Horitzons del Sòl: Classificació i Característiques

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,6 KB

Conceptes Clau

  • Perfil edàfic: Tall vertical d'un pedió format per un conjunt d'horitzons que formen un sòl.
  • Polipedió: Grup de pedions més o menys similars i continus, els quals designem amb un mateix nom de sòl.
  • Pedió: Volum mínim de material reconeixible i mostrejable com a sòl individual (1-20 m3).
  • Horitzó genètic dels sòls: Capa més o menys paral·lela a la superfície del terreny que canvia gradualment en direcció horitzontal, diferent de les capes situades per sobre i per sota per les seves propietats físiques, químiques o biològiques. En cada sòl és la resultant de l'acció d'un determinat conjunt de processos formadors. S'utilitzen lletres i números per indicar la posició, composició, procés de formació i propietats més importants.

Organització del Sòl en Horitzons

  • Els horitzons constitueixen les unitats per a l'estudi i per a la classificació dels sòls.
  • Els horitzons edàfics són capes aproximadament paral·leles a la superfície del terreny.
  • Els horitzons es posen, normalment, de manifest en el camp, en el perfil del sòl, però les dades de laboratori serveixen per a confirmar i caracteritzar aquests horitzons.
  • Generalment, n'hi ha prou amb 3 propietats per a establir l'horitzonació d'un sòl: color, textura i estructura, encara que altres propietats, com la consistència, són de vegades de gran ajuda.
  • Un sòl presenta una diferenciació més marcada com major sigui el seu grau de desenvolupament (antiguitat).

Horitzons Principals

  • O (Horitzó orgànic): Acumulació de matèria orgànica (>20% C orgànic - 35% m.o).
  • A (Horitzó organomineral): Enfosquit per acumulació de matèria orgànica (>20% C orgànic) o resultat del llaurat (Ap). És possible l'eluviació.
  • E (Horitzó eluvial): Material alterat blanquinós empobrit en partícules fines per processos extrems d'eluviació.
  • B (Horitzó mineral o d'alteració): Material alterat, amb o sense acumulació de materials provinents de la superfície (il·luviació).
  • C (Horitzó mineral o d'alteració): Material original fragmentat amb escassa alteració que es disgrega fàcilment al camp i després de 24 hores d'imbibició en aigua al laboratori.
  • R (Roca mare): Material sense alterar (capa, no horitzó).

Nomenclatura dels Horitzons

  1. Lletra majúscula (horitzons genètics o principals).
  2. Lletra minúscula com a sufix (indiquen el procés d'edafogènesi principal en la formació dels horitzons principals o subhoritzons).
  3. Índex numèrics (Sufix, seqüència de posició dins d'un horitzó principal, subhoritzons).

Horitzons Orgànics (O)

  • H: Sòls orgànics saturats d'aigua per períodes prolongats.
  • O: Horitzons orgànics no saturats.

Subdivisions de l'Horitzó O

  • Oi: Transformació baixa de matèria orgànica (L) >40% volum fibres.
  • Oe: Transformació moderada de m.o. (F) 17-40% volum fibres.
  • Oa: Transformació alta de m.o. (H) <17% volum fibres.

Horitzons Organominerals (A)

  • A: Horitzó d'alteració mineral i incorporació de m.o.
  • Ah: Horitzó A amb alta incorporació de m.o. (humus).
  • Ap: Horitzó A afectat per treball agrícola ("plough").

Variacions en la Nomenclatura

  • Horitzons de transició: Límits difusos entre horitzons (AB).
  • Inclusions: Parts d'un horitzó dins d'un altre (A/B).
  • Discontinuïtats: Posem número davant la lletra majúscula.

Color del Sòl: El Sistema Munsell

  • Propietat que permet diagnòstic ràpid de diverses propietats i alguns components.
  • Permet inferir determinats processos o condicions de formació.
  • És una propietat important per a la classificació del sòl.

La descripció del color es basa en el color general de l'horitzó, taques i nòduls o concrecions.

Codi Munsell

El color es pot definir en base a tres aspectes bàsics:

  • Hue (Matís o Tint):
    • Longitud d'ona que predomina.
    • Varia essencialment per la presència d'òxids.
    • 5 colors principals (R, Y, G, B, P).
    • 5 colors intermedis.
    • Dins de cada color, escala de 0 a 10.
    • R: deshidratació dels òxids de ferro.
    • B, G: condicions reductores.
    • Y: òxids de ferro hidratats.
  • Value (Lluïssor o Brillantor):
    • Indica la proporció de llum reflectida.
    • Mesura el grau de claredat o foscor (0 = 0% reflexió, negre) (10 = 100% reflexió, blanc).
    • Valors alts indiquen presència de minerals clars i processos d'eluviació externa.
    • Valors baixos indiquen presència de matèria orgànica, condicions reductores, minerals foscos.
  • Chroma (Intensitat):
    • Indica la saturació del color, la puresa relativa de l'element cromogènic.
    • Valor inversament proporcional a la dominància del gris.
    • Valors elevats indiquen majors saturacions de color.
    • No s'acostumen a trobar valors superiors a 8.

La mesura del color depèn del grau d'humitat que tingui.

Entradas relacionadas: