Historiografia i Poesia Èpica a Roma: Orígens i Evolució
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,98 KB
Historiografia Romana: Orígens i Evolució
La historiografia neix en l’últim terç del segle III a.C. Totes les obres històriques anteriors a *De bello gallico* han desaparegut llevat d’alguns fragments. Els primers escrits s’escriuen en llengua grega. La funció d’aquests primers escrits és diplomàtica i propagandística. Cató el Vell és el primer a rebutjar el grec i tota manifestació de la cultura hel·lenística i va utilitzar el llatí als seus escrits. També explica el naixement d’altres ciutats italianes. Però els primers historiadors de Roma són annalistes; el *Pontifex Maximus* registrava any rere any en una fusta blanca els esdeveniments dignes d’ésser recordats. Segons Cató, aquests annals només contenien notícies al voltant de prodigis. A l’època clàssica trobem obres historiogràfiques com ara: annals, monografies històriques i memòries personals o *commentarii* de caràcter autobiogràfic. Gai Juli Cèsar, conqueridor de la Gàl·lia i vencedor de Pompeu en la guerra, va instaurar una dictadura, fet que provocà el seu assassinat. Va escriure dos llibres:
*Comentari de bello Gallico*
*Comentari de bello civili*
Tots dos tenen un caràcter apologètic.
Gai Sal·lusti Crisp, partidari acèrrim de Cèsar i, per tant, enemic de la noblesa. Després de la mort de Cèsar va escriure les seues obres històriques. Titus Livi va viure a l’època d’esplendor i renovació que va instaurar August després de les guerres civils. Va escriure una llarga història de Roma des dels seus inicis en 142 llibres, dels quals només conservem 35, titulada *Ab urbe condita* “des de la fundació de la ciutat”. El contingut no és original; l’única cosa que fa és transcriure altres autors, especialment annalistes antics i l’historiador grec Polibi; però infundeix a la seua narració l’esperit i els ideals dels nous temps d’August. El seu estil és ampul·lós.
Poesia Èpica Romana
Característiques de la Poesia Èpica
Utilitza com a forma poètica generalment els versos heroics o hexàmetres.
Exemples de Poesia Èpica
A Grècia està representada principalment per la *Ilíada* i per l'*Odissea*, ambdues obres d'Homer.
Introducció a Roma
A Roma introdueix el gènere Livi Andrònic, amb la seua traducció al llatí de l'Odissea; li segueix Nevi amb la seua *Bellum Punicum*. Ambdues obres fan servir el vers saturni. Després vindrà Enni, qui ja escriu en vers hexàmetre els seus *Annals*. Virgili, seguint Homer i Enni, escriurà l'obra més important d'aquest gènere a Roma.
Virgili: Vida i Obra
Virgili va estudiar literatura a Milà, retòrica i oratòria a Roma i filosofia a Nàpols. Desposseït de les seues terres de Màntua, es va retirar a viure a Nàpols i rara vegada va tornar a Roma. Va ser amic íntim d'August i del seu col·laborador Mecenes. Durant les guerres civils, davant la lluita fratricida que enfronta Pompeu i Cèsar, va crear en les *Bucòliques* o *Èglogues* un món poètic de somnis i harmonia, invitant a la pau. Quan la guerra està a punt de finalitzar, davant un món assolat, escriu les *Geòrgiques*, poema didàctic on mostra el treball agrari i l'esforç com a camí per a la reconstrucció. Són 4 llibres dedicats al conreu dels cereals (I), cura dels arbres (II), els animals domèstics (III) i les abelles (IV).
L'Eneida
L'*Eneida* és un poema èpic dividit en 12 llibres.
Contingut de l'Eneida
Els 6 primers contenen el relat de les aventures d'Enees des de la seua pàtria, Troia, fins a l'arribada a les costes del Laci. Els 6 següents, les lluites per establir-s'hi.
Argument de l'Eneida
Enees, fill del troià Anquises i de la deessa Venus, fugint de l'incendi de Troia, es fa a la mar en direcció a Sicília, per buscar una nova terra on refer Troia. Una tempesta els porta a Cartago on la reina Dido s'enamora d'ell.