Historiografia Moderna: Romanticisme, Positivisme i Marxisme

Precursors del Romanticisme (S. XVIII-XIX)

Cap a finals del segle XVIII es comencen a veure elements preromàntics.

Figures Clau i Conceptes

• J. G. Herder (1744-1803)

  Prepara el Romanticisme. La seva obra “Encara una Filosofia de la Història” és una resposta contra la Il·lustració i els seus límits. La idea clau és que els pobles són resultat d’un esperit propi.

• Hegel (1770-1831)

  Planteja una història filosòfica, amb una idea bàsica que és la del progrés. En contra del progrés lineal, ell proposa la dialèctica. La dialèctica es basa en: tesi (allò establert), antítesi (resposta contrària) i síntesi. No nega la idea del progrés, però aquest està sotmès a la dialèctica. Ell diu que la fi de la història és quan acaba la dialèctica, quan no hi ha contradiccions.

El Romanticisme i la Història Nacional

Alguns historiadors consideren que el Romanticisme inaugura la contemporaneïtat. D'aquí neix el concepte d’història nacional, que parla de la història de la gent corrent.

Impacte Historiogràfic

• Hi ha un avenç en els arxius nacionals.
• No només afecta als estats-nació, sinó també als que volen aconseguir ser un estat.
• Provoca un gran avenç en la historiografia, ja que la història la comença a conèixer el poble.
• Avenç heurístic (en el coneixement, la metodologia, etc.).
• S’entra en una fase on neix l'historicisme. Això genera una tendència a la instrumentalització política de la història.

El Positivisme i l'Historicisme Científic

El Positivisme sorgeix com a evolució del Romanticisme. August Comte, el màxim exponent, exposa l’historicisme com una ciència, una política racional i positiva. A escala filosòfica, assentarà l’historicisme sense trencar l’ordre de les idees ni els conjunts de la societat.

Pensadors Positivistes Clau

• Leopold Von Ranke

  Escriu “Història dels pobles romànics i germànics”, una obra que ens parla sobre la importància dels germànics, considerats bàrbars pels llatins.

• J. G. Droysen

  Fa obres sobre l’hel·lenisme, estudiant Alexandre el Gran i la cultura hel·lènica. Sobretot, escriu la història de la política prussiana, l’embrió de l’actual Alemanya. Defensa que la salut cultural i el bé general d’una nació depèn de l’Estat. Únicament un Estat estable i militarment capacitat assegura la pervivència d’un poble.

• W. Dilthey

  Comença la idea de les ciències socials, les sistematitza i fa una afirmació: “Una cosa són les ciències de la natura i l'altra les ciències de l’esperit.”

El Marxisme i la Història Econòmica

El Marxisme es basa en el concepte de Mode de Producció (l'economia a cada època històrica). Els modes de producció són:

1. Comunisme primitiu
2. Esclavisme
3. Feudalisme
4. Capitalisme
5. Socialisme
6. Comunisme

El fi de la història, segons els marxistes (prenent la idea de Hegel), és el comunisme, a causa de l’acabament del procés dialèctic.

Infraestructura i Superestructura

Els marxistes pensen que l’economia determinarà la infraestructura (allò que està a la base) i damunt hi ha la superestructura (les idees, la cultura, la religió, etc.).

El Marxisme al Segle XX

El Marxisme adquireix gran importància amb la Revolució Russa de 1917, que culmina amb la creació de l'Estat de la URSS. Després de la Segona Guerra Mundial, el model soviètic es propaga als països de l’Est.

Hi ha una expansió política molt gran, i això fa que hi hagi molts tipus de marxisme. Alguns segueixen el model rus, un altre el xinès, o fins i tot neix a Europa Occidental (tot i que no arriben al poder tenen molt poder).

Pensadors Marxistes Europeus

Alguns pensadors marxistes europeus destacats són Antonio Gramsci i W. Benjamin.

Al final del segle XX, tot això s’enfonsa, a causa de la fi del bloc soviètic i de la Guerra Freda.

L'Escola dels Annales: Historiografia Global

L'Escola dels Annales (una revista) promou una historiografia global i apareix després de la Segona Guerra Mundial. Hi ha diferents generacions:

• Primera Generació (Fundadors)

  Marc Bloch (1886-1944) i Lucien Febvre (1878-1956). Defensen l’ofici d’historiador i unes metodologies que caracteritzaran una disciplina que aspira a ser científica.

• Segona Generació

  Fernand Braudel (1902-1985).

• Tercera Generació

  Georges Duby i Emmanuel Le Roy Ladurie.