Història de Vilanova i la Geltrú: Segles XIX i XX

Història de Vilanova i la Geltrú (s. XIX-XX)

Ensenyament

Durant el segle XIX l'educació esdevé obligatòria. Mecenes com Josep Tomàs Ventosa van invertir en la construcció d'escoles, com la primera escola gratuïta a la Plaça de la Vila (1854). El 1857 s'estableixen escoles de caràcter laic i religiós. Posteriorment, destaquen la fundació dels escolapis per Salvador Samà (1879), l'Escola d'Arts i Oficis impulsada per Víctor Balaguer (1886), l'Escola Industrial (1901), precursora de la Universitat Politècnica de Catalunya, i durant la República, el Grup Escolar Pompeu Fabra, primera escola pública.

Economia

Indústria

Desenvolupament industrial significatiu durant els segles XIX i XX. Destaquen les empreses Marqués y Hermanos (1878, tèxtil), Soteras y Cia Cal Ganeta (1880, tèxtil), Papelera Catalana (1886, cartró i paper) i Pirelli y Cia (1902, articles de goma i cables elèctrics). A mitjans del segle XX, la indústria va patir una crisi deguda a l'encariment del carbó, la crisi dels mercats de la resta d'Espanya i la pèrdua de mercats colonials.

Comerç

Molt actiu fins a finals del segle XIX. El comerç va disminuir per la construcció del ferrocarril Vilafranca-Barcelona, que va desviar les mercaderies, i per la independència de les colònies espanyoles el 1898. Tot i això, la ciutat va buscar noves oportunitats.

Turisme

A principis del segle XIX, Vilanova i la Geltrú comença a rebre turistes atrets per les aigües termals. A Ribes Roges es crea el Balneari de la Caritat. El barri de mar s'urbanitza amb xalets, fondes i hostals.

L'aventura americana

Molts vilanovins van emigrar a Cuba i Puerto Rico, buscant fortuna. Coneguts com a americanos, alguns van morir en alta mar, altres van tornar sense èxit, i els que es van quedar a les illes, sovint es van dedicar al comerç, incloent-hi la venda d'esclaus. S'establien a ciutats com Matanzas, Santiago de Cuba, Cienfuegos, Manzanillo, Guantánamo i l'Havana. Els ingenios eren les cases amb plantacions de canya de sucre.

Arribada del ferrocarril

Francesc Gumà i Ferran va impulsar la construcció del ferrocarril a Vilanova i la Geltrú, amb el suport econòmic d'industrials i de la comunitat cubana. Va fundar el Banc de Vilanova (1881) per finançar el projecte. Amb el permís del govern, obtingut gràcies al suport de diputats i senadors catalans (1877), les obres, que van durar cinc anys i van involucrar més de mil treballadors, van finalitzar el 29 de desembre de 1881.

Urbanisme

Cap al 1850, la Rambla Samà i bona part de la Rambla Principal encara no existien. Seguint el model de Barcelona, Vilanova va desenvolupar l'Eixample Gumà (1876), amb carrers rectes que formaven una quadrícula, i cases amb jardí posterior, com Can Pahissa, Cal Renard i Cal Reventós, d'estil modernista. Fins a finals del segle XIX, la ciutat vivia d'esquena al mar. La façana marítima, habitada per mariners i transportistes, va començar a créixer amb l'auge del turisme. Les cases de pescadors tenien la botiga a la planta baixa per guardar les arts de pesca, l'habitatge al primer pis i la terrassa per assecar les xarxes. Amb la moda dels banys de mar, es desenvolupa la Ciutat Jardí, amb cases amb jardí, i a principis del segle XX, Ribes Roges, amb xalets a partir de 1910. Posteriorment, s'urbanitza el turó de Sant Cristòfol, amb elements com l'ermita, el far i els Esbarjos, exemples del Noucentisme.

Esdeveniments polítics

Durant el regnat d'Alfons XII, fill d'Isabel II, es va viure una època de relativa pau, però la política continuava marcada per la rivalitat entre liberals i conservadors, com Víctor Balaguer i Josep Ferrer Vidal. Un fet històric rellevant va ser la pèrdua de les colònies.

Crisi agrícola

Al segle XIX, la fil·loxera va afectar les vinyes, provocant l'arruïnament de molts pagesos. La parceria era un sistema on el pagès treballava la terra i compartia la collita amb l'amo. La rebassa morta era un contracte d'arrendament que es dissolia si morien dos terços dels ceps. La construcció del pantà de Foix (1913-1929) va proporcionar aigua per al regadiu.

Cultura i societat

Destaquen figures com Francesc de Sales i Vidal (escriptor teatral i advocat), Josep Verdú i Feliu (periodista), Teodor Creus i Corominas (escriptor, fundador del Diario de Villanueva i advocat) i Antoni Urgellès i Granell (músic). Llocs de tertúlia importants eren l'Ateneu Obrer Vilanoví, el Cercle Catòlic i el Foment Vilanoví. Magdalena Miró va finançar la Casa d'Empara (1875). El 1884 s'inaugura la Biblioteca Víctor Balaguer, representativa del Romanticisme, en terrenys cedits per Gumà i Ferran.

Víctor Balaguer

Polític liberal, ministre d'Ultramar, escriptor impulsor de la Renaixença i historiador. Va recuperar la llegenda d'en Serrallonga, origen del ball popular. Va defensar els interessos de Vilanova i la Geltrú. Va morir a Madrid i està enterrat a Vilanova i la Geltrú.

Francesc Gumà i Ferran

Nascut el 1833 en una família benestant, va estudiar a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona. Va impulsar el ferrocarril, l'eixample i el Banc de Vilanova. Després de treballar a la fàbrica del seu pare i viure 25 anys a Cuba, on va ser regidor a Matanzas, va tornar a Vilanova i la Geltrú el 1871. Va morir el 16 de desembre de 1912.

Paraules pròpies

• Escataret
• Galifardeu
• Fesolet
• Moixó
• Foles

Platges

• Platja Llarga
• Platja de Sant Gervasi
• Platja de Ribes Roges
• Platja de Sant Cristòfol

Ports

• Esportiu
• Comercial
• Pesquer