Horaci i Virgili: Vides i Obres

HORACI - VIDA:

Quint Horaci va néixer a Venúsia, al sud d'Itàlia, el 65 aC. El seu pare era un llibert que s'escarrassà en donar-li una bona educació literària, filosòfica i retòrica per la qual cosa es mudà a Roma i després li pagà l'estada a Atenes. Allà s'allistà a l'exèrcit de Brut i Cassi contra Octavi i Antoni i participà, sense glòria bèl·lica, a Farsàlia.

Va ser perdonat i ocupà un modest ofici administratiu a Roma. Passà el temps escrivint poemes satírics (Epodes). Gràcies a Virgili conegué Mecenes que aprecià la seva obra i el protegí tota la vida, regalant-li una vil·la al camp, donant-li la tranquil·litat necessària per portar a la perfecció els seus versos.

Va escriure diverses obres poètiques: “Odes” i “Epodes”, “Sermones” o “Sàtires” i “Epístoles”. La seva obra va ser sempre admirada per un reduït però influent cercle. August va apreciar les “Odes” i li encarregà la composició d'un himne, “Carmen Saeculare”, (de gènere líric) pels jocs seculars del 17 aC.

Va morir el 8 aC i va ser enterrat al costat de la tomba de Mecenes.

OBRA LÍRICA

La lírica es pot definir segons la forma i segons el tema. Segons la forma és poesia lírica la que s'escriu amb els anomenats versos “lírics”, que havien estat creats a Grècia per ser cantats per un cor o una sola persona acompanyats amb una lira. El tema inicialment era religiós però es secularitzà per passar a expressar sentiments personals d'amistat, amor, odi, patriotisme, etc.

L'origen de la poesia lírica està a Grècia amb Safo, Anacreont, Píndar i al segle VI ja estava plenament desenvolupada. Són Les “Epodes”, les “Odes” i el “Carmen Saeculare”

OBRA SATÍRICA

La sàtira és un tipus de text que té com intenció burlar-se dels contemporanis pels seus vicis, defectes, idees errònies, incoherències, etc. Normalment té la intenció moral, filosòfica o religiosa de corregir el que està malament al món. Quan la sàtira és rabiosa o violenta se l'anomena “diatriba”.

Horaci va publicar dos llibres de poemes satírics que titulà “Sermones”. Segueix el model de Lucili però sense la seva agressivitat i no és tan moralitzant.

OBRA EPISTOLAR

Epístoles poètiques: Són cartes en vers que imiten una de real entre personatges de ficció. Només tenim un exemple: les “Heroides” d'Ovidi.

Horaci va escriure una sèrie de cartes en vers publicats en dos llibres. Es titulen “Epistoles”. Són cartes, unes adreçades a amics com Mecenes, August, i d'altres obertes. Els temes no són molt personals. Es dubta que siguin cartes autèntiques per això entren a la classificació de “cartes tractat”: parla de literatura com l'anomenada “Ars poetica”, reflexions diverses i força sàtires. En elles es burla amablement de costums de l'època i de persones conegudes. Per tant algunes cartes podrien estar al gènere “sàtira”.

CONNEXIÓ AMB EL PROGRAMA DE REFORMA MORAL D'AUGUST

Es preocupa de la perfecció tècnica dels poemes fins als mínims detalls. Porta a la perfecció la llatinització dels versos grecs. És un moralista. Molts dels seus poemes són sàtires contra la mala conducta dels romans. En els poemes amorosos és molt contingut i desapassionat. Apreciava la política d’August i estava disposat a lloar-lo a ell i a la seva família en les seves poesies. Moltes opinions d’Horaci les compartiria August:

VIRGILI- VIDA.

Publi Virgili Maró (70-19 aC) va néixer prop de Màntua, a la Gàl·lia Cisalpina. Va estudiar a Cremona, Milà i després filosofia i retòrica a Roma i Nàpols. El pare era propietari agrícola i va perdre la terra per ser donada a un veterà de Marc Antoni després de la batalla de Filipos. Com Virgili tenia contactes literaris amb polítics importants del moment (el poeta elegíac Corneli Gal i el poeta i historiador Asini Polió) va aconseguir el retorn de les terres paternes.

Va conèixer Mecenes, l'amic d'Octavi. Mecenes el va protegir, li suggerí el tema agrícola. Es va convertir en el poeta més popular de Roma. Durant un viatge a Grècia per documentar-se emmalaltí, morint a Brindisi el 19 aC.

OBRA LÍRICA

La lírica es pot definir segons la forma i segons el tema. Segons la forma és poesia lírica la que s'escriu amb els anomenats versos “lírics”, que havien estat creats a Grècia per ser cantats per un cor o una sola persona acompanyats amb una lira. El tema inicialment era religiós però es secularitzà per passar a expressar sentiments personals d'amistat, amor, odi, patriotisme, etc.

L'origen de la poesia lírica està a Grècia amb Safo, Anacreont, Píndar i al segle VI ja estava plenament desenvolupada.

Les “Bucòliques” o “Eglògues” són l'obra lírica de Virgili. Són poemes de tema pastoral imitant el gènere grec. Els temes són variats: planys d'amor, meditacions sobre la mort, una cosmogonia, lloances a Cèsar... L'obra va tenir un èxit immediat.

OBRA DIDÀCTICA

La poesia didàctica és aquella escrita per informar sobre un tema determinat. En els seus orígens estaria pensada per un públic poc lletrat acostumat a escoltar llargs poemes èpics. De fet a l'antiguitat no es distingia de la poesia èpica i molts es van escriure a Roma en hexàmetres dactílics, el vers propi de l'èpica des de Quint Enni.

Les “Geòrgiques” li van ser suggerides a Virgili per Mecenes. Formarien part del programa de reformes morals d'August: la vida rural i els seus valors associats eren defensats per superar la crisis del segle anterior.

Virgili volia fer una descripció de les tècniques agrícoles amb la intenció moral de presentar la vida rural com moralment satisfactòria i font de pau. Explica les tècniques de l'agricultura, la silvicultura, la ramaderia i l'apicultura.

OBRA ÈPICA

L'èpica és un gènere poètic que tracta del passat mític o històric d'un poble o grup. Tendeix a generar llargs poemes d'estil solemne i els protagonistes acostumen a ser divinitats i herois. És el gènere més antic conegut. A Roma, a partir d'Enni, al segle II aC, s'escriurà sempre en hexàmetres dactílics, un vers que ajuda a donar un tono solemne.

De virgili és La “Eneida” va ser escrita per ser la gran epopeia de Roma i la família Júlia. Havia de mostrar la grandesa de Roma i el seu destí originari, i el de la família de la persona que l'havia portada a la pau, en un moment en que Roma havia arribat a la plenitud i li tocava, governar el món després d'haver-lo conquerit.

CONNEXIÓ AMB EL PROGRAMA DE REFORMA MORAL D'AUGUST.

a) L'obra de Virgili connecta perfectament amb el programa d'August perquè: • Es preocupa de la perfecció tècnica dels poemes fins als mínims detalls. • Mostra el camp com “locus amoenus” (lloc agradable)

La vida agrícola és font de felicitat. // El pagès manté les antigues virtuts que van fer gran a Roma: esforç, frugalitat, disciplina... // Defensa la pau i la vida tranquil·la. La guerra només s’accepta quan és inevitable. // Apreciava la política d’August i estava disposat a lloar-lo a ell i a la seva família en les seves poesies. // És un moralista: els seus personatges, sobre tot els de L’Eneida, proporcionen models de pietat, valentia i honradesa. // Amb ell i Horaci els romans van pensar que havien igualat als grecs.

La “Eneida” connecta perfectament amb el programa d'August perquè: • Magnifica a August i la seva família amb mencions expresses al poema i fent-lo descendent d’Enees. • Mostra que comença una nova era de pau i prosperitat. • Afirma que el poder romà sobre els altres pobles va ser predit pels déus. • Mostra als romans el deure que tenen envers els súbdits de l’Imperi. • Defensa que l’enemistat eterna amb Cartago prové del fat (i dels amors amb Dido) • Ofereix valors morals a través dels personatges i els seus fets: • Enees és el model de “pietas” (obediència als déus, als pares i a la tradició), de “virtus” (valentia, autocontrol, dedicació al govern) i de “fides” (confiança i compliment de la paraula). • Dido, la reina cartaginesa, és el model del que no ha de fer una dona: Posseïda per Venus es dona a Enees i quan es abandonada es suïcida.

A PRIORI: abans A POSTERIORI: després

ACCESIT: 2 premi, aproximació ADDENDA: afegir

ALEA IACTA EST: la sort està llançada ALIES: xola

ÀLTER EGO: altre jo AUREA MEDIOCRITAS: punt mig (Horaci)

BIS: 2 el que criden “una altra” CASUS BELLI: causa guerra

CUM LAUDE: matrícula d'honor CURRÍCULUM VITAE: mèrits de vida

DE GUSTIBUS NOS…: per gustos, colors DE IURE: segons la llei

DÈFICIT: pèrdua EX AEQUO: igualtat de condicions

FACTA, NON VERBA: actua, no parlis HONORIS CAUSA: causa d'honor

IDEM: el mateix IN ALBIS: en blanc

IN ARTICULO MORTIS: en el moment de la mort IN CRESCENDO: creixent

IN DUBIO PRO REO: presumpció d'innocència IN EXTENSO: en extensió

IN EXTREMIS: en l'últim moment IN MENTE: en ment

IN SITU: en el mateix lloc IN VITRO: en un pot

IN VIVO: a alguna cosa viva INTERIM: entre obra i obra

IPSO FACTO: ara mateix LAPSUS:

MAREMAGNUM: molt gran MEA CULPA: culpa meva

MEMORÀNDUM: cosa que s'ha de recordar MODUS OPERANDI: manera de fer

MODUS VIVENDI: manera de viure MOTU PROPRIO: iniciativa pròpia

OPERA PRIMA: primera obra PECCATA MINUTA: pecats petits

PER CAPITA: per persona PER SAECULA…: pels segles dels segles

PER SE: per un mateix PERSONA NON GRATA

PLACEBO: donar plaer o medicament PRIMUS INTERPARES: el primer entre iguals

QUID: l'essència de la qüestió QUID PRO QUO: jo per tu

QUORUM: mínim de persones necessàries RARA AVIS: rar

RATIO: proporció, mesura REFERENDUM

RICTUS: ganyota RIGOR MORTIS: rigidesa en morir

SINE DIE: sense data STRICTO SENSU: en sentit estricte

SUI GENERIS: a la seva manera, molt diferent SUMMUM: grau més elevat

SUPERÀVIT: ha sobrat ULTIMATUM

URBI ET ORBE: el que diu el papa VENI, VIDI: guanyar ràpid

VICEVERSA: jo per tu i al revés VIS CÒMICA: habilitat còmica

VOX POPULI: rumor popular

TRADUCCIÓ

1 Cum in Italiam proficisceretur Caesar, (Quan se'n va anar Cèsar)

2 Seruium Galbam cum legione XII in Nantuates, Veragros Sedunosque misit.

(va enviar Servi Galba amb la legió XII contra els Nantuats, veragres i seduns.)

3 Galba, secundis aliquot proeliis factis, (Galba, un cop fets alguns combats favorables, )

4 cohortes duas in Nantuatibus collocare constituit et cum reliquis eius legionis cohortibus in uico Veragrorum, (va decidir posar dues cohorts en el país dels Nantuats i hivernar amb la resta de cohorts de la seva legió al poblet dels veragres,)

5 qui appellatur Octodurus, hiemare. (que és anomenat Octodur.)

MORFOSINTAXI

1. En la construcció “Cum in Italiam proficisceretur Caesar”, digueu quin tipus d’oració introdueix “cum” i justifiqueu-ho.
- És una conjunció que introdueix una subordinada adverbial temporal-causal. Es justifica perquè el verb està en imperfet de subjuntiu.
2. Digueu quina funció sintàctica fa “collocare” respecte a “constituit” i quina funció fa el sintagma “cohortes duas” respecte a “collocare”.
- L’infinitiu «collocare» fa de complement directe de «constituit». El sintagma «cohortes duas» fa de complement directe de «collocare».
3. Digueu com s’anomena la construcció formada per “secundis aliquot proeliis factis” i expliqueu en què consisteix.
- La construcció formada per «secundis aliquot proeliis factis» és un ablatiu absolut. Consisteix en un participi en ablatiu concordat amb un substantiu també en ablatiu
4. En la construcció “qui appellatur Octodurus”, digueu quin tipus d’oració introdueix “qui” indiqueu-ne l’antecedent i expliqueu com hi concorda.
- En la construcció “qui appellatur Octodurus”, el pronom “qui” introdueix una
oració subordinada adjectiva (de relatiu). El seu antecedent és “uico”, amb el qual
concorda en gènere i nombre (masculí i singular).

L’infinitiu condere. foedere ictoés un ablatiu absolut. 

b) En la construcció “cum ad confluentem Mosae et Rheni peruenirent”, digueu quin tipus d’oració introdueix cum i justifiqueu-ho.
És una conjunció que ntrodueix una subordinada temporal-causal. Es justifica perquè elverb està en imperfet de subjuntiu.