Historiografia i Gramàtica Grega Antiga: Guia Completa

Historiografia Grega: Orígens i Evolució

La historiografia va ser el primer gènere en prosa de la literatura grega, tot i que va conviure amb altres discursos com la filosofia i l'oratòria. Inicialment, la història es barrejava amb el mite, però la influència de l'aristocràcia jònica i la colonització van afavorir-ne l'evolució com a gènere independent. Els primers historiadors, anomenats logògrafs, com Hecateu de Milet, van iniciar la narració històrica en prosa, tot i que el terme també designava autors de discursos.

Heròdot (480-420 aC): Pare de la Història

Característiques:

• Considerat el *«pare de la història»* per Ciceró.
• Integra narracions sobre costums, geografia i etnografia de diversos pobles.
• Té una visió ètnico-religiosa de la història, creient que els déus castiguen la *hibris* (desmesura humana).
• Viatja per Pèrsia, Egipte, Babilònia i Síria per obtenir informació directa.
• Considera les Guerres Mèdiques com el primer gran conflicte entre Orient i Occident.

Obres més importants:

• Història (en nou llibres, explica les Guerres Mèdiques entre grecs i perses).

Tucídides (470-395 aC): Historiador Científic

Característiques:

• Considerat el primer historiador científic per la seva recerca de la veritat i la seva objectivitat.
• Rebutja les explicacions mitològiques i religioses, centrant-se en causes polítiques i econòmiques.
• Distingeix entre causes pròximes i remotes dels esdeveniments històrics.
• Compara els conflictes polítics amb una malaltia.
• Creu que la naturalesa humana és constant i que les guerres civils es repetiran en el futur.

Obres més importants:

• Història de la Guerra del Peloponès (vuit llibres, narra el conflicte entre Atenes i Esparta).

Xenofont (430-355 aC): Història i Filosofia

Característiques:

• Tracta temes d'història, filosofia, economia, caça i equitació.
• Més conservador i tradicionalista que Heròdot i Tucídides, influït per la mentalitat espartana.
• Encara que rebutja la sofística, adopta algunes idees sobre educació i govern.
• Té una visió menys crítica de la història i en alguns casos idealitza els personatges.

Obres més importants:

• Anàbasi (retirada dels deu mil mercenaris grecs després de la mort de Cir el Jove).
• Hel·lèniques (continuació de l'obra de Tucídides sobre la història de Grècia).
• Ciropèdia (biografia novel·lada de Cir el Vell, rei de Pèrsia).
• Constitució d'Esparta (elogia el sistema polític espartà).
• Records socràtics, Apologia de Sòcrates, Econòmic (obres de temàtica filosòfica sobre Sòcrates).

Conjugació de Verbs Grecs: Veu Activa i Mediopassiva

Perfet d'Indicatiu Actiu

Infinitiu de Perfet Actiu: πεπαιδεύκεναι

Participi de Perfet Actiu

Perfet d'Indicatiu Mitjà-Passiu

Infinitiu de Perfet Mitjà-Passiu: πεπαιδεύσθαι

Participi de Perfet Mitjà-Passiu

Formació de la Veu Passiva Grega

Present, Imperfet i Futur Mediopassiu

En aquests temps, la passiva comparteix les mateixes terminacions que la veu mitjana.

Nota: L’imperfet es forma afegint l’augment ἐ-, seguint les mateixes terminacions.

Aorist Passiu: Estructura i Ús

Es forma amb el sufix -θη- i terminacions actives.

Futur Passiu: Conjugació i Exemples

Es construeix afegint -θησ- a l’arrel i les terminacions mitges.

Complement Agent en Veu Passiva Grega

En grec antic, el complement agent (qui realitza l’acció) es pot expressar de dues maneres:

1. ὑπό + genitiu

   • Ὁ παῖς ἐπαιδεύθη ὑπὸ τοῦ διδασκάλου.
     (El nen va ser educat pel mestre.)

2. Datiu simple (menys freqüent, usat sobretot amb verbs de sentiment o pensament)

   • Τὸ παιδίον ἠγάπηται τῷ πατρί.
     (El nen era estimat pel pare.)

Verbs Irregulars Grecs: Present, Imperfet i Aorist

Els Demostratius Grecs: Ús i Declinació

Són tres:

1. ὅδε, ἥδε, τόδε: Aquest, Aquesta, Això

Indica proximitat al parlant (castellà, 'este'). Es forma amb l'article i la partícula enclítica -δε.

2. οὗτος, αὕτη, τοῦτο: Aquest, Aquell

Indica proximitat a l'interlocutor del parlant (cast. 'ese'). Tret del nom. sg. masc. (que duu desinència -ς), la resta de casos tenen la mateixa terminació que l'article. L'arrel, en canvi, pot variar segons el gènere i el cas.

3. ἐκεῖνος, -η, -ο: Aquell, Aquella

És el demostratiu associat a la tercera persona; marca certa llunyania amb relació al parlant i al seu interlocutor. Es declina com un adjectiu de la primera classe, excepte en el nom. i ac. sg. neutre, que han perdut la -ν final.

El Pronom "αὐτός, -ή, -όν": Valors i Funcions

Es declina igual que l’anterior, com un adjectiu 2-1-2. En grec clàssic, té diversos valors:

1. Valor anafòric (llatí, *is ea id*), que mai no té quan apareix en nominatiu. Es refereix a alguna persona o cosa recentment al·ludida en el discurs. Segons els contextos, es pot traduir bé pel demostratiu 'aquest', bé per un pronom personal àton de tercera persona.

   • ὁρῶ αὐτόν: veig aquest / el veig
   • αὐτῷ πείθομαι: obeeixo aquest / l'obeeixo

2. Valor d'identitat (llatí, *idem eadem idem*), que té quan apareix precedit immediatament de l'article. Assenyala la identitat amb algú o alguna cosa de què s'està parlant. Es tradueix per 'el mateix'.

   • ὁ αὐτὸς βασιλεύς: «el mateix rei»

3. Valor emfàtic (llatí, *ipse ipsa ipsum*), quan apareix precedint o seguint el sintagma format per article i substantiu. Posa èmfasi en una persona o cosa que apareix al discurs. Indica una identitat en to emfàtic. Es pot traduir per 'ell mateix', 'ell en persona', etc.

   • αὐτὸς ὁ βασιλεύς: «el rei mateix», és a dir, el rei en persona

El Pronom Indefinit "τις, τι"

Com a adjectiu es tradueix 'algun -a', com a pronom 'algú' (m.-f.), 'alguna cosa (n.)'.