Hobbes, Locke i Rousseau: Teories del Contracte Social
Enviado por merinfusti98 y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,27 KB
Hobbes: L'Estat com a garant de la seguretat
Per a Hobbes, tots els homes estan dotats per naturalesa de capacitats similars. Aquestes capacitats són emprades pels individus per assolir tots aquells fins que la necessitat els obliga a satisfer i, atès que estan abandonats a les seves pròpies forces, es converteixen en enemics els uns dels altres.
La por a la mort i el desig de les coses necessàries per a una vida confortable fan que tots els éssers humans considerin desitjable instituir un estat diferent de l'estat de naturalesa. La raó dicta que tots els individus han de renunciar a l'ús de la força natural. Així, els homes celebren un contracte pel qual cadascú renuncia al seu poder natural i el transfereix a una instància que s'encarrega de vigilar que cap individu empri la seva força contra altres i, en cas de fer-ho, garantir el seu càstig. La finalitat és, doncs, la pau i la seguretat.
El sistema polític resultant: l'absolutisme
El sistema polític que sorgeix és l'absolutisme, on:
- No hi ha pacte amb el governant.
- La renúncia als drets és irrevocable.
Locke: La defensa dels drets i les llibertats
Segons Locke, l'estat de naturalesa no és idíl·lic, ja que l'home té una gran quantitat de necessitats. A això cal sumar que els individus no posseeixen un mitjà efectiu per preservar les seves llibertats i drets. La societat civil es justifica perquè amb ella podrem salvaguardar els nostres drets i llibertats.
Per aconseguir-ho, calen dos elements fonamentals:
- Una llei escrita que desenvolupi els termes de la llei natural.
- Una instància que s'encarregui de dirimir les diferències entre els individus en cas de conflicte sobre assumptes que no respectin la llei o les sentències.
El sistema polític resultant: el liberalisme
El sistema polític que en resulta és el liberalisme, on:
- Els individus conserven la majoria dels drets naturals.
- El poder del governant és revocable.
Rousseau: La voluntat general i la democràcia
Per a Rousseau, si els éssers humans viuen en societats complexes és per la seva incapacitat per superar amb èxit les dificultats que els planteja la supervivència individual o en petits grups prepolítics. Rousseau afirma que els éssers humans només renunciarien a emprar les seves forces naturals de manera individual i en el seu propi benefici si tinguessin la seguretat que els altres obraran de la mateixa manera.
El gran problema polític consisteix a descriure una forma d'organització política que sigui capaç de:
- Aglutinar les forces dels individus.
- Garantir la seva supervivència.
- Garantir que seguiran sent lliures.
Així, els individus deleguen la seva força a l'Estat, el qual queda limitat en les seves actuacions per la raó que justifica la seva existència.
El sistema polític resultant: la democràcia
El sistema polític que sorgeix és la democràcia: el contracte crea la voluntat general i, en obeir-la, l'individu s'obeeix a si mateix.