La historiografia a l'antiga Roma

Quan parlem d’historiografia, parlem de contar una història caracteritzada per l’ús del llenguatge en prosa, però també pel tipus d’història que recull: és una història real.

La història és un art i un saber, i així queda representat inclús en la mitologia, en ser-li assignada una Musa protectora: Clio.

La historiografia va començar per les descripcions etnogràfiques de regions gregues i bàrbares, i la temàtica comú és la bèl·lica.

Els autors romans segueixen les mateixes línies: narració en prosa d’esdeveniments passats o actuals principalment de tema bèl·lic, però el que interessa és la seua història, se centren en la història de Roma.

Al principi, els historiadors llatins escrivien en grec, però a meitat del s.II a.C, Cató va escriure Origenes, una història de Roma des de la seua fundació. Més tard, van aparèixer els annalistes, que s’encarregaven de crear, mitjançant llegendes i documents públics o privats, una història oficial de Roma. Es crea, per tant, un sistema de datación “ab urbe condita” (des de la fundació de la ciutat).

com a autors romans fonamentals tenim:

• César (100a.C-44a.C): el qual marca la fi de la república i el naixement de l’imperi. Naix en una família de l’aristocràcia romana, i com a polític, va formar un triumvirat amb Pompeu i Cras. Mentre era cònsul, va conquistar les Gàl·lies, guerra per la qual va ser molt criticat, i per a justificar-se de la seua intervenció va escriure els seus “Comentaris sobre la guerra de les Gàl·lies”.

Més tard, a conseqüència de la seua rivalitat amb Pompeu, es van enfrontar en una guerra civil, on César va eixir guanyador i va escriure “Comentaris de la Guerra Civil”.
L’obra de César ha estat valorada com a model d’una prosa senzilla.

• Salusti (86a.C-35a.C): es va unir al partit de César i gran part de la seua fortuna prové del saqueig que va realitzar aprofitant-se del càrrec.

Quan mor César, Salusti es retira i es dedica a escriure “La conjuració de Catilina” i “La guerra de Jugurta”. En les seues obres mostra un to moralista, on ataca l’ambient de corrupció de Roma en el qual ell mateix va viure.
Podem considerar a Salusti més autèntic historiador que César, ja que en Salusti sí que hi ha un vertader afany per investigar les causes, conseqüències, concatenació espiritual i lògica dels fets narrats.

• Tit Livi (59a.C-17d.C): la seua obra “Ab urbe condita”, comprenia 150 llibres, dels que va arribar a escriure en una vida d’absoluta dedicació a l’obra. Tit Livi va consultar i va conèixer àmpliament tot el material historiogràfic tant d’autors grecs com romans.

• Tàcit (55d.C-120d.C): es caracteritza per una visió menys idealista de Roma i més pessimista, i és molt exigent en la tasca de buscar informació exacta, comprovar-la i jutjar-la. les seues obres més importants són Germania, Annales...