Històries de la Ribera: intrigues i misteris

Un barril de sabó moll

En Pere Camps donava ordres per descarregar els barrils de sabó del port. Va ordenar a en Florenci que portés el barril a la botiga Adelaida, que estava a dalt d'un carrer. El dia va anar enfosquint i el poble li deia al Florenci que li plantés cara a en Pere. Va començar a ploure i tothom va anar a buscar refugi quan de sobte es va escoltar com un tro. Va ser el barril de sabó que va xocar contra el bar de l'Alexandre s'estava convertint en escuma. El dubte era que si en Florenci havia deixat caure expressament el barril o per cansament.

La Plaga de la Ribera

En Jeroni Sales i Santapiga és el municipal de la seva vila. Li envià una carta al director de la presó de Lleida que li explicà el que li preocupava. Feia temps que volien enderrocar la casa de la vila així doncs en una reunió a l’Ajuntament van decidir fer-ne una de nova. Calia buidar l’edifici i anaven fent caixes i repartint les coses entre els regidors i els funcionaris. A en Jeroni li van tocar uns capgrossos, un arxiu i un presoner que es deia Valerià. En Jeroni i la seva dona tenien por d’ell fins que ja va començar a ser un més de la família i en Valerià li explicava els seus intents de fer-se un deliquent internacional. En Jeroni a enviar aquella carta per preguntar si li podien fer classes al presoner per poder complir el seu somni.

Absoltes i sapel·li de Nicolau Vilaplana

El cronista explica l’enterrament de l’oncle Nicolau, un enterrament molt recordat. L’enterrament per culpa de la germana del mossèn es va haver de celebrar el mateix dia i hora que es celebrava el partit més important de la temporada contra els Massos de Cinca. La majoria de la gent va anar al enterrament i des de fora escoltaven els crits dels aficionats i van haver de resistir la temptació de marxar d’aquell discurs del rector de Vallperdiu. Vint anys després de la mort d’en Nicolau els habitants del poble li retreuen al fill que per culpa de l’enterrament es van perdre la victòria.

Paraules des d’un oliver

El personatge principal es un lladre que vol robar una abundant collita d’olives, però de sobte li apareix l’Isidre, un botiguer i propietari de les olives. El lladre es enxampat des de dalt d’un arbre i explica que les seves intencions son bones i que segurament la seva dona s’ha oblidat d’informar-lo de la seva humil tasca. Explica que estava amoïnat perquè li passés la temporada de collita i havia decidit fer-li un favor. La historia no convenç a l’Isidre i l’acaba colpejant tot i que li recorda que vana anar junts a la batalla de l’Ebre.

Informe provisional sobre la correguda de l’Elies

Es narra en 3ra p. i narra els pocs minuts de l’Elies corrents des de casa fins a El Cafè del Silveri, on paren els autocars que van a Lleida. El cronista pregunta als veïns per on ha passat l’Elies i li donen informació contradictòria fins que descobreix el camí. L’Elies corre per dir al conductor que no cal que li porti els medicaments que se li han demanat ja que la seva dona es morirà i ja no es pot salvar. Aquesta historia quedarà marcada xq tothom va veure la correguda.

Futbol de la Ribera

En el Café de la Granota surt l’equip de futbol de la vila i en Cristòfol explica la següent historia: Abans de la guerra civil una rierada del Segre va destruir l’hort del Ramon de Tamariu. Situat a la punta on s’ajunten l’Ebre i el Segre. L’aigua es va anar assecant i van decidir fer un camp de futbol. L’únic inconvenient que tenia era que la pilota sen anava riu avall. En el partit contra la Vila de Monegres el riu baixava inflat i l’equip local donava el partit per perdut. El públic van amenaçar-los de tirar-los al riu. Finalment, l’equip local va guanyar gracies al fort cabal del riu Segre que va inundar tot el camp i van atemorir al visitant.

Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues

Aquest conte esta escrit en forma de carta, Miquel Garrigues li escriu un acarta a la Sra.Mort. Ell havia estat barquer i transportava gent d’un costat a l’altre fins que un dia van instal·lar un pont i se li va acabar la feina. I es dedicà a ser miner. Li van recrear la feina de Caront que transportava morts i Miquel li va fer la petició per fer de barquer en el més enllà xq així Caront descansi.

Preludi de traspàs

L’avia estava estirada al llit i observava a les persones que la venien a veure. L’avia no tindria una mort fina com la de l’Orestes. L’avia te por i l’avia Ramona li recorda el que va fer. L’avi un dia va arribar i va dir que plantaria una figuera. L’avia li va dir els desavantatges i l’avi va picar a la taula i l’endemà la va plantar. L’avia no va dir res però quan l’avi va morir l’avia va anar a tallar la figuera i ara l’avia creu que l’avi l’esta esperant a dalt amb ràbia.