La Historiografia Catalana: Cròniques Medievals i els seus Autors

La historiografia

Què és una crònica?

Una crònica és un text on la gent del poble escrivia per recordar els fets més importants del seu naixement com a poble. Això rep el nom d’historiografia. Les seves formes més simples són les cròniques (que estan escrites en prosa) i les cançons de gesta (que estan escrites en vers). També hi ha tres formes d’historiografia primitives.

Els orígens de la historiografia catalana

Va tenir origen al monestir de Ripoll sota l’hegemonia de l’abat Oliba.

Les quatre grans cròniques

La poesia èpica i l’origen de les cròniques catalanes

En català es conserven quatre grans cròniques, que constitueixen la primera manifestació de l’esperit de Catalunya en el camp literari. A partir del segle XIII es va començar a escriure en català unes cròniques que recullen fets històrics contemporanis a la seva escriptura.

La poesia èpica i les cròniques

En català no s’han conservat cançons de gesta ni altres composicions més breus que expliquessin notícies contemporànies, sinó que feien prosificacions, que es tractaven de recompondre versos i tècniques de la poesia èpica dins les cròniques catalanes que ja s’havien conservat i que ja no tenien forma de poesia. Els cronistes van aprofitar els elements històrics de la poesia per explicar aquells fets dels quals no havien estat testimoni i dels quals no tenien documentació.

Llibre dels Feyts o Crònica de Jaume I

Data i autor: És la primera crònica que es va escriure. El seu autor és Jaume I i la va redactar entre el 1240 i el 1274, però la versió que se’n conserva prové d’uns manuscrits del 1343 i del 1380. Es considera que va ser el mateix rei qui va redactar la crònica perquè està en primera persona, i es va inspirar i va dictar la crònica a alguns homes de lletres de la seva confiança, que la van escriure materialment sota la vigilància i la direcció del monarca.

Contingut del Llibre dels Feyts: La crònica tracta sobre els fets més importants de la vida de Jaume I, des del seu naixement (1207) fins a la seva mort (1276), amb antecedents dels regnats d’Alfons I i Pere el Catòlic. També fa confessions i explica situacions personals i reaccions davant de fets intranscendents i essencialment verídics.

Parts del Llibre dels Feyts:

Es divideix en quatre parts:

• La batalla de Muret: on va morir el pare de Jaume I lluitant contra els francesos per ajudar els càtars; l’estada a Montsó amb els templers; les lluites internes d’Aragó, i el seu casament amb Elionor de Castella.
• Les conquestes de Mallorca i de València.
• Les desavinences amb Alfons X de Castella, les campanyes contra els sarraïns de València i la revolta de la noblesa aragonesa.
• Noves campanyes a València, conquesta de Múrcia, guerres internes a Catalunya, desavinences amb els seus fills i contactes amb Alfons X de Castella.

Llengua i estil:

Hi predomina un clima personal i sobretot d’heroisme. Els elements procedents de les epopeies romàniques es barregen amb altres fets històrics, i la crònica és una refosa de tot plegat en un estil viu i ràpid. La narració és àgil, pintoresca i graciosa i a vegades poc acurada. Els diàlegs demostren que el rei va viure els fets en persona i utilitza expressions populars i refranys, i fins i tot fa confessions personals.

Llibre del Rei en Pere o Crònica de Bernat Desclot

Data i autor:

Aquesta crònica va ser escrita entre el 1283 i el 1288. Segons Miquel Coll i Alentorn, el nom de Desclot amaga el nom real de Bernat Escrivà, un personatge de la cort, i que va morir el 1289.

Contingut:

L’autor proposa de tractar els grans fets i les conquestes que van fer sobre sarraïns i sobre altres gents. Comença amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó, ascendència i descendència d’Alfons I, el regnat de Pere I i el Catòlic i, sobretot, el regnat de Jaume I. El nucli principal és el regnat de Pere el Gran, aquest és el protagonista i els grans temes són la intervenció dels reis de la Corona d’Aragó a Itàlia, la invasió de Catalunya per part dels francesos i l’alliberament del territori per obra del rei.

Un interès sobretot històric:

La característica principal és l’objectivitat i la riquesa d’informació que fa servir per presentar els fets. Per aconseguir-ho, es va valer de diverses fonts (textos llegendaris, textos historiogràfics, records personals...).

Llengua i estil:

Va ser escrita en primera persona i és subjectiva i molt viva. Utilitza una prosa vigorosa, austera, flexible, precisa i clara. La llengua és rica i perfecta i té trets de parlar en nord-occidental de Catalunya. No sempre redacta de la mateixa manera, sinó que podem trobar dues modalitats d’estil: un registre culte i un altre que deriva dels relats joglarescos prosificats.

Crònica de Ramon Muntaner

Data i autor:

Ramon Muntaner va ser un personatge lluitador i viatger que va voler deixar constància de la seva vida. Va néixer a Peralada el 1265. Amb vint anys, la seva família va haver d’emigrar i ell es va enrolar a l’exèrcit de l’almirall Roger de Llúria i va participar a la conquesta de Menorca. La crònica narra els seus passos i la va redactar l’any següent d’establir la seva possessió de Xirivella, el 1315. Va morir a Eivissa el 1336, on va ser criticat per Jaume III perquè li fes de conseller.

Crònica de Pere el Cerimoniós

Autor:

El rei Pere III el Cerimoniós va néixer el 1309 i va ser coronat el 1336. Va regnar fins que va morir el 1387. En el segle XIV, el seu regnat correspon a un dels moments de màxima expansió de la Corona d’Aragó i va ordenar l’arxiu reial i va crear un cos de copistes i un altre de traductors. Gràcies a aquestes traduccions es va introduir l’humanisme a la Corona d’Aragó.

Un rei i una passió: la veritat històrica

La passió més gran que tenia era la història i va voler evocar la història per mitjà de l’estricte testimoniatge dels documents oficials quan es tractava dels fets passats no presenciats personalment. Per això va promoure tres obres històriques importants, una de les quals, la crònica, va ser redactada en català per iniciativa seva per explicar els fets del seu regnat. Volia aconseguir dos propòsits: afermar la monarquia i deixar una obra que justifiqués la seva actuació com a rei.