Homopolisacàrids i Heteropolisacàrids: Característiques i Funcions

Homopolisacàrids

Midó

Característiques: Polisacàrid de reserva propi dels vegetals ; S'acumula en forma de grànuls a l'interior de plasts de la cèl·lula ; Constitueix una gran reserva energètica ; No està dissolt al citosol, per tant no influeix pressió osmòtica (evita entrada excesiva d'aigua) ; Es troba a les llavors dels cereals, dels llegums, dels tubercles ; A les plantes, els permet obtenir energia sense necessitat de llum

Tipus:

Amilosa (30%): Unes 250-300 molècules de glucosa ; Polímer de maltoses amb enllaços α(1→4) ; Estructura helicoïdal: 3 molècules de maltosa per volta (= 6 glucosa) ; Forma dispersió col·loïdal amb aigua ; Es tenyeix de color blau fosc amb el iode ; Per acció de l'enzima amilasa (o hidròlisi amb àcids) dóna dextrina i després maltosa. (Després amb la maltasa obtenim D-glucosa)

Amilopectina (70%): Unes 1000 molècules de glucosa ; Polímer de maltoses amb enllaços α(1→4), amb ramificacions en posició α(1→6) ; Les ramificacions apareixen aprox. cada 25-30 glucoses ; Les branques contenen aprox. 12 glucoses unides mitjançant enllaços α(1→4) ; Estructura no lineal però ramificada ; Es tenyeix de color blau violeta amb el iode ; Per acció de l'enzima amilasa (o hidrolisi amb àcids) dóna Maltosa Nuclis de ramificació (= dextrines límit): posseeixen enllaços α(1→6), l'amilasa no pot actuar sobre ells i és necessària la R-desramificant Després amb la maltasa obtenim D-glucosa

Els enzims amilases per hidròlisi separen l'amilopectina en maltoses i  en nuclis de ramificació (els enllaços α(1→6), no poden ser atacats per les amilases). Els nuclis de ramificació són degradats per enzims desramificadors.

Glicogen 

Polímer de maltoses unides mitjançant enllaços α(1→4) amb ramificacions en posicions α(1→6) ; Fins a 15.000 molècules de maltoses ; Ramificacions cada 6-10 glucoses ; Funció de reserva energètica propi dels animals ; A l'interior De les cèl·lules del fetge → reserva energètica de l'organisme i Dels músculs → reserva exclusiva dels músculs ; Amb iode, la dispersió col·loïdal es tenyeix de roig fosc ; Amb l'amilasa dóna maltoses i dextrines límit ; Després és necessari R-desramificant i maltasa per obtenir glucosa

Cel·lulosa

Polímer de 150 a 5.000 cel·lobioses ; L'enllaç ꞵ(1→4) impedeix l'enrotllament del polímer ; Cadenes no ramificades que es disposen paral lelament unint-se mitjançant enllaços d'hidrogen ; Funció de sosteniment, propi dels vegetals ; Element més important de la paret cel·lular ; Molècula més abundant en la natura (50% de cel·lulosa en els troncs) ; Els animals no disposen d'enzimes per trencar l'enllaç ꞵ(1→4). No poden aprofitar la celulosa com a font d'energia

Quitina

Polímer de N-acetilglucosamines unides mitjançant enllaços ꞵ(1→4) ; 2 N-acetilglucosamines amb enllaç ꞵ(1→4) → quitobiosa ; Forma cadenes paral·leles ; Component essencial de l'exosquelet dels artròpodes ; En els crustacis, impregnada de carbonat de calci, augmenta la duresa

Heteropolisacàrids

Polímers formats per més d’un tipus de monosacàrids diferents ; Per hidròlisi originen 2 o més tipus distints de monosacàrids ; Pectina → paret cel·lular dels teixits vegetals ; Agar → s’extreu de les algues vermelles o rodofícies ; Goma aràbiga → serveix per tancar les ferides de les plantes

Glúcids Associats a Altres Tipus de Molècules

Heteròsids 

Unió de: monosacàrid o petit oligosacarid i molècula o molècules no glucidiques ; Antocianòsids → color de les flors ; tannosids dels arbres → propietats astringents i adobadores  ; estreptomicina → antibiòtic usat per la tuberculosi

Glicolípids

Unió de: monosacàrid o oligosacarid i lípids ; Cerebròsids → reconeixement i comunicació cel·lular ; Molts es troben a la membrana cel·lular i actuen com a receptors específics de membrana

Proteoglicans

Formats per: 80% polisacàrid 20% fracció proteica ; Heparina → Substància intercel·lular del pulmó i del fetge, Saliva dels animals hematofags, S'utilitza per evitar la trombosi(impedeix la coagulació de la sang) ; Àcid hialurònic i sulfats de condroïtina → Matriu extracel·lular del teixit conjuntiu, cartilaginós i ossi, Líquid sinovial i humor vitri de l'ull

Peptidoglicans

Unió a través d'aminoàcids de: cadenes de N-acetilglucosamina (NAG) i cadenes de N-acetilmuràmic (NAM) ; Constituents de la paret bacteriana

Glicoproteïnes 

Unió a través d'enllaços covalents de: fracció glucídica (entre 5 i 40%) i fracció proteïca ; Mucines de secreció → les salivals o la protrombina del plasma sanguini

Les Funcions dels Glúcids

• Energètica: la fan la glucosa, el midó i el glicogen
• Estructural: enllaços molt estables que els organismes no poden trencar. Destaquen la cellulosa, la quitina, la condroitina, els peptidoglicans, la ribosa i la desoxiribosa
• Especificitat en la membrana plasmàtica: la fan les glicoproteines i els glicolípids
• Altres funcions específiques: Antibiotic → estreptomicina ; Vitamina → vitamina C ; Anticoagulant → heparina ; Hormonal → hormona hipofisiària ; Immunològica → glicoproteines ; Enzimàtica → ribonucleases

Els Lípids

Característiques

• Constitueixen un grup molt heterogeni, tant estructuralment com funcionalment.
• Estan compostos per carboni i hidrogen i també per oxigen, però en proporcions molt baixes. Alguns lípids, a més a més, poden tenir fòsfor, nitrogen i sofre.
• 2 característiques distintives: Insolubles en aigua i altres dissolvents polars ; Solubles en dissolvents orgànics (no polars): octà (gasolina), èter, benzè.
• Funcions biològiques variades: emmagatzemament i transport energètic, components estructurals, vitamines, hormones, etc.

Funcions dels lípids

Reserva energètica ; Biocatalitzadora ; Estructural ; Protectora ; Transportadora