L'ésser humà: Evolució biològica, cultura i llenguatge

1. Fonaments biològics i culturals

La visió creacionista va ser la teoria dominant durant segles:

• Els éssers humans hem estat creats per Déu a la seva imatge.
• Som l’espècie escollida.
• Som superiors a la resta de les criatures.
• Som el centre de l’Univers.
• Dominem les altres espècies.
• Som els superdepredadors del planeta.

Charles Darwin (1809-1882): les seves teories van ser un cop dur a l’orgull de l’ésser humà, que va haver de baixar del pedestal on s’havia col·locat i acceptar que era un mamífer més.

La visió evolucionista

El 1859, Darwin publica L’origen de les espècies, una obra fonamental:

• L’evolució és el procés pel qual passen totes les espècies, inclòs l’ésser humà.
• Els éssers humans no som l’espècie escollida per ningú, sinó que som fruit d’un procés evolutiu.
• Va rebre dures crítiques des de l’Església i la ciència del moment, que defensaven el creacionisme i el fixisme (les espècies són creades per Déu i no evolucionen).

La selecció natural és el mecanisme que explica l’evolució:

• La natura selecciona els més aptes per sobreviure.
• En la lluita per la supervivència, només tiren endavant els més ben adaptats.
• Els trets favorables a la supervivència passen de generació en generació.

Gregor Mendel (1822-1884) descobreix els mecanismes de transmissió d’informació que passa de pares a fills: és el que avui anomenem gens.

El neodarwinisme sosté que allò que fa que les espècies siguin diferents és la mutació genètica (canvis aleatoris en els gens d’un individu d’una espècie qualsevol).

1.1. El procés d’hominització

La nostra espècie actual és l’Homo sapiens sapiens, fruit d’un procés d’hominització que arrenca amb els primers homínids fins als humans actuals. Aquest procés inclou:

• Bipedisme: caminar sobre dues cames permet observar millor el terreny, transportar objectes amb les mans i deixar de ser una presa tan fàcil.
• Mans lliures: es faran servir per fabricar instruments, permeten la cacera i la defensa, i una capacitat tècnica cada cop més avançada.
• Reducció de les mandíbules: a causa de manejar aliments més tous gràcies al descobriment i domini del foc.
• Cefalització: augment de la capacitat cranial degut a un cervell cada cop més gran.

Un cervell més gran i complex afavoreix l’aparició del llenguatge i la intel·ligència abstractiva (capacitat de pensar conceptes abstractes i imaginar el futur), l’autoconsciència (capacitat exclusiva dels éssers humans) i les relacions socials necessàries per a la supervivència, que formen part de la nostra dimensió emocional. Tot això ho explica l’antropologia física (anthropos = ésser humà / logos = estudi, coneixement).

1.2. Aportacions filosòfiques

• Aristòtil (s. IV aC): l’ésser humà és un animal racional dotat de raó i un animal polític (zoon politikon) que necessita viure en societat; una prova d’això és el llenguatge.
• Karl Marx (s. XIX): l’ésser humà és homo faber (home que fabrica); transforma el món amb la seva energia i treballa per sobreviure.
• Ernst Cassirer (s. XX): l’ésser humà és homo symbolicus; fem servir símbols per comunicar-nos.
• Johan Huizinga (s. XX): l’ésser humà és homo ludens (home que juga); el joc i la diversió són fonamentals en la nostra existència.

En definitiva, queda clar que som éssers naturals però també culturals.

1.3. Entre la natura i la cultura

Comparats amb altres espècies animals, els éssers humans mostrem una clara feblesa física: no tenim el cos preparat per a les inclemències atmosfèriques ni per competir contra enemics (no tenim ullals, urpes, ni som especialment ràpids). Mentre que un cavall acabat de néixer ja sap trotar, el nadó humà neix desvalgut i necessita cura durant anys (juvenilització).

Aquesta feblesa dona lloc a una gran fortalesa: la cultura és una mena de segona natura que serveix per superar la feblesa física i permet l’adaptació al medi. En el nostre comportament hi ha:

• Trets innats: necessitats físiques amb les quals naixem (alimentar-nos, descansar, sexualitat, seguretat...).
• Trets adquirits: allò que hem après o inventat. A vegades ens comportem contra els trets innats (ex.: fumar, guerra, vaga de fam, dieta...).

La cultura no ens ve de naixement, sinó que l’adquirim per aprenentatge social (costums, creences, estils de vida...).

Sexe i gènere

Ser home o dona no és només un fet biològic; el sexe seria biològic, però el gènere és una construcció social (idees, rols i estereotips). Simone de Beauvoir (1908-1986), al seu llibre El segon sexe, afirma: «No es neix dona, s’arriba a ser-ho». Reivindica que l’educació determina el nostre gènere i defensa la llibertat de decidir qui volem ser, sent una precursora del feminisme i dels col·lectius LGTBIQ.

1.4. De l’evolució biològica a la cultural

Actualment, la nostra evolució ja no és biològica per selecció natural, sinó cultural. Vivim més anys gràcies als avenços mèdics i la tecnologia, que ha permès modificar el medi per al nostre benefici. El futur ens acosta a la màquina (pròtesis, automatització), plantejant una possible barreja indestriable entre màquina i home.

Tanmateix, aquesta situació es dona principalment al Primer Món. Existeix una selecció socioeconòmica: els més aptes són els que tenen més recursos, fet que motiva l’emigració del Tercer Món cap al Primer.

2.1. L’animal simbòlic

El llenguatge humà és decisiu per a l’aparició de la cultura. És un sistema simbòlic on associem significats a signes de manera arbitrària i convencional. Només amb l’adquisició del llenguatge ens desenvolupem com a humans, com demostren els casos dels «nens salvatges», la intel·ligència dels quals queda greument afectada per la manca de llenguatge.

Ernst Cassirer (1874-1945) defineix l’ésser humà com a animal simbòlic, l’únic capaç d’interpretar la realitat a través de l’art, la religió i el llenguatge.

2.2. Llenguatge i pensament

Fem servir el llenguatge per plaer, per expressar emocions, com a font de poder o per pensar. Pensament i llenguatge són dues cares de la mateixa moneda; els grecs usaven la paraula logos per a ambdós conceptes. El llenguatge es compon de:

• Significant (el signe).
• Significat (la idea mental).
• Referent (la realitat física).

La llengua condiciona la nostra percepció de la realitat. Per això, les dictadures i els polítics manipuladors intenten controlar el llenguatge (prohibint paraules o usant eufemismes) per manipular la realitat. Com va dir Ludwig Wittgenstein (1889-1951): «Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món».