L'Ésser Humà en la Filosofia: Dualisme, Monisme i Debat Actual
Enviado por marti y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,28 KB
Reflexió Filosòfica sobre l'Ésser Humà
La filosofia es planteja quina és la nostra naturalesa i què ens fa diferents. A la filosofia occidental hi ha dues grans tradicions sobre la naturalesa de l'ésser humà:
- Dualisme: L'ésser humà és un compost de dues substàncies, l'ànima i el cos.
- Monisme Materialista: L'ésser humà és fet de matèria, com la resta. Allò que s'anomena ànima no és més que una funció del cos.
El Concepte d'Ésser Humà a la Filosofia Grega
L'ésser humà és considerat el més meravellós i admirable perquè, tot i formar part de la natura, en som diferents. Gràcies al llenguatge, pot establir què és just i què és injust.
Pensadors Clau de l'Antiga Grècia
- Plató: Els éssers humans són éssers duals formats per:
- Cos (material i mortal)
- Ànima (espiritual i immortal)
- Aristòtil: L'ésser humà és una unitat substancial en què es distingeixen, però no se separen, el cos i l'ànima.
- Epicur: L'ésser humà és un conjunt d'àtoms materials que se separen amb la mort.
L'Època Hel·lenística: L'Individu i el Cosmos
Epicur és de l'època hel·lenística, on l'ésser humà es descobreix com a individu, una partícula més del cosmos. Apareix el Cinisme i l'Estoïcisme:
- El Cinisme proclama que cal retornar l'ésser humà a la seva naturalesa original com a animal.
- L'Estoïcisme defensa que hem de viure en harmonia amb el cosmos i conèixer aquest vincle.
La Concepció Cristiana de l'Ésser Humà
L'home és una criatura de Déu amb una ànima racional i lliure. És fet a imatge i semblança de Déu. Tots els humans som fills de Déu i tenim la mateixa dignitat, i estem fets per transcendir aquest món material, sent salvats del pecat i la corrupció.
Figures Destacades de la Patrística i l'Escolàstica
- Agustí d'Hipona: Encara que no ho sàpiga, l'ésser humà busca Déu; només en Ell trobarà la pau i la felicitat.
- Tomàs d'Aquino: Creu en la vida eterna després de la mort i en la contemplació beatífica de Déu.
L'Ésser Humà en la Filosofia Contemporània (S. XIX)
L'ésser humà s'interpreta des de la ciència, l'economia i la història cultural de la humanitat.
Grans Pensadors del Segle XIX
- Darwin: Som una espècie animal com les altres, fruit de l'evolució de la vida.
- Marx: Som un animal que treballa, transforma la natura i la utilitza com a mitjà per millorar la vida.
- Nietzsche: És necessari superar l'home actual, substituir Déu i la raó per nous valors i transformar-nos en superhomes.
El Segle XX: Replantejament de les Tradicions
Els filòsofs aprofiten idees de Darwin, Marx i Nietzsche per replantejar opinions tradicionals.
La Crítica a la Racionalitat
Freud qüestiona la racionalitat i l'autonomia moral dels humans perquè diu que desconeixem bona part de la realitat, sense ser conscients que el seu punt de vista és la causa del nostre comportament.
L'Existencialisme
Els filòsofs existencialistes critiquen la idea de naturalesa humana. Segons Sartre, l'home no és, sinó que existeix. Cadascun de nosaltres és un individu que ha de construir la seva llibertat, cosa que ens condemna a la responsabilitat. Va ser un corrent filosòfic fonamental.
Ésser Humà i Persona: Un Debat Conceptual
La distinció entre ésser humà i persona és un tema de debat de la filosofia actual, des d'un punt de vista conceptual, moral i jurídic.
Definicions Clau
- Ésser Humà: Individu nascut de pares humans, que pertany a l'espècie Homo sapiens i té genoma humà. El concepte d'humà és un concepte biològic.
- Persona Humana: Individu autoconscient, racional i moral. El concepte és cultural.
Definicions Històriques de Persona
- Boeci: La va definir com una substància individual de naturalesa racional per distingir les persones humanes de les divines.
- Kant: La va definir com una persona agent de la raó i la moral.
La Condició de Persona: Distincions Clau
Aquesta distinció genera dues possibles afirmacions:
- No totes les persones són humanes: Hi pot haver éssers divins, o éssers racionals i morals que no pertanyin a l'espècie humana.
- No tots els humans són persones (en sentit estricte): No ho són els humans adults mentre dormen, no ho són els infants ni els humans en coma o que han perdut la raó.
Malgrat tot això, tots els humans mereixen el mateix tracte jurídic i moral, perquè tots som humans en sentit social.
El Concepte de Quasi Persona
Aquest concepte s'aplica a:
- Éssers humans que no tenen atributs de persona (nadons), amb drets però sense deures.
- Éssers no humans amb atributs de persona (goril·les).