Hobbes, Locke, Berkeley, Spinoza i Leibniz: Filosofia i Contracte Social

Hobbes: Contracte Social

L'instint de conservació que provocava la lluita origina la societat civil, com a acord mutu d'aniquilació; és el contracte social. El primer pas consisteix a renunciar a la llibertat de perjudicar als altres, i el segon a transferir a l'estat els drets propis de l'individu que impedeixen la pau.

Leviathan

Hobbes anomena així al tipus d'estat. És un home artificial. És més alt i més fort que cap altre home, per a la protecció i defensa del qual va ser concebut. En ell, la sobirania actua com a ànima artificial, com una cosa que dona vida i moviment a tot el cos; els magistrats i els altres oficials de la judicatura i de l'executiu són articuladors artificials...

Locke: Idees i Contracte Social

Idees Simples

Dades soltes de la realitat exterior o interior; davant nostre només hi ha, de moment, qualitats sensibles que estimulen constantment la nostra percepció.

Idees Complexes

Permeten conèixer objectes, fets i un món ordenat. Les primeres idees complexes són les de substància, suport comú de les qualitats sensibles, tot i que no percebem la substància, es suposem l'existència com el que sosté i produeix les sensacions, que és l'únic que realment percebem.

Idees de Mode

La forma en què els objectes es presenten, la seva ubicació en l'espai, i en relació amb la resta. Les idees de superfície, distància o ordre són diferents modes que adopta l'objecte.

Idees de Relació

(causa-efecte, temps-lloc, identitats-diversitat) fan present el món com un conjunt organitzat de fets.

Contracte Social

Locke mira les coses de la manera contrària que Hobbes, amb l'objectiu d'evitar l'abús de poder a les mans d'una sola persona, es va convertir en pare del liberalisme, ja que va plantejar la divisió de poders damunt la fórmula d'una monarquia parlamentària.

L'Estat

L'estat de naturalesa és el regne de la igualtat i la llibertat, d'on sorgeixen els drets naturals: la vida, la llibertat i la propietat. Els humans tenen aquests drets per llei natural, cosa que els converteix en sociables per naturalesa, a diferència del que pensava Hobbes.

La Ment

La ment humana té un contacte directe amb les idees i indirecte amb les coses mateixes.

L'Empirisme

Està relacionat amb la seva moral de la tolerància. Des del seu punt de vista, creure en l'existència d'idees innates comporta unes actituds dogmàtiques que porten al fanatisme. Una innatista agafarà com a veritats absolutes allò que només són opinions que reflecteixen els seus costums i les seves experiències particulars. Contràriament, quan s'introdueixen un punt de vista relatiu, l'empirisme serveix de fonament a la tolerància.

Berkeley: Idealisme

Arriba a informacions que transgredeixen no tan sols les lleis del raonament sinó també les del sentit comú.

Realitat

Berkeley descriu el procés de coneixement a partir de la percepció de qualitats sensibles. Aquest és l'origen de les nostres idees; però com a idees, és evident que només poden existir en la nostra ment, no pas fora d'ella; per tant, tot el que anomenem realitat no és altra cosa que un conjunt relacionat d'idees; la realitat té només una existència mental.

"Ésser consisteix a ser percebut"

Partint d'una afirmació empirista "qualsevol ésser és percebut" que Berkeley argumenta amb aportacions d'interès, "el fred i la calor són només sensacions que existeixen en les nostres ments", percebem sons o olors però mai les seves causes, arriba a una conclusió idealista "ésser consisteix a ser percebut". Converteix la seva primera afirmació universal en una altra de caràcter absolut, i nega l'existència de la matèria -que és objecte d'estudi per part de la ciència- i dels objectes materials que quotidianament ens envolten.

Spinoza: Cartesianisme i Panteisme

Cartesianisme

Moviment filosòfic que es va iniciar al s.XVII sota la influència de Descartes, en l’època de Spinoza (1632- 1677) el cartesianisme es va estendre pel pensament continental, les matemàtiques com a eina fonamental del coneixement i la visió de l’univers mecanicista havien arrelat la filosofia. Spinoza vol construir en la filosofia una saviesa per viure al món com a humans.

Substància Divina (Déu)

El racionalisme d’Spinoza s’estén al conjunt de la realitat, món natural i món humà continguts en la substància divina. Si Descartes havia reduït les substàncies a tres (divina, pensant i extensa) Spinoza només veu una: Déu sive natura.

Panteisme

Que tot forma part d’una única realitat divina, és a dir tot és Déu.

Atributs Divins i Modes de Déu

Spinoza dedueix que l’extensió i el pensament són dos atributs divins, i les criatures concretes (esperits pensants o cossos extensos) els modes de Déu derivats dels seus atributs.

Determinisme Universal

Que assegura la necessitat de tots els fets, és a dir no hi ha res que sigui causal.

Amor Intel·lectual de Déu

L’accés a l’enteniment de la unitat total que és la realitat, del seu ordre i de la seva necessitat universal, constitueix l’amor intel·lectual de Déu, on les emocions s’identifiquen amb l’enteniment.

Leibniz: Mònades i Harmonia Preestablerta

Mònada

Leibniz defineix la realitat com la formada per una infinitat de substàncies simples, una espècie d’àtoms: les mònades, que a diferència dels àtoms són immaterials, però configuren l’extensió material dels cossos a causa del dinamisme autònom de què estan dotades. En realitat seria millor parlar d’ànimes, percepcions o potser de principis vitals, amb una força que sosté els cossos materials, que sense ella es descomponen i desapareixen. Els éssers humans tenen una mònada dominant: ànima.

Harmonia Preestablerta

Segons Leibniz de l’acció d’una mònada es deriva l’acció d’una altra mònada sense que entre totes dues hi hagi una influència, sinó que hi ha una harmonia preestablerta que ha posat els rellotges de les mònades a la mateixa hora, i aconsegueix que l’acció d’una mònada respongui a l’acció d’una altra, seguint la visió mecanicista.

Raó Suficient

El nostre món es troba ordenat segons aquesta harmonia preestablerta, de la mateixa manera que deu la seva existència a una raó suficient que ha fet que segueixi així i no de cap altra manera.

Optimisme Metafísic

L’harmonia preestablerta i la raó suficient apunten a la divinitat que ha creat el món perquè és el millor dels mons possibles, aquesta visió s’anomena optimisme metafísic però també es pot interpretar com a legitimació de l’ordre de les coses establert.

Veritats de Raó

Són les pròpiament lògiques, és a dir, per tant, necessàries.

Veritats de Fet

Expliquen els fets empírics i són, per això, contingents.