L’ésser humà és cos i ànima amb la seva Concepció dualista de la realitat

1. CONCEPCIONS SOBRE L’ÉSSER HUMÀ

1.1.LA VISIÓ GREGA

1. L’heroi homèric: en els relats homèrics (Ilíada i Odissea) el terme psyché es refereix a:

- El principi que fa possible la via i el moviment (principi vital), és impersonal, és el mateix en tots els ésser vius i abandona el cos quan aquest moren.

- L’ombra o el doble del mort (espectre o esperit personal)

Segons Homer no hi ha un nucli unitari on se situï la clau de la identitat del jo. La identitat es contempla com una cosa que ens ve de fora,

dels altres. El major bé consisteix a aconseguir l’acceptació i el reconeixement dels altres i el major mal, obtenir la seva burla o menyspreu.

L’objectiu de la vida és aconseguir l’honor, la fama o la glòria. L’heroi homèric ha de conrear l’areté (la virtut o excel·lència) per aconseguir aquestes metes.

2. Plató (el cos com a presó): més endavant, els defensors de l’orfisme i el pitagorisme van interpretar la psyché com una substància o entitat espiritual, l’ànima, d’origen sobrenatural i immortal, diferenciada dels cos material i corruptible. Influït per aquests moviments, Plató defensarà que la naturalesa de l’ànima és espiritual i que es troba unida temporalment al cos. Un cop alliberada del cos, el seu futur dependrà de com hagi viscut en aquest cos (anirà al cel amb els déus o a l’infern).

3. Empiristes:

- Aristòtil: interpretà que l’ànima fa possible que un cos tingui vida, rebutjarà la teoria que l’anima d’una persona pugui existir abans que el cos, o que pugui passar d’un cos a un altre. Distingeix entre ànima vegetativa (plantes), ànima sensitiva (animals) i l’ànima racional (ésser humà).

- Atomistes: no consideraven que el cos i l’ànima fossin de naturalesa essencialment diferent, sinó que eren matèria, ja que consideren que tot està format d’àtoms i buit. Amb la mort, la configuració atòmica de l’individu es desmunta. Per tant, rebutja completament la possibilitat d’existència del jo després de la mort del cos.

1.2.A IMATGE DE LA DIVINITAT

El cristianisme creia en un Déu espiritual, totpoderós i dotat de perfecció, que havia creat l’home a imatge i semblança seva dotant-lo d’una ànima immortal. Déu s’encarnarà en la figura de Jesús i viurà i morirà humanament per portar un missatge de salvació.

El cristianisme incorpora a Occident el concepte d’un Déu personal, accessible amb l’oració. A causa del pecat original, tot ésser humà neix amb una taca que haurà de netejar mitjançant el baptisme. D’aquesta manera, es compromet a fer un bon ús de la llibertat que li ha estat atorgada seguint els manaments i l’amor al proïsme. Aquests sentiment d’amor universal cap a la resta dels éssers humans (germans), donarà lloc a una idea nova: la necessitat de saber perdonar els que ens ofenen. L’home reconeix la seva imperfecció i sap que sense la misericòrdia divina no seria possible la seva salvació.

Durant l’Edat Mitjana (Sant Agustí d’Hipona o Sant Tomás d’Aquino) van destacar en l’elaboració d’una filosofia cristiana. La gran preocupació era la relació entre la fe i la raó.

- Cristíà medieval: concep la vida com un simple tràmit cap a la salvació o la condemna eterna

1.3.L’HUMANISME RENAIXENTISTA

En el Renaixement es porta a terme una recuperació de les fonts clàssiques, sense que això suposi abandonar el cristianisme. El moviment que sorgeix és l’Humanisme (es passa de una cultura teocèntrica a una cultura antropocèntrica). Els humanistes van exaltar l’autonomia intel·lectual i moral de l’individu, sense renunciar a les creences de la religió cristiana.

Giovanni Pico della Mirandola: reivindica que tot ésser humà ha estat creat per Déu, per tant tenim naturalesa lliure, no com els animals que han de respondre als seus instints.

- Renaixentistes: van reivindicar el valor intrínsec de l’existència i la capacitat creativa de l’ésser humà i van defensar el valor de la consciència subjectiva.

1.4.L’EMANCIPACIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ

Entre els Segle XVI i XVIII (avenços científics i tècnics) es va donar lloc a una concepció mecanicista del cosmos (univers=gran màquina). El cos humà era concebut com una màquina, però l’ànima no és de naturalesa material, sinó espiritual, l’ésser humà era un ésser dotat d’enteniment i llibertat. Va anar augmentant la confiança en la capacitat de la raó per a explicar la realitat a tots els nivells. En aquest clima intel·lectual, la Il·lustració defensa que tot el saber heretat de la tradició ha de ser sotmès a la crítica de la raó i s’aferma la idea de progrés cap a la majoria d’edat de l’home.

1.5.ALGUNES HUMILIACIONS

Algunes teories han suposat una humiliació per a l’orgull humà:

- Heliocentrisme: ubica la Terra fora del centre de l’Univers

- Teoria de l’evolució: ens va ensenyar que la nostra espècie procedeix dels primats i que les mutacions i la selecció natural han estat el motor del procés històric que explica les transformacions que s’han anant produint en les diferents espècies durant milers d’anys.

- Marxisme: és la vida la que determina la consciència., les nostres creences, desitjos, inquietuds, etc., vindrien fortament condicionats per allò que fem, la qual cosa, en última instància, seria conseqüència del lloc que ocupem dins el Març socioeconòmic en què ens trobem.

- Teoria psicoanalítica de Freud: ha estat un error històric identificar la ment amb la consciència, perquè en realitat aquesta no aplega més que una petita part del contingut de la nostra ment, ja que la major part de la ment tindria un caràcter inconscient, el qual ens resulta inaccessible.

1.6.DIVERSITAT DE PERSPECTIVES

- Existencialista (Satre): allò que caracteritza fonamentalment els éssers humans és el fet que quan naixem som un ésser dotat d’una gran indeterminació, és la nostra particular manera d’existir o d’actuar que anem definint allò que som. El fet de ser un ésser obert fa que cadascú prengui decisions, però el fet d’haver de triar i assumir la responsabilitat dels nostres encerts i errors, pot generar angoixa davant la sensació d’inseguretat quan no aconseguim dotar de sentit la nostra existència.

2.EL SENTIT DE LA VIDA HUMANA

2.1.LA QÜESTIÓ DEL SENTIT

Sentit de la vida?: quina finalitat espera aconseguir amb aquesta acció, per a què estem fent això. Quin seria el sentit de la nostra vida, o fins i tot més en general, quin seria el sentit de la vida humana en general, quin és el sentit de la vida o fins i tot de l’univers sencer. El sentit de la vida es pot plantejar en diferents nivells. Dos significats del terme vida:

- Conjunt de propietats que diferencien els organisme de la matèria inerta (naixement, creixement, reproducció, nutrició, sensibilitat, autonomia motriu i mort) (ciències naturals).

- Només aplicable a l’àmbit humà. Període de temporal d’activitat conscient durant el qual la persona desenvolupa les seves capacitats físiques i psicològiques. Conclou amb la mort.

2.2.EL PROBLEMA DE LA IDENTITAT

Què som, es va construint a mesura que anem entrant en contacte amb la realitat cultural que ens envolta que dóna com a resultat l’aparició de la consciència de la pròpia individualitat. El reconeixement que som un ésser singular dotat de sentiments i pensaments particulars origina la percepció de nosaltres mateixos com un jo, diferents dels altres. Tanmateix, només estem donant el primer pas cap a la configuració de la nostra identitat. Els llaços afectius, els vincles emocionals i les preferències personals faran que s’acabi de definir quina serà la nostra identitat. És a partir de la interacció dels factors socials o culturals que es construeix la identitat. Tot això comporta el problema de la identitat.

Davant aquest problema, les diferents concepcions sobre l’ésser humà ens ofereixen respostes diverses sobre la natura o la condició humana, des de les quals s’obtenen maneres ben diferents d’enfocar el problema de la identitat.

2.3.LLIBERTAT, DESTÍ I ATZAR

- Estoics: afirmaven l’existència del destí i negaven l’atzar, atenent la cadena de causes dels fenòmens de la natura, res succeïa al marge del destí que dictava la raó universal que regeix el món i que s’expressa a través de la causalitat. No negaven la llibertat humana.

- Epicuris: el destí no existia, no tenia sentit afirmar que l’ésser humà és lliure, de manera que per preservar la llibertat calia negar el destí i totes les formes d’endevinació. Parteixen de la base que han vingut al món per una raó determinada i que han de complir una missió.

- Existencialistes: la vida no té sentit per ella mateixa i no hi ha cap missió per a descobrir. Afirmaran que la vida seria absurda. La vida no té sentit, nosaltres podem crear-n’hi un.

3.FREUD

3.1.DESCOBERTA DE L’INSCONSIENT I LA PSICOANÀLISI

Es va adonar que hi havia molts aspectes psicològics que afectaven a la part física. De manera inconscient podíem arribar fins a on està el mal. Tot el que diu es producte d’un treball de camp.

Freud va fer diferents aportacions:

- Sexualitat en el nen: El nen sent atracció cap a la mare i la nena sent atracció cap al pare

- L’inconscient

- Psicoanàlisi (inconscient): la major part del nostre psiquisme és inconscient

- Catarsi: 1r pas per resoldre un problema: prenc consciència d’un problema

3.2.TÓPIQUES

Per a Freud, tòpic vol dir lloc. Tòpica: lloc del psiquisme

1ª TOPICA

- Conscient: Sistema que rep les informacions del món exterior i els seus continguts i són presents en la nostra consciència acutal.

- Preconscient: Sistema intermedi com el seu nom indica que inclou la memòria (el puc anar actualitzant contínuament)

- Inconscient: El més important de tots per Freud. L’origen del nostre psiquisme. Es molt difícil arribar. Hi ha dues forces, dos instints:

· L’eros: instint de vida

· Tanatos: instint de mort

2ª TOPICA

- Allò: Nucli més primitiu de la personalitat. Hi resideixen els instints. Fa que jo sigui com sóc. Forma part de l’inconscient, i es regeix sempre pel principi del plaer. Allò que em fa bé, ho busco; allò que em fa mal, ho aparto.

- Jo (ego): si és excessiu, la persona és egoista. Nucli conscient de la nostra personalitat. Part organitzada de l’allò perquè contacti amb l’exterior. Fa d’exterior entre el món exterior i l’allò. Regula amb la racionalitat una tendència irracional que tenim tots.

- Superjo (superego): Forma part de mi. Censura i jutja. Nosaltres tenim una moralitat, una manera de pensar. Actua com a jutja, com a censor respecte del jo, però forma part de mi mateix, a partir de la meva cultura, de les impressions que rebem des de ben petits: del meu medi, de la meva educació, de la meva família. És el resultat de l’aprenentatge del que està malament acceptat i el que no. Es relaciona amb la consciencia moral.

3.3.VOCABULARI DE FREUD

Libido: manifestació psíquica (no sempre ho exterioritzo) del desig sexual. Marca el procés evolutiu de tota la nostra personalitat. Es un desig inconscient.

Pulsió: concepte que està entre psíquic i físic. És un instint. Vol satisfer aquest desig per estar calmat. No és el mateix per a cada persona. Depèn del sentit comú, de l’entorn. Lluita per disminuir la tensió que hi ha.

- La pulsió de vida: l’autoconservació

- La pulsió de mort: no en som conscients, forma part d’un estat inorgànic, anterior a la vida

3.4.CONFLICTE PSÍQUIC I ELS MECANISMES DE DEFENSA

- CONFLICTE Psíquic: Explicació de l’inconscient. Consideració dinàmica

- MECANISMES DE DEFENSA: Per contrarestar els efectes del aspecte físic hi ha uns mecanismes de defensa. Si no fem mal a ningú, s’accepten els mecanismes de defensa. Som capaços d’amagar els instints perversos.

Tipus de mecanisme de defensa:

- Repressió: nega les pulsions no acceptades pel super jo. El neguem perquè la consciència moral no l’acceptaria. L’instint pot fer que algú li atregui a algun familiar. Però la cultura el retreu.

- Regressió: tornar a etapes anteriors de la vida per justificar situacions actuals. Per ex. La gelosia infantil

- Sublimació (idealitzar): persones que tenen instints molt dolents, però, transformar impulsos instints en activitats que la comunitat considera superiors.

- Desplaçament: l’amor exagerat als animals de persones solitàries. Com no he estat capaç de crear relacions amb les persones, les creo amb els animals.

- Projecció: Identificar-se en algú altre per aconseguir uns desitjos frustrats

3.5.FENÒMENS Psíquics DE LA CONSICIÈNCIA

ACTIVITATS COGNOCITIVES: Intervé el coneixement

- Sensació

- Percepció: Prendre consciència de la sensació

- Imaginació: Modifica les imatges reals

- Memòria: Dona unitat a la vida psíquica. Reconstruir conceptes

- Intel·ligència (les agafa totes): Capacitat de les persones per resoldre un problema. Treballa amb l’abstracció

ACTIVITATS AFECTIVES

En permeten experimentar sentiments, afectes, estats d’ànims. Tots els afectes són bipolars

- Sentiments: És estable, té una duració. No és tan intens com les emocions

- Emocions: Són temporals. Són tan intenses que poden desencadenar alteracions en la nostra vida psíquica

O Somatitzar: Convertir en físic un trastorn psíquic. Portar les emocions al estat físic

- Passions: Estat afectiu més intens i durador. Pot ser o molt positiu o molt negatiu. L’apassionat orienta la seva vida en funció de la realitat que li provoca aquesta passió.

MOTIVACIÓ

És un fenomen psíquic (és un estat de simulació). És el conjunt de factors dinàmics que originen la nostra conducta. La motivació és troba a l’interior de la persona. És un estat d’estimulitat interna produïda per estímuls externs. És inobservable, i va donada per necessitats psicològiques, socials i fisiològiques.

TEMA 8. ÉTICA 4ª TONGADA FILOSOFIA

1.L’ÈTICA COM A DISCIPLINA FilósÒFICA

1.5.LA INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL

Howard Gardner va anunciar la teoria de les intel·ligències múltiples. Segons Gardner la intel·ligència no és una capacitat homogènia, sinó que està constituïda per set habilitats semi autònomes que actuen de manera coordinada en tots els individus. Les circumstàncies socials i culturals fan que cada subjecte desenvolupi més unes habilitats que altres.

TIPUS D’INTEL·LIGÈNCIES:

- Lingüística: Capacitat verbal amb el llenguatge i les paraules

- Lògica i matemàtica: Desenvolupament abstracte, precisió i organització amb conseqüències o pautes

- Espacial: Capacitat per integrar pensaments, percebre’ls i ordenar-los a l’espai

- Musical: Habilitats musicals i ritmes

- Cinestèsica: Moviment corporal i els reflexos

- Interpersonal: Relacionar-se i comunicar-se amb altres persones

- Intrapersonal: Coneixement d’un mateix i processos relacionats amb l’autoconfiança i la motivació

La intel·ligència intrapersonal i interpersonal foren aportades per Daniel Goleman

La teoria de la intel·ligència emocional es designa la capacitat de l’ésser humà per entendre, controlar i modificar els estats emocionals, tant en pròpia persona com en l’altre persona. Les claus són l’autoconsciència, l’empatia, la motivació, la perseverança, els controls del sentits i l’habilitat social.