

En el Segle XX

• Els filòsofs del segle XX aprofiten les idees de Darwin, Marx i Nietzsche.
• Freud: qüestiona la racionalitat i l'autonomia moral. L'inconscient és la causa fonamental del nostre comportament.
• Existencialistes: critiquen la idea de naturalesa humana. L'home no és, sinó que existeix. Cada individu ha de construir-se en llibertat.

Sabem el que Som?

Segons Max Scheler (1874-1928): «Posseïm una antropologia científica, una altra de filosòfica i una altra de teològica, però no tenim una idea unitària de l'home. [...] En cap època l'home no ha estat tan problemàtic per a si mateix com en l'actualitat.»

• Significa això que no hi ha cap manera de saber el que som?
• Significa que no hem trobat la clau de la nostra humanitat?
• Significa que construir una idea unitària de l'ésser humà consisteix a sumar les diverses opinions?
• Significa que haurem d'escollir una d'aquestes opinions i refusar les altres?

Un Debat Actual: Éssers Humans i Persones

Ser humà:

• Individu nascut de pares humans, que pertany a l'espècie Homo sapiens i té genoma humà.

Persona humana:

• Individu autoconscient, racional i moral.
• El concepte de persona és cultural.
• Boeci: substància individual de naturalesa racional (per distingir-les de les persones divines).
• Kant: agent racional i moral.

La Condició de Persona

• No totes les persones són humanes (persones divines, éssers racionals i morals no humans).
• No tots els humans són persones (nadons, humans en coma o que han perdut la raó).
• Tot i això, tots els humans mereixen el mateix tracte jurídic i moral. Tots són persones en sentit social.

El Concepte de Quasi Persona

• Aplicat a humans sense atributs de persona, amb drets però sense deures.
• Aplicat a éssers no humans amb atributs de persona (ex: goril·les).

La distinció entre éssers humans i persones és un tema de debat en la filosofia actual, tant conceptualment com per les seves implicacions morals i jurídiques.