L'Ésser Humà a la Filosofia: De l'Estoicisme a la Modernitat

Estoicisme: Concepció de l'Ésser Humà

L'estoicisme, fundat a Atenes per Zenó de Cítion, es va estendre per l'Imperi Romà amb figures com Sèneca, Epictet i Marc Aureli.

Conceben l'ésser humà com a part del cosmos, que ha d'acceptar resignadament que tot està governat per la divina providència. La raó, la virtut, la llibertat i la felicitat humana són centrals en la seva filosofia.

Defensen l'ideal d'independència i autosuficiència de l'individu, així com el cosmopolitisme: l'única pàtria de l'home és l'univers.

Cristianisme: Fe, Raó i Dignitat Humana

El cristianisme està lligat a una concepció religiosa que veu en la fe el més valuós de l'ésser, sense menysprear la raó.

L'home és concebut com una criatura, obra de la creació divina, amb una condició singular: fet a imatge i semblança de Déu. És part de la naturalesa, situat entre Déu i les altres criatures. Tots els éssers humans són iguals en dignitat i cridats a estimar-se fraternalment.

L'home és un ésser racional i lliure, capaç de distingir el bé del mal i responsable dels seus actes.

Agustí d'Hipona: La Llibertat i la Gràcia Divina

Agustí d'Hipona destaca el caràcter finit i fal·lible de l'home. Subratlla la necessitat de l'ajuda divina per fer bon ús de la seva llibertat, ja que l'home no pot vèncer per ell mateix la inclinació al mal.

Per a Agustí, "Déu habita a l'ànima", i així veu els sentiments i les passions com una via per trobar Déu.

Tomàs d'Aquino: Raó i Felicitat Eterna

Tomàs d'Aquino, representant de l'escolàstica, defensa el poder de la raó per guiar la vida humana fins a la felicitat eterna.

Els homes són bons i feliços seguint la llei natural, que tots els éssers racionals poden comprendre i seguir.

Renaixement: Humanisme i la Centralitat de l'Home

El Renaixement va ser un profund moviment de renovació cultural que es va inspirar en la tradició grecollatina per il·lustrar els nous ideals humanistes.

La frase "l'home és el microcosmos de l'univers" resumeix la seva visió.

Figures Clau i la Visió de l'Home

• Marsilio Ficino: Concebia l'home com un "déu en miniatura", capaç de dominar la naturalesa per al seu propi benefici.
• Pico della Mirandola: Destacava la llibertat radical com la qualitat humana per excel·lència.
• Maquiavel: Subratllava que la maldat és una inclinació natural de l'home, donada la seva naturalesa egoista.

La Modernitat: Antropocentrisme i la Raó

La Modernitat es caracteritza per l'antropocentrisme, posant l'ésser humà al centre del pensament.

Racionalisme: René Descartes

René Descartes proposa una visió dualista de l'ésser humà:

• Cos: És matèria estricta, funciona segons lleis físiques com una màquina, es mou mecànicament sota els impulsos de la voluntat.
• Ànima: És una "substància pensant", l'autoconsciència o el "jo" que és el centre de la realitat humana. És lliure, creativa i espontània, i pot determinar la nostra voluntat. Cos i ànima estan connectats a la glàndula pineal.

Empirisme: David Hume

Els empiristes, com David Hume, qüestionen el caràcter substancial del jo, defensant que la nostra realitat psíquica i mental no coincideix amb una consciència fixa.

La nostra identitat no és fixa i única, sinó canviant i fragmentada.

Immanuel Kant: Llibertat i Autonomia Moral

Immanuel Kant concep l'ésser humà sobretot com a lliure i moralment autònom.

Malgrat moltes influències sensibles i motivacions, l'home ha d'obrar racionalment, seguint la veu de la consciència.

Darwinisme i Pensament Contemporani

Darwinisme: L'Home com a Producte de l'Evolució

El darwinisme situa l'home com un ésser més entre els altres, producte de l'evolució.

Aquesta perspectiva qüestiona si l'home controla realment la seva destinació o si és un joguet de la història i les lleis socials.

Pensadors Contemporanis: Qüestionant la Raó

Els pensadors contemporanis qüestionen la sobirania de la raó, suggerint que la vida depèn de forces alienes a la raó.

Karl Marx: L'Home Social i l'Alienació

Karl Marx concep l'home com un subjecte social i col·lectiu, un "animal que treballa" i es realitza, depenent de la situació social que ocupa.

El concepte d'alienació es refereix a l'estat d'estar exclòs del control del procés productiu i del benefici del treball.

L'ideal marxista és alliberar l'home de l'alienació, mitjançant la dependència dels treballadors perquè aquests controlin el procés productiu.