Historiografia Romana: Cèsar, Sal·lusti i la Història Antiga

La Historiografia a l'Antiga Roma: De la Literatura a la Ciència

La història, a l'antiguitat, era considerada un gènere literari, a diferència d'ara, que es considera una ciència. Els millors historiadors de l'antiguitat grega van ser Heròdot i Tucídides.

La història romana, però, no era estrictament científica; es basava sovint en rumors populars, prodigis i llegendes. Era una història que estava al servei de la política i servia per adoctrinar la gent que manava.

Etapes de la Historiografia Romana

Etapa Preclàssica: Els Annalistes

En aquesta etapa, hi havia uns funcionaris que es deien annalistes. Aquests apuntaven en un pergamí els fets polítics que succeïen cada any, perquè en quedés constància per sempre. Els annalistes més importants són: Quadrigari, Antias, Macer i Sisenna.

Etapa Clàssica: Juli Cèsar

Juli Cèsar és un dels grans personatges de la història: polític, escriptor i militar. Procedia d'una família aristocràtica romana, la família Júlia, que era descendent de Iul, de l'època de Ròmul i Rem. Els romans podien fer dues carreres: la política (cursus honorum) o la militar. Cèsar va decidir fer les dues.

Com a general, va armar un exèrcit i va envair la Gàl·lia. Se li atribueixen frases cèlebres com: "Veni, vidi, vici" (Vaig venir, vaig veure, vaig vèncer) i "Tu quoque, fili?" (Tu també, fill?).

De Bello Gallico: Propaganda i Estil

Tota aquesta Guerra de les Gàl·lies, ell la va escriure en un llibre titulat De Bello Gallico (Sobre les Guerres de les Gàl·lies). Per escriure el llibre, comptava amb:

• Els informes dels oficials i dels espies.
• Coses que ell mateix veia.

El llibre inclou descripcions geogràfiques, etnogràfiques i d'història natural. Aquest llibre es va publicar en acabar la guerra amb l'objectiu que, partint de fets històrics, servís com a eina manipuladora per fer propaganda personal i obtenir poder. Per aconseguir això, utilitza una sèrie de recursos:

• Quan parla de les baixes dels gals, sempre són milers, però quan parla de les baixes romanes, només són 30 o 40.
• Quan hi ha una derrota romana, ell no hi és mai; la culpa és sempre del capità.
• Parla d'ell mateix en tercera persona.

L'estil és senzill, utilitza les mateixes paraules i sap donar la sensació de veracitat. Mai utilitza expressions tècniques o poètiques que costin d'entendre. La guerra va acabar amb la rendició del cap dels gals, Vercingetòrix, a la batalla d'Alèsia.

Sal·lusti: Entre la Política i la Historiografia

El segon historiador destacat és Sal·lusti. Era un ciutadà de l'interior que es va dedicar a la carrera política i va arribar a senador. El van expulsar del Senat per corrupció i li van donar el càrrec de governador a una província africana, Numídia. Allà va construir una casa amb uns jardins meravellosos que tenien fama a tot arreu, amb diners que no eren seus.

Va escriure dos llibres importants:

• La Conjuració de Catilina: tracta sobre un home sanguinari que volia el poder mitjançant un cop d'estat.
• La Guerra de Jugurta: narra la lluita contra Jugurta, un rei númida.

La diferència principal de Sal·lusti respecte a altres historiadors és que ell analitza la psicologia dels personatges.