Hobbes i Locke: Teories del Contracte Social i l'Estat

Thomas Hobbes: El Leviatan i l'Absolutisme

Hobbes: El poder no té un origen diví, sinó que prové de la voluntat dels éssers humans. Els humans, essencialment iguals, no han nascut predeterminats per dur a terme tasques diferents en funció de les aptituds. Gaudeixen de possibilitats semblants, no en capacitats (força, intel·ligència, etc.), sinó en el fet que tots tenen similars possibilitats d'aconseguir els seus objectius.

El natural egoisme humà (benestar propi encara que sigui perjudicant els altres) provoca que pensi que la vida sense una autoritat ferma i temuda seria un infern. Per viure tranquil·lament, els humans recorren a pactar.

L'estat de naturalesa

Abans de viure en societat, en un estat d'igualtat i llibertat, no hi ha lleis ni autoritat; tothom té dret a tot. Per l'egoisme, l'home provocarà un estat de guerra (que impedirà qualsevol avenç), però l'instint d'autoconservació i el desig natural de seguretat i tranquil·litat farà que els homes busquin la manera de sortir d'aquesta situació de perill.

L'Estat o Leviatan

És un pacte fet de manera interessada i voluntària pels homes, que constitueix l'origen de l'estat. Un sobirà acapara tot el poder. No cal que sigui un monarca personal, però el seu poder ha de ser absolut. No hi pot haver res per damunt seu; té una autoritat que no es pot qüestionar. Si el sobirà és incapaç de complir la funció, els súbdits tindran dret de trencar el pacte i enderrocar-lo.

John Locke: El Liberalisme i l'Empirisme

Locke: L'estat de naturalesa té uns drets naturals: dignitat, educació, etc. El pacte dona drets i fa que es respectin les lleis. La seva teoria política és a prop de la de Hobbes, però també a les antípodes del seu absolutisme. El contracte no comporta la renúncia als drets personals. La submissió al poder polític no significa una renúncia als drets individuals. L'estat es subordina als interessos individuals.

Estat de naturalesa i el pacte

A més de gaudir de llibertat i igualtat, els homes posseeixen drets naturals (subsistència, propietat, salut...). No hi ha una força prou poderosa per fer que es respectin. La intenció del pacte és el compliment dels drets. Pacten la incorporació a la societat i la creació de l'autoritat. Els homes atorguen als governants el poder necessari perquè els protegeixin.

L'Estat liberal i la divisió de poders

Sorgeix l'estat del pacte; els governants estan al servei dels individus, perquè els individus renuncien a part de la llibertat per tal que l'autoritat els protegeixi. Si el sobirà no ho fa bé, poden enderrocar-lo. Defensa el liberalisme polític i realitza un atac frontal i explícit a l'autoritarisme reial. Per evitar l'absolutisme reial, hi ha d'haver una separació dels poders: el legislatiu, l'executiu i el federatiu.

Teoria del coneixement

L'experiència fixa els límits; s'avança poc en la ciència i en la investigació humana si no s'aclareixen les possibilitats i capacitats de l'enteniment humà; després podrem estar segurs de la veritat de la informació. Fixa el principi de l'empirisme, en què la raó ni és fiable ni completament autònoma, sinó que treballa amb el material de l'experiència (Objecte-idees-ment).

Pel que fa a les idees, agrupem les semblants i diferents creant un grup d'idees que és el coneixement. No hi ha idees innates. Al néixer, la nostra ment és com un paper en blanc, que poc a poc es va omplint.

• Idees simples: No es poden dividir en parts i provenen de l'experiència (sensació com el color vermell, o reflexió com el desig).
• Idees complexes: Fruit de la combinació i unió que fa l'enteniment amb les idees simples. La idea de substància és una idea complexa.