Història de la Terra: Edat de les roques, fòssils i eres

La història de la terra

6.1. Edat de les roques

Hatton va establir l’edat de la Terra en 4.500 milions d’anys al segle XVIII. Va trobar molta oposició a la comunitat científica excepte Darwin i Lyell, que va escriure el llibre dels principis de geologia. Les teories més acceptades en aquella època van ser les de Lord Kelvin dient que la Terra tenia 90∙10^6 anys.

El descobriment de la radioactivitat el 1903 va canviar totes les idees de l’època:

Radioactivitat: és el fenomen pel qual els àtoms perden massa per l'emissió de partícules radioactives. Es formen isòtops (àtoms amb menys massa). Aquest procés s’anomena desintegració radioactiva.

Es coneix el període de semidesintegració que és el temps necessari per reduir una mostra de material radioactiu a la meitat. Si es coneix el període de semidesintegració podem conèixer l’edat de les roques.

Exemple 1: si el carboni 14 necessita 1500 anys per transformar-se en carboni 12. Si tenim 1000 kg de carboni 14, quan temps necessitarem per reduir-lo a 1/8 part.

1000→1/2=500

500→1/4=250 3∙1500

250→1/8=125

Càlcul relatiu

Ens dona una idea aproximada de l’edat d’una roca. Estudia la col·locació dels estrats en què s’insereixen sèries sedimentàries. Existeixen tres normes bàsiques per interpretar una sèrie sedimentària.

1. Principi de superposició: Normalment els estrats més antics estan a la part inferior de la sèrie sedimentària.

2. Principi de correlació: Els fòssils presents en un estrat ens indiquen el període geològic de l’estrat.

3. Principi de superposició de fenòmens geològics: qualsevol esdeveniment geològic és posterior a la formació de l’estrat.

Els fòssils. Anatomia comparada

Anatomia comparada estudia els fòssils per poder determinar l’edat de les roques.

Fòssil: qualsevol resta d’un ésser viu o de la seva activitat que s’ha conservat mineralitzat. Tipus:

• Marques o empremtes
• Restes de les parts dures
• Restes parts dures i toves
• Fòssil sencer (mamut siberià) (fòssils ambre)

Eres de la història de la terra

Era Arcaica: comença fa 4.500∙10^6 anys i és el període de formació de la Terra. Es van produir molts impactes de meteorits i la temperatura era molt elevada. La formació de la lluna a partir de fragments procedents de la Terra. Apareix l’aigua i amb ella l’activitat biològica, concretament dels bacteris els quals alguns són fotosintètics que produeixen O2 i inicien la formació dels organismes aeròbics. Es forma la capa d’ozó i d’un continent (Rodinia). Els fòssils guia d’aquesta era (Fauna Ediacara- cèl·lules amb teixits diferents.

-Era Primària: Va començar fa 305∙10^6 anys, i es va fragmentar el continent de Rodinia i a la fi d’aquesta era es forma un altre continent anomenat Pangea. Gran explosió biològica i apareixen peixos, amfibis i plantes amb flors. A la fi d’aquesta era es produeix l’extinció més gran que es coneix en el registre fòssil. Només queden uns rèptils que van mantenir la vida a la Terra. La causa eren continus plomalls tèrmics.

-Era Secundària: Comença fa 245 milions d’anys i es divideix en tres períodes: triàsic, juràssic i cretaci. Ruptura i disgregació del continent de Pangea i dóna lloc als continents actuals. A més es forma l’oceà Atlàntic i l’impacte d’un asteroide marca el final de l’era provocant l’extinció de dinosaures. El clima càlid i humit va afavorir la diversificació de la flora i fauna. Pel que fa als fòssils guia cal destacar l’ammonit i el belemnit. Els rèptils es van diversificar molt i van aparèixer els avantpassats dels mamífers, així com els dinosaures. Els dinosaures voladors van evolucionar cap als ocells. La majoria dels dinosaures eren herbívors, per això hi havia tanta vegetació, especialment coníferes.