Història i trets del Romanticisme musical

Cronologia

Cronologia: 1. Grècia (s. VI aC) 2. Edat Mitjana (s. V–XV) 3. Renaixement (s. XV–XVI) 4. Barroc (1600–1750) 5. Classicisme (1750–1825) 6. Romanticisme (s. XIX) 7. Postromanticisme, nacionalisme i impressionisme (finals s. XIX – principis s. XX) 8. Segle XX.

Romanticisme (s. XIX)

Persones atormentades: protagonistes que no els hi surten bé les coses i sovint acaben en tragèdia perquè la lluita interna no la poden controlar fins que moren. Exemple pictòric: Caspar David Friedrich — viatger davant d'un mar de boira; la natura agressiva i incontrolable.

Comparació amb altres arts

La música era considerada l'expressió artística per excel·lència, superior a la pintura; es creia que era més pura per a l'expressió dels sentiments.

Trencament amb la Il·lustració

La raó i l'estudi científic deixen pas a l'expressió lliure de sentiments i a la subjectivitat individual.

Origen i centres d'expansió

Origen musical: Beethoven (Alemanya) i la influència s'estén per Europa. París es converteix en centre d'experimentació artística; Itàlia destaca en les òperes.

Consideració social del músic

Reptes socials: abans el músic era servent de senyor o ídol d'actes socials; al Romanticisme s'entén la música i el músic com a artista: les obres musicals passen a ser obres d'art, expressió del món interior de l'artista. El romanticisme és un moviment individualista, fet que dificulta establir característiques generals estrictes.

Característiques generals

• Tempos extremats (lents i ràpids): exemple — Preludi "Raindrop" (Op. 28 n. 15) molt lent; Preludi n. 16 més ràpid.
• Composició íntima sense estructura formal rígida: nocturns i peces de caràcter personal (ex.: Chopin, Nocturn Op. 9 n. 2).
• Melodia apassionada i intensa: cerca de riquesa expressiva; exemples: Chopin — sonata Op. 35 (marxa fúnebre).
• Flexibilitat del tempo: peces que no s'ajusten rigorosament al compàs (per exemple, la Balada n. 1 d'Chopin, Op. 23).
• Aparició del poema simfònic: obra orquestral d'un sol moviment on es desenvolupa un argument literari (ex.: Liszt — "Mephisto").

Consolidació de l'orquestra i virtuosisme

Consolidació de l'orquestra: estructura orquestral més rica i variada.

Virtuós: gran domini tècnic de l'instrument — Liszt com a pianista virtuós de referència; Paganini com a virtuós del violí.

Instruments principals: piano, violí, orquestra.

Temàtiques

• Amor: amor no correspost.
• Mort: misteri i romanticisme relacionat amb el final.
• Natura: representada com a poder suprem, sovint inquietant.
• Edat Mitjana: món desconegut, enterrat en les tenebres i font d'inspiració.

Formes musicals i gèneres

• Preludi: peça d'un sol temps, de caràcter lliure, de curta durada i amb elements de virtuosisme (ex.: Chopin).
• Balada: Chopin, Liszt, Brahms — forma breu amb compàs ternari.
• Estudi (etude): obra curta basada en un material temàtic breu, sovint amb finalitat tècnica o pedagògica (Chopin, Liszt).
• Nocturn: composició de caràcter tranquil i sentimental amb una línia melòdica clara i expressiva (Chopin).
• Rapsòdia: caràcter lliure on poden aparèixer diversos temes sense relació estricta (Liszt, Brahms).
• Caprici: peça instrumental curta, sovint de caràcter humorístic o brillant (Paganini).
• Lied: forma vocal per a veu i piano on poemes i instruments van lligats (R. Schumann, F. Schubert, J. Brahms).

Fi del Romanticisme i llegat

Fi del romanticisme: la cerca de crear l'art total esgota moltes possibilitats; apareix el leitmotiv — motiu musical vinculat a un personatge, situació o objecte.

Òperes de Wagner: L'or del rín, Tristan i Isolda, El crepuscle dels déus.

Observació final: el moviment romàntic en música és intensament individualista i variat; les categories presentades expliquen tendències generals sense pretendre exhaustivitat.