Hobbes vs. Locke: Teories de l'Estat, Llibertat i Pacte Social

Thomas Hobbes: Filosofia Política i l'Estat de Naturalesa

La Naturalesa Humana i les Causes de la Discòrdia

Hobbes afirma que els humans són iguals en capacitats i desitjos, cosa que provoca competència pels mateixos recursos. Aquesta igualtat genera desconfiança i el desig de superioritat, fet que desemboca en conflictes. Per protegir-se, cada individu recorre a la força o l’anticipació. També busquen reconeixement dels altres, i reaccionen violentament davant el menyspreu. Així, apareixen tres causes principals de la discòrdia: competència, desconfiança i glòria. Totes aquestes idees es relacionen perquè mostren com, en absència d’un poder comú, l’ésser humà viu en un estat de guerra permanent de tots contra tots.

La Llei Natural en el Pensament de Hobbes

Aquest text defineix el dret de naturalesa com la llibertat que té cada home d’utilitzar la força per preservar la seva pròpia vida. Hobbes afirma que la llibertat és l’absència d’impediments externs. No obstant això, aquesta llibertat total condueix inevitablement a l’estat de guerra. Per això, la raó dicta una llei natural fonamental: cal cercar la pau mentre hi hagi esperança d’aconseguir-la. Aquesta llei porta a una segona: renunciar voluntàriament a part del propi dret si els altres també ho fan. Les idees s’encadenen per justificar el pas racional del conflicte a la convivència pactada.

Definició de l'Estat i el Pacte Social Hobbeasià

Hobbes defensa que, per evitar la guerra constant, els humans fan un pacte social pel qual cedeixen tot el seu poder a una sola persona o assemblea: el sobirà. Això els permet viure en pau i protegits. Aquest sobirà actua en nom de tots i té un poder absolut, atorgat pel consens de la comunitat. L’Estat així creat es converteix en una figura poderosa i temuda, que garanteix l’ordre. Les idees es relacionen en una seqüència: la por al caos impulsa el pacte, i aquest pacte justifica la creació d’un poder absolut per mantenir la pau.

John Locke: Llibertat, Poder i el Consens Polític

El Poder Absolut com a Declaració de Guerra

Locke afirma que qui intenta sotmetre algú a un poder absolut, sense el seu consentiment, s’hi posa en estat de guerra. Aquesta submissió suposa una amenaça contra la vida i la llibertat, i és legítim resistir-s’hi. L’autor defensa que la llibertat és la millor garantia de seguretat, i qualsevol intent d’eliminar-la és una agressió moral i política. Així, la força sense dret és esclavitud. Les idees es connecten a partir del principi que la llibertat individual és inalienable, i que qualsevol vulneració d’aquest dret autoritza la resistència i fins i tot l’autodefensa.

La Formació del Cos Polític i el Consens de la Majoria

Locke sosté que tots els homes són lliures i iguals per naturalesa, i només perden aquesta llibertat si entren voluntàriament en una societat civil. En aquest pacte, els individus accepten sotmetre’s a la voluntat de la majoria per garantir el benestar comú i la protecció dels seus drets. La societat política neix del consens i actua com un sol cos governat pel que decideixi la majoria. Les idees es relacionen mostrant que la legitimitat del poder polític prové del consentiment dels individus i que la llibertat només pot cedir-se per decisió pròpia.