Huhu

10 " les llengÜes amb més parlants són més utils" argu: les xifres absolutes no donen informació sobre el caràcter pràctic de les llengües: no és més útil la llengua amb més parlants , sinó la que et pot resoldre els problemes de cada dia. en un país concret, la llengua més parlada( i per tant més útil) és la llengua d´aquest país. que un territori tengui com a llengua més parlada la d´un altre país, no és ni innocent ni espontani. quant els nouvenguts a un territori no tenen la necessitat d´aprendre la llengua del territori que els acull, hi ha un problema previ. exem: llista de llengÜes del món ordenades segons el nombre de parlants. els grans mandataris polítics són ben lluny del poliglotisme.  circustancies personals que fan que una llengua sigui més utili:viatjar.  11 en algunes llengÜes no es pot parlar de coses abstracters":  argu: la capacitat d´abstracció  és una característixca inherent a l´ésser humà.  tota llengua és capaç d´establir classes. arbre com a classe d´om, pi castanyer. tota llengua conté exactament les paraules que el poble que la parla necessita. tota llengua té els mecanismes necessaris per crea neoligismes o estrcutures per adaptar-se a nous requeriments. exemp: la llengua papago (llengua autòctona d´Arizona) té un marcador s que indica " això que us dic no ho he vist jo directament) es swahili te un marcador especific el prefix /u/ per a paraules de referent abstracte. 12. hi ha llengÜes que han perdut el tren de la modernitat " argu: la modernitat s´ha d´associar amb els guanys en educació, sanitat, mitjans de comunicació i ,sobretot , amb la capacitat de consideració igualitària i digna dels éssers humans.Totes les llengÜes estan interrelacionades i són per tant igual d´antigues o de modernes , ja que tenen el seu origen en la parla humana. Qualsevol llengua que es parlada avui és moderna, ja que hi ha que l´usa. estigmatitzar deteminades llenÜes oculta un pensament racista. les llengÜes tenen el lèxic que necesiten. les llengues són frexibles i quan necessiten expressar un nou concepte, troben els recursos per fer-ho. pensament humà lligat a la capacitat humana a les condicions generals de la cultura i a l´organitzqació d ela societat no a la naturalez aparticu de la llengua. exepl: neologismes trelacionats amb la iinformàtica i l´esport. comunitats on paraules com privatizació, inflació multimedia notenen sientit. xicen catego yin i el yang ha asimilat ocnceptesd de dial marxis o mecani quantcà.13. On anirem a parar amb aquestes llengÜes locals". argu: aquest tòpic invita a la deserció i és una mostra d´incultura. totes les llenhÜes han començat sent locals. cap llengua neix com a llengua de un milions de parlants, són circumstancies extralingÜistiques (poli,mili,cul,gist) determinen extensió. unes llengÜes creixen al preu que altres morin, no cal matar als seus parlant , de vegades n´hi ha prou estenent prejudicis que generen autoodi. la solució democràtica i igulitària es basa en respectar i ajudar cada llengua en el seu propi territo. exemp: origen local dels francés,angl,cast.  els centenars de llengües d´africa totes locals i que permetien la comunicació entre diferent comunic. la colonització trenca estru natural del terri i impos llengua del colonit.14. un estat plurilingÜes es molt car de mantenir. argu: els diners d´estat son nosotros paguem impos, i podem exigir retor en form edu,sanui i defensa un patrimoni com la llengu. si estenem aquest raonament, hauriem d´acabar amb una llengua unica mon quina haria de ser? gent que vol parlar llengua parcificament.  exemp l´eminéncia troba llengÜes a l´espanyola son un llast per a l´est espa." cal deixar que les llengÜes so facin totes soles"arg:  idea idíl-lica i mortifera, no vivim en una món ideal. l´absolut liberalisme econòmic no eés viable avui en dia, pertant no podem aplicar aquesta idea a les llengu. estats subvencionen altres amni cultu com els museus. amb més motiu han de defensar le sllengues ja que la vida humana insep a la condi lingü. si llengu perill interven.  llengues poden malaltir per rique léxica. llengua bona salut es presenta stots els àbots. perdua duna llengua irrepara. . exem llengÇÜes sanes i fortes, llengís que son cures intensives i necesiten atencio molt espe,retirar-los l´ajuda  equvival a assesinar-les.

presentació: maniqueu:Que considera les coses, la realitat, segons els principis absoluts del bé i del mal, sense posicions intermèdies ni matisos." un estat plurilingÜe és molt car de mantenir". els estereotip que molt probablement han sorgit en un món educatiu tradicional i acrític( fer literatura és cosa de pocs, ben dotats per la natura.  el llibre es bel-ligent contra tot d´esteriotips socials que han arribat a formar part de la vida mental de moltes persones i recull una col-lecció de quinze afirmacions que qualsevol pot arugumenta. Una imatge val més que mil paraules.ja em dirà algu com es pot comunicar la idea exclusivament humana de la condicionalitat amb imatges més o menys realistes "vindré ambt tu, si no fas mala cara" com es pot dibuixar fina treballo una mica mes per pagar-me unes vacances.les imatges tenen una capacitat discusiva limitada i les paraules desvetlla imatges mentals sense limits.per que no podriem conviure en arminia imatges i paraules sense cap de les dues superiors." aviat desapareixerá l´escriptura:Mespotamia 5 mil anys.per que els humans hem viscut la major part del nostre recorregut sense escriptura. hauriem de vanviar de vida.  Mai se perdera i pasarem uan altra vegada al paleolitc superior. "fer escritura es cosa de pocs , ben dotats per la natura2per que només uns privilegits tendrien haces a la poesia i els altres serien vulgars. poeta te models de poesies, la poesia s´apren como els escacs. 95% mare germa,tiet li fa el regal factuos de la llengua. 4% es cosa d´escola, 1% lo a posat ella o ell fent lectures no obligatòries de tota mena, provant ritmes. els joves parlen malament i els periodistes escriuen malament. l´accés a la lletra té les portes obertequalsevol membre de la xusma pot entrar. no tot es permès te que seguir normés gramaticals l´ideal de una norma es aconseguir "allò que, expressat més facilment, es rebut més facilment. catastrofistes, funció fatica tots parlem per donarnos un copet a lññ¡esquena  i comunicarnos. perquè la modulació de la llengua es una senyal de indentitat  una marca de diferencia. varietat formal de la llengua amb l´escola.el llenguatge es un mitja de comunicacpoc a molt sempla que coperam gracies a una llengua i ens acomapnyem  in ens sentim raonablement lligat quant parlem una llengua coneguda.els humans som animals simboplics i le posam a les coses paraules un nom.tambe i ha clasificacions de fets i d´esdeveniment de caracteristiques de les coses i persones de situacions en el temps i espai.