Horaci, Emèrita Augusta i Llatinismes: Un Viatge per la Cultura Clàssica

Horaci, el Poeta Tranquil

Quint Horaci Flac va néixer el 65 a.C. a Venúsia (sud d’Itàlia) en una família humil. El seu pare era d’origen llibert i va donar la millor educació al seu fill (primer a Roma i després a Atenes). Va defensar la República en el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipos. Després de la victòria d’August, va tornar a Roma on va ser amnistiat, malgrat que se li van confiscar les terres de la seva família. Va treballar com a funcionari fins que Virgili li va presentar a Mecenas, qui li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia, fins al punt de regalar-li una finca al camp sabí. Va restar apartat de càrrecs polítics, fins al punt que va rebutjar ser secretari privat d’August. Va morir el 8 a.C., pocs mesos després de Mecenas, i va ser enterrat al seu costat.

L'Obra d'Horaci: Reculls Poètics

La seva obra s’organitza en quatre reculls:

• Sàtires

  18 poemes en dos llibres. El caràcter apacible i escèptic fa que, malgrat la desil·lusió que sent després de Filipos i de veure’s com a funcionari, la crítica a la societat present en les sàtires sigui més irònica i hi predomini més la burla amable que l’atac. S’hi compara amb Lucili (precedent romà en el gènere satíric).

• Epodes

  17 poemes de transició entre la poesia satírica i la lírica. Hi ha des de sàtires mordaces a odes líriques d’amor i al famós Beatus Ille.

• Odes

  103 poemes en 4 llibres. Són el cim de la seva poesia, tot i ser poc compresos en el moment de la publicació. Aconseguit el suport de Mecenas i l’èxit, Horaci perd del tot la intenció satírica. Fa servir temes i mètrica de la lírica grega. Temes molt variats: d’amor (dedicades a dones), de filosofia (expressen les idees epicúries, carpe diem), romanes (tema patriòtic, exalten Roma i August).

• Epístoles

  2 llibres de 23 poemes en forma de cartes adreçades als seus amics. Al primer llibre són de contingut filosòfic amb to senzill i amical. Al segon hi ha teories literàries com l’Epístola als Pisons o Art poètica.

El més destacat d’Horaci és la seva perfecció tècnica (tant en mètrica com en expressió). Amaga les seves emocions rere la ironia, resulta fred (sobretot en les odes d’amor). Les seves millors composicions són filosòfiques per la influència d’Epicur. La frase “Ut pictura, poesis” – "Com la pintura ha de ser la poesia" – significa que el poeta ha d’intentar representar la vida tal com és.

Emèrita Augusta: La Gran Ciutat Romana

El 25 a.C., August va fundar la colònia d’Emèrita Augusta (Extremadura) a la província de Lusitània amb l’objectiu d’assentar els legionaris més veterans de les guerres contra els càntabres i els àsturs. La seva ubicació era favorable per travessar el riu Guadiana i en un punt entre dues vies: la Via de la Plata (nord-sud) i la que unia Complutum amb Olisipo (est-oest). Aquesta situació la convertia en un nus de comunicacions de tot l’occident de la península Ibèrica. El territori era ric en recursos naturals: matèries primeres, terra de cultiu, boscos i aigua.

La ciutat va ser capital de província de Lusitània des del 15 a.C. i durant els segles I i II d.C. es va anar transformant en una esplèndida ciutat monumental amb espais i serveis propis d’una gran urbs romana. De finals del segle III i el segle IV, experimenta un renovat desenvolupament gràcies a la reforma administrativa de Dioclecià, que va convertir la ciutat en la capital de la Diòcesi de les Hispànies i en una de les ciutats més importants del món romà. Es reconstrueixen diversos edificis públics, s’aixequen nombroses mansions urbanes i s’enriqueixen les vil·les rurals.

Llatinismes i Expressions Llatines Comunes

Aurea mediocritas

Conformar-se amb una vida senzilla sense luxes.

Beatus ille

Feliç aquell que viu al camp.

Ad kalendas Graecas

Una cosa que no passarà mai, no hi ha data fixada. Exemple: "Em vas prometre que ho faries i veig que m’hauré d’esperar ad kalendas Graecas."

Alea iacta est

La sort està llançada.

Audaces fortuna iuvat

La fortuna ajuda als valents. Exemple: "Si vols aconseguir quelcom t’has d’arriscar, audaces fortuna iuvat."

Cum grano salis

Amb una mica de gràcia/prudència. Exemple: "Les conferències de l’especialista m’agradaven molt, les feia cum grano salis."

De gustibus non disputandum

Cadascú té els seus gustos i no es poden discutir.

Errare humanum est

Equivocar-se és humà. Exemple: "No existeix ningú perfecte, errare humanum est."

Facta, non verba

Fets, no paraules. Exemple: "Em vas dir que ordenaries l’habitació, vull facta non verba."

Intelligenti pauca

A la persona intel·ligent no li calen moltes explicacions. Exemple: "No cal que ho tornis a dir, ja ho he entès, intelligenti pauca."

Mens sana in corpore sano

Una ment sana en un cos sa. Exemple: "Cuida el teu cos i la teva ment, mens sana in corpore sano."

Nihil novi sub sole

No hi ha res de nou sota el sol. Exemple: "Sempre trobaria una solució per al problema, perquè tot està pensat, nihil novi sub sole."

Non plus ultra

No hi ha res més enllà. Exemple: "A l’etiqueta non plus ultra, aquest cava és excel·lent."

Veni, vidi, vici

Vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer.

Verba volant, scripta manent

Les paraules se les emporta el vent, però el que està escrit roman. Exemple: "Això que m’has promès posa-m’ho per escrit, verba volant, scripta manent."

Cf. (confer)

Compara.

Etcètera

I les coses restants.

i.e. (id est)

Això vol dir / és a dir.

Idem

El mateix. Exemple: "Jo penso en fer una reunió, i tu? Idem."

In situ

En el mateix lloc dels fets. Exemple: "El van atrapar in situ."

Inter nos

Entre nosaltres. Exemple: "Això que t’he explicat ha de quedar inter nos."

Per se

Per si mateix / per si sol. Exemple: "Aquesta notícia per se ja seria top 10."

Postscriptum

Després de l'escrit.

Sui generis

Alguna cosa especial per algun motiu. Exemple: "Aquesta persona és molt sui generis, no saps mai com reaccionarà."

Viceversa

Tant per un costat com per l'altre. Exemple: "El nom d’Anna és viceversa."

Vid./V. (vide)

Vegeu, mireu, compareu, llegiu, consulteu.