Hollywood: Orígens, Narrativa Clàssica i Sistema de Producció

La Narrativa Clàssica i els Orígens de Hollywood

Elements Clau de la Narrativa Clàssica

• Comportament físic de la vista: Persistència retiniana. L'ull té una capacitat limitada de percebre els canvis a gran velocitat del pas de fotogrames, la qual cosa genera una continuïtat a partir de la fragmentació.
• Comportament físic del cervell: Efecte PHI. És la base de la percepció en l'entramat fisiològic del cervell.

Hollywood: Lògica Econòmica i Naixement d'una Indústria

La lògica econòmica de Hollywood va acabar donant una figura molt completa: el productor.

Al principi, el cinema no es considerava art, però ràpidament va tenir molt d'èxit i va començar a ser un producte que generava molts diners. Als EUA, va començar a haver-hi algunes persones que volien tenir el monopoli del cinema, com ara Thomas Edison. Edison va inventar aparells de filmar i de reproduir, i en va patentar els drets. Això significava que ningú més podia fabricar-los sense la seva autorització, i si volien utilitzar-los, havien de comprar-los a ell. A més, es va unir amb un inventor de la pel·lícula i van crear el Trust, una agrupació de productors que controlava el mercat cinematogràfic. Els que estaven dins del Trust eren els productors dependents, i els de fora, els productors independents. Aquests últims van decidir marxar i fundar Hollywood. En relació al Trust, l'Estat va intervenir i Edison va perdre el control.

Creació de Hollywood: La Fugida dels Independents

La majoria de productors independents eren immigrants que havien arribat als EUA. Van començar a tenir negocis aliens al cinema, van guanyar diners i es van fixar en el negoci cinematogràfic per invertir-hi. Van comprar locals, projectors i van obrir sales d'exhibició. Però compraven les pel·lícules a Edison, i els productors independents estaven en guerra amb ell. Com que ambdós grups es trobaven a Nova York, els independents van decidir traslladar-se a Los Angeles o San Francisco.

Buscaven llocs amb condicions ambientals favorables. Los Angeles va resultar ser el lloc idoni. A més, el preu del terreny era baix, per tant, Los Angeles, tot i no ser una ciutat molt gran, era perfecta per establir un estudi de gravació. Als afores d'aquesta ciutat hi havia un terreny anomenat Hollywood, on plovia molt poc i sempre feia sol. El preu del terreny era molt barat i el van adquirir. També es trobava molt a prop de les muntanyes i de la platja, fet que afavoria disposar d'escenaris naturals gratuïts. A més a més, també estaven a tres dies de distància d'Edison.

Per tant, Hollywood va ser escollit per:

• Condicions ambientals favorables: Sol constant.
• Preu del terreny: Molt barat.
• Proximitat a escenaris naturals: Mar, muntanya, desert.
• Distància d'Edison: Lluny de la seva influència i control.

El Sistema de Producció de Hollywood: Inspiració Fordista

Un cop establerts, les preguntes clau eren:

• Com crear una plantilla especialitzada?
• Com produir aquestes pel·lícules de manera eficient?

La idea clau era el sistema de producció de pel·lícules que hi van acabar muntant. A ells no els movia l'art, sinó els diners. Es van fixar en un altre sistema de producció que aparentment no tenia res a veure amb el cinema: la fabricació d'automòbils.

A principis del segle XX, Henry Ford (el fundador de Ford Motor Company) va revolucionar la indústria. Ford va aconseguir construir un cotxe, el Ford T, que gairebé tothom podia comprar. Ford va implementar amb gran èxit la cadena de muntatge, amb la premissa: «farem tants cotxes com puguem simultàniament». Ford només havia de produir material i fer-ho de manera estandarditzada i sempre igual. Això abaratia costos i permetia contractar personal per a la cadena de muntatge que no necessitava coneixements complexos; només havien de saber una cosa, com «posar rodes», per tant, la seva especialització era molt baixa.

L'Especialització del Treball en la Producció Cinematogràfica

Els productors de Hollywood van aplicar una especialització específica del treball. Si una pel·lícula requeria director, guionista, càmera, actor, il·luminació, maquillatge, etc., el que farien seria contractar diversos directors, guionistes, maquilladors, etc. D'aquí a uns anys, tindrien una plantilla estable de professionals, com ara directors disposats a dirigir.

La producció es duia a terme a Hollywood, però els diners i les decisions principals es gestionaven des de Nova York. Un gran productor treballava sobre el terreny a Hollywood, però viatjava a Nova York, on es feien els càlculs i la planificació anual. Allà se li encarregava la producció de l'any, i amb aquesta planificació, el productor tornava a Hollywood.

Si se'ls demanava produir 20 pel·lícules, ho feien de manera encadenada, seguint el següent esquema:

• A Nova York hi havia el productor principal (o de Hollywood), que tenia sota contracte una sèrie de productors executius.
• Aquests s'encarregaven de dividir-se les produccions.
• Sota ells, hi podia haver subproductors.

L'objectiu era crear equips de rodatge que completarien la pel·lícula dins del termini establert. Per fer-ho, anaven a la seva pròpia productora i investigaven qui estava especialitzat en els temes que volien tractar (per exemple, si volien fer un musical i hi havia una persona molt entesa, l'elegien). Això obligava a un tipus de gravació una mica estandarditzat. Narrativament, es treballava una mica en cadena.