Historiografia Romana: Juli Cèsar, Tit Livi, Ciceró

Historiografia Romana: Juli Cèsar

Juli Cèsar (100 a.C. - 44 a.C.) va ser una figura clau en la història de Roma, conegut tant per les seves conquestes militars, especialment la de la Gàl·lia, com per la seva influència política, que el va convertir en l'amo de Roma. De la seva obra escrita, destaquen dos textos de caràcter històric:

• De Bello Gallico (La Guerra de les Gàl·lies): Set llibres que narren les campanyes militars contra els pobles gals. Cèsar hi descriu la planificació i l'execució de les seves estratègies.
• De Bello Civili (La Guerra Civil): Tres llibres que relaten el conflicte bèl·lic entre Cèsar i Pompeu als anys 49 i 48 a.C., incloent-hi la fugida de Pompeu a Egipte.

Aquestes obres tenien un propòsit clar: justificar les accions de Cèsar i consolidar el seu prestigi militar. El seu estil és classicista, caracteritzat per la claredat, la precisió i el rigor. Utilitza un llenguatge viu, sense descripcions excessivament llargues ni introduccions extenses.

Tit Livi: L'Historiador de Roma

Tit Livi (59 a.C. - 17 d.C.), nascut en una ciutat del nord d'Itàlia, va estudiar retòrica i filosofia. Es va traslladar a Roma, on es va relacionar amb altres escriptors de renom. La seva obra magna, Ab Urbe Condita (Des de la Fundació de la Ciutat), narra la història de Roma des dels seus orígens fins a l'època d'August. Els llibres es publicaven per separat i s'agrupaven en dècades. D'aquests, es conserven la primera, tercera i quarta dècades, i la meitat de la cinquena.

Tit Livi seguia les idees que unien els escriptors del cercle d'August. En la seva obra, es poden trobar contradiccions i més d'una versió d'un mateix fet, cosa que demostra que no es preocupava excessivament per les imprecisions.

Altres autors rellevants

Altres figures importants de la historiografia i oratòria romana inclouen:

• Sal·lusti: Bellum Iugurthinum (La Guerra de Jugurta), Historiae
• Cató: Origines
• Suetoni: De Vita Caesarum (Vides dels dotze Cèsars)
• Tàcit: Annales, Historiae

L'Oratòria Romana: Ciceró

L'oratòria, l'art d'expressar-se amb eloqüència i persuadir l'audiència, era fonamental a Roma, una societat teòricament democràtica. Un bon orador podia influir en l'aprovació de lleis i en la carrera política. La retòrica era la matèria principal de l'ensenyament superior, especialment durant el període de la República.

Ciceró (106 a.C. - 43 a.C.), nascut al sud del Laci, va completar els seus estudis superiors a Roma, on va rebre l'ensenyament dels millors oradors del moment. Va ocupar diversos càrrecs polítics i va pronunciar discursos famosos, com les quatre Catilinàries. Tot i el seu fracàs contra la República, va escriure De Oratore, una obra en tres llibres que estableix les parts clau d'un discurs:

1. Exordi (Introducció): Presentació del tema i captació de la simpatia de l'audiència.
2. Exposició: Narració dels fets.
3. Argumentació: Presentació dels arguments que justifiquen la intervenció.
4. Peroració (Conclusió): Resum de l'exposat per tal que els jutges accedeixin a les peticions.

Conjugacions Verbals (Exemples)

Aquests exemples no formen part del text original i s'han afegit com a complement educatiu.

• Pretèrit Perfet Passiu: amatus, a, um / i, ae, a - sim, sis, sit, simus, sitis, sint (hagi estat estimat/da)
• Pretèrit Plusquamperfet Passiu: amatus, a, um / i, ae, a - essem, esses, esset, essemus, essetis, essent (hagués estat estimat/da)
• Futur Compost (Veu Passiva): amatus, a, um / i, ae, a - ero, eris, erit, erimus, eritis, erunt (hauré estat estimat/da)
• Pretèrit Perfet (Veu Activa): amavi - sum, es, est, sumus, estis, sunt (vaig estimar)
• Pretèrit Plusquamperfet (Veu Passiva): amatus, a, um / i, ae, a - eram, eras, erat, eramus, eratis, erant (havia estat estimat/da)