Història i teories de la intel·ligència humana

La intel·ligència i els seus orígens

La intel·ligència influeix en la nostra capacitat d’aprendre de l’experiència, resoldre problemes i utilitzar els coneixements per adaptar-nos a situacions noves. S’origina a França amb un canvi social: l’escola obligatòria per a tots els nens. Arran d'això, sorgeix un problema: molts nens no són capaços de seguir el ritme i els professors no saben com identificar qui té problemes d’aprenentatge i qui simplement no té interès.

Alfred Binet i Theodore Simon

Van ser els psicòlegs encarregats de crear un mètode per identificar aquests nens. Edat mental: Binet va crear proves basades en tasques quotidianes que la determinaven. Ell es negava a creure que la intel·ligència era un número únic o una qualitat fixa; afirmava que la intel·ligència es pot entrenar.

Els EUA i el Coeficient Intel·lectual (CI)

Als Estats Units, el test d’edat mental canvia de filosofia:

• William Stern (1912): Inventa la fórmula matemàtica que coneixem avui dia: dividir l’edat cronològica per l’edat mental i multiplicar per 100.
• Lewis Terman (Stanford): Agafa el test de Binet i l’adapta creant el test Stanford-Binet. Defensava que la intel·ligència era hereditària i immutable; el test passa de ser una eina d’ajuda escolar a una de classificació social.

Primera classificació clínica

Terman i H. Goddard van crear classificacions basades en el test de CI:

• Idiota (Idiot): 0-25 (edat mental d'un nen de 2 anys o menys).
• Imbècil (Imbecile): 26-50 (edat mental entre 3 i 7 anys). Poden aprendre a parlar.
• Moron (Dèbil mental): 51-70 (edat mental entre 8 i 12 anys). Podien fer feines senzilles.

L'explosió dels tests de CI i la Guerra

Durant la Primera Guerra Mundial, es feien els tests Army Alpha (per a qui sabia llegir) i Army Beta (per a analfabets), que decidien qui anava a primera línia de foc o qui podia ser oficial.

Immigració i control social

Es van utilitzar els tests per examinar els immigrants que arribaven als EUA. A causa del biaix cultural dels tests, molts immigrants van ser classificats com a dèbils mentals injustament, servint d'excusa per a la deportació.

Eugenèsia i Galton

Durant la primera meitat del segle XX, governs i científics van fer servir els baixos resultats dels tests per aplicar polítiques d'esterilització forçada, amb l’argument que s’havia d’evitar que les persones poc intel·ligents tinguessin descendència.

El concepte de "subnormal" i l'eufemisme

Es feia servir en l'àmbit mèdic i legal per referir-se a algú amb deficiència cognitiva, però va caure en desús per l'ús ridiculitzant. Això s'explica amb la roda de l'eufemisme: qualsevol paraula que s’inventi per descriure la discapacitat intel·lectual acabarà utilitzant-se com a insult.

Charles Spearman i el Factor G

L'any 1900, Spearman estableix la psicologia com a disciplina científica desenvolupant mètodes estadístics. Proposa la intel·ligència general o Factor G, que uneix tots els comportaments intel·ligents (verbal, espacial, mecànica i numèrica). Quan el Factor G falla, es produeix una simplificació de l'intel·lecte humà a una única habilitat general, cosa que no sempre explica la gran varietat de capacitats cognitives.

Intel·ligències duals de Cattell-Horn

Divideixen el Factor G en dues categories mitjançant l'anàlisi factorial:

• Intel·ligència fluida: Capacitat de raonament, habilitat d’aprendre coses noves i pensament abstracte per solucionar problemes.
• Intel·ligència cristal·litzada: Aprenentatge d’experiències passades, basada en fets; augmenta amb l’edat.

Intel·ligència triàrquica de Sternberg

1. Intel·ligència analítica: Capacitat d’analitzar, avaluar, comparar i resoldre problemes abstractes. Relacionada amb l'èxit acadèmic.
2. Intel·ligència creativa: Capacitat de generar noves idees i adaptar-se a situacions noves. Imaginació i innovació.
3. Intel·ligència pràctica: Capacitat d’aplicar coneixements a la vida quotidiana. Associada amb el sentit comú.

Intel·ligència múltiple de Thurstone

Thurstone defensava que reduir la capacitat cognitiva a un sol número era excessivament reduccionista. Va proposar:

• Comprensió i fluïdesa verbal.
• Capacitat numèrica.
• Raonament inductiu i espacial.
• Memòria i velocitat perceptiva.

Howard Gardner i les intel·ligències múltiples

Tot i ser fortament criticada per falta d'evidència empírica, Gardner proposa vuit tipus: A. Visual-espacial, B. Lingüístico-verbal, C. Interpersonal, D. Intrapersonal, E. Lògico-matemàtica, F. Musical, G. Corporal-cinestèsica i H. Naturalística.

Dinàmiques dels tests d'intel·ligència

El primer test de Binet i Simon (1904) servia per a infants, ja que la seva intel·ligència augmenta amb el desenvolupament. En adults, com que la intel·ligència tendeix a estabilitzar-se o disminuir, s’utilitza la normalització.

L'Efecte Flynn

És l'augment sostingut i significatiu en les puntuacions de CI al llarg de les dècades a tot el món. Factors que hi contribueixen:

• Mida de la família i nutrició postnatal.
• Millora de l'educació.
• Valor socioambiental del raonament abstracte.
• Reducció del consum de tabac i alcohol durant l’embaràs.