Els historiadors grecs Tucídides i Xenofont

Estil

La seua exposició busca l'objectivitat del relat. Tucídides rarament expressa les seues opinions personals, preferix que parlen els fets. Fa parlar, en discussions moltes voltes enfrontades, als representants de les diferents posicions que decidixen abans d'un moment important. D'aquesta manera s'il·luminen els diferents punts de vista. El resultat final dels fets decidirà, en definitiva, qui tenia raó. La història de Tucídides és al temps racional i dramàtica, però la intenció fonamental és rebuscar les raons dels èxits i dels fracassos. La posició de Tucídides és pragmàtica, s'absté d'opinar sobre els punts de vista de la moral, la injustícia o la religió tradicional. Va ser també el creador de la prosa literària àtica.

Xenofont

Aquest va nàixer a l’any 431 a.C. i va morir a l’any 354 a.C. Xenofont va ser un historiador. Va ser deixeble de Sòcrates. Més tard va participar en una expedició mercenària a les ordes de Cir el Jove per a derrotar el germà d'este, rei de Pèrsia, amb el suport d'Esparta. Per això Xenofont va tindre una tendència filo-espartana, i açò li va costar el desterrament d'Atenes. Les seues obres es poden dividir en tres grups: obres historicopolítiques, obres filosòfiques i obres didàctiques.

Obres historicopolítiques:

L’anàbasi: relata la fracassada expedició en ajuda del persa Cir i el posterior retorn dels deu mil mercenaris grecs a través de l'altiplà d'Armènia cap al mar Negre.

Agesilau: És una biografia del rei espartà escrita per Xenofont.

Guerres Hel·lèniques: Estan redactades en el segón llibre, i narra els fets transcurrits entre els segles 406 i el 401 a.C, entre els quals destaquem la derrota atenesa en Egospòtamos, el bloqueig de Pireu, la rendició d’Atenes i el govern dels trenta tirans.

Obres filosòfiques:

L'Apologia de Sòcrates: que recull la defensa que féu Sòcrates davant els jutges que el condemnaren a mort.

Els Records de Sòcrates: recull els seus propis records al voltant del seu mestre.

El Convit: introdueix diverses opinions socràtiques.

Obres didàctiques:

La Ciropèdia: recull l'educació de Cir, l'estat ideal i diverses opinions sobre política amb finalitat moral.

Cinegètic: representa la caça com un valor educatiu.

Hípica i Hipàrquic: tracten sobre el món de l'equitació.

El Hieró: analitza la natura dels tirans.

Oeconomicus: diàleg sobre l'economia domèstica.

Recursos: suggereix nous sistemes per a augmentar els ingressos dels recursos públics.

Estil

Els seus escrits són un reportatge de les seues pròpies experiències en l'exèrcit. La seua escriptura és fresca, precisa, ràpida, tan sols alterada per la longitud d'alguns discursos. La claredat i senzillesa dels seus escrits van fer que guanyara multitud de lectors.