Història i Teories del Joc en el Desenvolupament Infantil

Declaració dels Drets de l’Infant i el Joc

Declaració dels Drets de l’Infant, 1959 / Convenció sobre els drets de l’infant, 1989.

El joc (28 de maig, Dia Internacional del Joc) és una activitat necessària per a l’ésser humà: dóna plaer, és lliure i espontània, sense un fi determinat, però de gran utilitat per al desenvolupament. Exigeix una participació activa de l'infant. A través d'aquest, pot estimular-se i adquirir un major desenvolupament en les seves diferents àrees com són la psicomotriu, cognitiva, afectiva i social.

Evolució històrica del joc

• Prehistòria: El joc era una preparació per a la vida i la supervivència.
• Època clàssica:
  • Grècia: Jocs olímpics, celebració religiosa; no faltaven els venedors ambulants d'estatuetes, entrepans, malabaristes i mags.
  • Roma: La principal preocupació del poble era «pa i jocs»; van adoptar jocs infantils de Grècia i se'n van incorporar d'altres pels esclaus.
  • Egipcis: Amants dels jocs de taula. Se'ls portaven a la tomba perquè creien que així no s'avorririen.
• Edat Medieval i Renaixentista:
  • Edat Mitjana: Joc amb escassa reglamentació i estructura senzilla, pocs objectes. Eren a l'aire lliure i lents.
  • Renaixement: Canvi de mentalitat; els jocs populars i tradicionals agafen força. Jocs a l'aire lliure (com pilota o corda) o d'interior (com nines).
• Edat Moderna: Model educatiu basat en la transmissió de coneixements per part del mestre cap a l’alumne. Desestima el valor educatiu del joc i el basa en el joc per gaudir. Destaquen: Rousseau, Pestalozzi, Fröbel, Spencer, Lázarus i Groos.
• Edat Contemporània: Al segle XX apareix l'Escola Nova amb un conjunt d'idees pedagògiques i experiències. Destaquen: Montessori i Decroly.

Teories clàssiques del joc

1. Teoria de Spencer: El joc com a excés d'energia sobrant.
2. Teoria de Lazarus: Recuperació d'energia.
3. Teoria de Hall: Recopila en el joc tota la història.
4. Teoria de Groos: Practicar habilitats.
5. Johan Huizinga: Hi ha joc sempre.

Teories modernes i actualitat

• Teoria de Freud: Expressió de sentiments inconscients, desitjos insatisfets i reviure experiències per dominar-les. Analogia entre els somnis i el joc simbòlic. El joc és plaer.
• Teoria de Claparède: El joc és ficció.
• Teoria de Buytendijk: La infància explica el joc; es juga perquè encara s'és jove.
• Teoria de Piaget: El joc evoluciona amb l’edat: joc funcional, simbòlic i de regles. Es divideix en quatre estadis: sensoriomotor, preoperacional, operacions concretes i operacions formals. Transforma les estructures cognitives amb comportaments d'assimilació, d'acomodació i adaptats.
• Teoria de Vygotsky i Elkonin: Joc per desenvolupar capacitats i desitjos insatisfets.

Conceptes clau de Vygotsky

• ZDP (Zona de Desenvolupament Pròxim): És la distància que l’infant ha de recórrer entre el que sap i el que pot aprendre.
• ZDR (Zona de Resolució): Tasca que l’infant pot assolir per si mateix, sense ajuda.
• NDP (Nivell de Desenvolupament Potencial): El que pot arribar a realitzar amb l’ajuda d’un adult o un company més competent en aquesta tasca.

• Teoria de Sutton-Smith i Roberts: Transmissor de valors.
• Teoria de Bronfenbrenner: Sèrie de conductes bàsiques lúdiques o no lúdiques.

Teories pedagògiques lúdiques

• Froebel: Va crear un material de joc denominat dons o regals.
• Les germanes Agazzi: Utilitzen materials reciclats per jugar i per a qualsevol altre tipus d’activitat a l’aula infantil. El més natural possible: jardineria, música, higiene (es pentinen, es rentaven les dents i tot tipus d'higiene en entrar a l'escola i en sortir). Formaven els nens per estar capacitats per ells mateixos a través de l'observació.
• Decroly: Creador dels centres d’interès. Preparar els infants per a la vida creant un ambient que ofereixi l’estimulació que necessiti. Va concebre l'educació d'infants (parvulari i primària) fonamentada en dos principis: Globalització i Interès.
• Montessori: Creació d’un material didàctic ordenat i organitzat, centrat en els sentits i la finalitat del qual és desenvolupar la intel·ligència. Model d'inspiració de moltes joguines educatives en el mercat, encara que aquesta autora no dóna gaire importància a la fantasia.
• Freinet: Aporta el treball per tallers. Es basa en: tempteig experimental, text lliure, impremta escolar, diari escolar, panera dels tresors i joc heurístic.

Autors importants: Vygotsky, Agazzi, Decroly, Montessori i Froebel.